| Vegetació
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
La Història
La lluita Les Imatges
Salvem les Madrigueres
|
Dinàmica
de l'aigua Usos del
Sol Vegetació Fauna
La història de l’espai, entesa en el context general d’urbanització completa del litoral del Baix Penedès, ha produït una degradació dels valors naturals de les Madrigueres, i un empobriment dels diversos ecosistemes i comunitats vegetals Actualment, són es reconeixen a la zona de les Madrigueres les unitats o ecosistemes següents
En tots els casos, les comunitats estan força lluny del seu clímax, especialment les més litorals (i alhora més interessants) degut a la degradació contínua a la que han estat sotmeses pel trepig o el soterrament directe. Aquesta degradació és, però, heterogènia en l’espai, i aquest guarda les següents característiques força remarcables:
J.M. Álvarez (1998) ha realitzat un complet estudi de la flora i vegetació de les Madrigueres, en el que es pot consultar un exhaustiu llistat florístic. En el present estudi ens limitem a presentar un llistat de les comunitats i associacions vegetals detectades, ordenats segons els ecosistemes i ambients abans amb comentaris i referències a la seva importància La platja. Presenta les comunitats i associacions següents
Les dunes fixes del litoral del Crucianellion maritimae són un hàbitat d’interès comunitari segons la Directiva 92/43/CEE del Consell d’Europa (Directiva Hàbitats) i la seva transposició a la normativa espanyola (Real Decreto 1997/95). La reraduna halòfíta Presenta les comunitats i associacions següents:
Les pastures salines mediterrànies (Jucentalia maritimi) i els matorrals halòfils mediterranis (Arthrocnemetalia fructicosae) són hàbitats d’interès comunitari segons la Directiva Hàbitats i el Real Decreto 1997/95. Totes tres comunitats són indicadores de condicions d'inundació temporals, cert grau de sanitat i freàtics propers. Indicadores, doncs, de zona humida segons les definicions legals Les comunitats hidròfiles dolçaquícoles Presenta les comunitats i associacions següents:
Boscos de ribera
Els rius mediterranis de cabal intermitent, com és la Riera de la Bisbal, són hàbitat d’interès comunitari segons la Directiva Hàbitats i el Real Decreto 97/95.També són d’interès comunitari els prats mediterranis d’herbes altes i joncs. Són d’interès prioritat els estanys temporals mediterranis, que abarcarien a les Madrigueres gran part de l’àrea actual i potencial de carnissers, jonqueres i tamarigars Zona de màquies i conreus Elevada respecte a les àrees anteriors, i composada per conreus en producció i abandonats, i restes de vegetació seminatural, és molt variada en flora i vegetació i presenta moltes associacions i comunitats, algunes d’elles especialment interessants pel seu caràcter tremoli. Màquies i brolles
Els boscos d’ Olesa i Celanova (màquines litorals) són hàbitats d’interès comunitari. Prats secs.
Comunitats ruderals (conreus, marges, camins)
Les comunitats pròpies dels conreus se situen sobre conreus abandonats, en lenta transformació a brolla i màquia, i conreus existents. Cal destacar la franja de conreu de garrofer (Ceratonia siliqua) existent al nord-est de l’espai, amb algun remanent de mur de pedra seca, i la zona de conreu de presseguer (Prunus persica) intercalat amb vinya (Vitis vinifera) del nord de l’espai (al nord de l’antic llit de la Riera de la Bisbal). Algunes parcel.les a prop del mar estaven dedicades al conreu de vinya, ara abandonat, i d’altres a conreus herbacis, com els girasols (que es troben en situació de guaret) o també abandonats. La presència de vinya prop dels terrenys potencialment d’aiguamolls salabrosos ha de ser entesa per l’existència antiga de sèquies de drenatge que haguessin conduït l’aigua cap a mar. Segons Josep Caralt Guíxens, des de principis de segle hi hagut vinya a les zones altes de les Madrigueres. La plantació es va realitzar amb classe garnatxa, però sense el peu americà indispensable per combatre la fil.loxera (degut a que la zona era “verge” i la fil.loxera no hi havia atacat). Això es tracta d’una raresa que revaloritza l’interès del cultiu a la zona. Les raons de l’abandonament de molts conreus va ser, precisament, les minses collites, degudes en molts casos a la inundació amb aigua marina a partir de les llevantades. Aquesta inundació es va agreujar amb la construcció de la carretera de Sant Salvador a Calafell, que feia de represa i impedia el retorn de les aigües cap al mar després d'inundació, mantenint-se força temps les aigües estagnades al nord de la carretera. En el context en el qual ens trobem, aquests conreus de secà adquireixen també un elevat valor ecològic, per ser pràcticament els darrers de la comarca en posició litoral, entre la via del tren i el mar. Moltíssims autors en els darrers temps han remarcat la importància paisatgística i ecològica de les zones agrícoles periurbanes (Mc Neely, Celeccia, O’Neill, Salvador Palomo, López Lillo, Carceller, Heynen et al, en Área Metropolitana de Barcelona, 1995). Existeixen també, dins de l’espai, diverses espècies de plantes al.lòctones, ornamentals, inherents a l’ús agrícola de la mateixa, que no venen recollides a l’estudi botànic de J.M. Álvarez. Es tracta d’algun peu de morera (Morus alba), de pollancre del Canadà (Populus canadensis) i cotoneaster (Cotoneaster sp.). Aquests arbres se situen al voltant de l’antic i nou riu de la Riera de la Bisbal, o a la vora dels camins oberts a la zona. També, als voltants de la Karpa, s’han plantat diverses espècies exòtiques. Es tracta, sobretot, d’arbres del paradís (Elaeagnus angustifolia) i la tapissant ungla de gat (Carpobrotus edulis). Totes dues espècies són negatives per la flora autòctona, donades les seves capacitats invasores i cobertores del terreny, i contribueixen a degradar les formacions vegetals més interessants de dunes i jonqueres. |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
