L'Espai
Les Imatges
Comunicats de premsa 
Salvem les Madrigueres
El Geven va iniciar una campanya de sensibilització demanat la preservació de l'espai el desembre de 1993. Tot va començar després de que l'entitat va decidir fer un estudi litoral del Baix Penedès, arrel de la regeneració de les platges que s'estava realitzant en aquella època. Fet un primer cop d'ull al nostre territori, vàrem constatar que la comarca no comptava amb cap espai litoral protegit, però que les Madrigueres tenia prou valor per merèixer una protecció especial.
L'any següent es va presentar una proposta de regeneració de l'espai a l'Ajuntament del Vendrell, es van presentar el logo oficial, uns expositors permanents i es van començar a organitzar actes per donar a conèixer els valors de l'espai. La resposta de l'administració era esperar a la revisió del pla general del Vendrell per decidir el futur de l'espai.
Els primers treballs previs del pla general es van realitzar al 1997 i a partir d'aquí la campanya es va intensificar. Cal destacar la presentació el 1998 d'un recurs Contenciós Administratiu davant l'Ajuntament del Vendrell i la Conselleria de Política Territorial demanant la requalificació de l'espai com a sòl no urbanitzable d'especial protecció, la recollida durant els primers mesos de l'any 1999 de més de 6500 firmes de particulars i 94 d'entitats demanant la preservació de l'espai, presentació d'auditories ambientals, etc.. Tot va desembocar a les eleccions municipals de la primavera de l'any 1999. Les Madrigueres va ser un punt vital en els programes dels partits polítics. Malauradament els partits que proposaven la urbanització de l'espai (CIU+PP) van guanyar les eleccions i per tant l'Ajuntament donava el tema pràcticament per tancat.
Des de 1984, les Madrigueres són un sòl urbanitzable no programat, qualificat així pel govern socialista de l'època.. La immobiliària CEVASA va comprar la finca el 1986 i no va presentar un Projecte d'Urbanització fins el 1997.Aquest projecte anomenat Felicity, pretenia urbanitzar tot l'espai. L'Ajuntament del Vendrell, ara ja governat per CIU+PP malgrat que estava revisant el PGOU i podia denegat la sol·licitud del projecte no va respondre i per tant va delegar a la Generalitat de Catalunya que ha tirat endavant el procés sense fer cas ni de la resposta ciutadana, ni dels informes del Departament. de l'Ecologia, encarregat pel mateix Ajuntament i on a les seves conclusions es demana la preservació de tot l'espai, ni de l'inventari de Zones Humides, realitzat pel Departament de Medi Ambient i on qualifica part de l'espai com a zona humida, etc.
L'aiguat replanteja el projecte
Però al cap d'un any de les eleccions i quan tot semblava que tot ja estava decidit, els aiguats del 10 de juny de 2000 i la pressió constant de la nostra entitat van canviar sensiblement el panorama de les Madrigueres.
El 21 de Juny, la Comissió d’Urbanisme de la Generalitat va tornar a portar el projecte a aprovació definitiva. Finalment arrel del informe emès de l’Agència Catalana de l’Aigua, es va suspendre l’aprovació definitiva incloent tota una sèrie d’esmenes. Les esmenes obliguen a augmentar la zona de protecció de les Madrigueres. Concretament en una franja de 50 metres des de l’antiga llera de la riera de la bisbal cap al interior de l’espai.
Aquest canvi és degut a que l’Agència Catalana de l’Aigua ha declarat que l’antiga llera ha de ser pública i no privada (de Cevasa) i per tant no computa alhora de fer edificis. El mateix informe exigia una zona de protecció més elevada després de les inundacions del 10 de Juny.
Per tant després d’aquestes últimes modificacions, la superfície protegida va passar de 17 de les 25 hectàrees de les Madrigueres.
Aquest és un pas important ja que és la tercera ocasió que es modifica el plànol de les Madrigueres. Cevasa va iniciar la seva carrera especulativa intentant urbanitzar el 100% de l’espai l’any 97, el segon plànol ja només permetia urbanitzar el 50% i ara en aquest tercer plànol només poden urbanitzar en un 30%.
Que va passar el 10 de juny?
El 10 de Juny va suposar un canvi substancial en la futura protecció de l’espai. El desbordament de la riera de la Bisbal en el seu tram final va provocar l’anegament de bona part de les Madrigueres.
La riera de la bisbal es va desbordar abans d’arribar a les Madrigueres, on va anegar les vinyes que hi ha a l’altre banda de la via del tren. Aquí, la riuada va trobar la barrera de la via del tren (que passa elevada amb talús) però va trobar un punt de sortida, el petit pont del camí de Vilanova. Per aquest pont va entrar una gran quantitat d’aigua que van entrar directament a les Madrigueres per la seva zona nord. Des de allí va baixar amb molta força per tot l’espai. Això ho demostra el fet que van sorgir cinc desembocadures de l’aigua a la platja de les Madrigueres (una platja de 500 metres d’amplada).
Val a dir que el barri de Sant Salvador també va patir els efectes del desbordament de la riera de la bisbal.
El Geven va aixecar acta notarial de tots aquest fets. Aquesta acta ha estat presentada a tots els organismes que han d’emetre informes respecte l’espai i la seva possible urbanització.
D'encà dels aiguats la situació no ha variat substancialment. Els propietaris han presentat un recurs d'alçada contra l'acord que els hi limita el terreny per edificar i s'està a l'espera de la resolució d'aquest recurs per prendre una decisió.
La lluita continua, aquesta és la conclusió després d’aquests 7 anys demanant la preservació de les Madrigueres.
ElPrimer recull de diari on
s'anomenaven les Madrigueres
Projecte Felictiy
Acte reivindicatiu a una
setmana de les eleccions municipals a la Rambla del Vendrell. 5/6/99
Mobilització el 29/9/99 davant la Comissió d'urbanisme de Tarragona per
aturar la urbanització de l'espai.
