|
Fauna |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
L'Espai La lluita Les Imatges
Salvem les Madrigueres
|
Dinàmica de l'aigua Usos del Sol Vegetació Fauna L’estat de degradació de moltes de les formacions vegetals més interessants de la zona de les Madrigueres, especialment les més litorals, així com la sobrefreqüentació de l’espai, han limitat en certa manera el desenvolupament i establiment de moltes comunitats faunístiques; tot i així, la diversitat d’hàbitats present en un espai petit assegura una altíssima biodiversitat (que no densitat) d’espècies En aquest apartat es realitza un repàs a la fauna vertebrada de l’espai, recollint les dades i cites obtingudes per una munió d’observadors, i les pròpies dels autors d’aquest estudi. Malauradament, no s’ha fet cap estudi en l’àmbit dels invertebrats, que resta força desconegut, tot i que per la presència d’algunes comunitats botàniques rares a nivell comarcal, podrien obtenir-se dades força interessants. El grup de vertebrats més divers i interessant és el de les aus. Malauradament, i com es comenta posteriorment, moltes espècies han anat minvant en els últims anys i, sobretot les lligades al medi aquàtic, només es detecten esporàdicament. A continuació presentem un catàleg d’aus de l’espai de les Madrigueres. Al costat de cada nom comú s’afegeix un codi que permet conèixer l’estatus i fenologia de l’espècie a les Madrigueres H: hivernantE: estival S: sedentària R: reproductora o possiblement reproductora O: presència ocasional Les aus aquàtiques Està clar que l’actual situació de les Madrigueres, amb una degradació força important dels seus hàbitats aigualosos, no permet l’establiment d’aus aquàtiques, si bé quan els antics estanys han romangut inundats després de grans pluges o temporals, molt ràpidament han estat aprofitat per grups de diverses gavines, xatracs, ànecs o limícols, per descansar, banyar-se o buscar aliments (Marc Robert, com. pers.). El tram de platja de les Madrigueres és utilitzat durant les èpoques de màxima tranquil·litat (hivern i pas primaveral) per diverses espècies de petits limícols: corriols, tèrrits i remenarocs A més, el tram de mar corresponent a les Madrigueres, relativament ric en pesca (recordem la presència propera del Grapissar) permet observacions habituals de nombroses aus marines: així, poden observar-se a l’hivern la calàbria grossa (Gavia immer), el cabussó emplomallat (Podiceps cristatus), la baldriga mediterrània (Puffinus yelkouan, a vegades en grans concentracions), el mascarell (Sula bassana), el corb marí gros (Phalacrocorax carbo), el paràsit gros (Stercorarius skua). A més, fins a 5 espècies de gavines (Larus ridibundus, L. melanocephalus, L. audouinii, L. argentatus, L. fuscus) poden ser observades amb certa freqüència No obstant, la riquesa passada en ornitofauna aquàtica, i la potencial de l’indret són força elevades; algunes dades ens ho permeten assegurar. Per començar, Pere Mestres (1990) té recollides cites sobre 57 espècies diferents de larolimícols a la comarca geogràfica del Penedès (Alt i Baix Penedès i Garraf), la majoria a les zones humides litorals (entre les quals es compten les Madrigueres, veure punt 3.2.), incloent veritables rareses. El mateix autor (1978) proporciona dades de cria segura de camesllargues (Himanthopus himanthopus) a les Salines de Cubelles, de corriol camanegre (Charadrius alexandrinus) a la majoria de les platges del Baix Penedès, de corriol petit (Charadrius dubius) a la desembocadura del riu Foix, i de polla d’aigua (Gallinula chloropus) i rascló (Rallus aquaticus), a la majoria de canyissars i aiguamorts de la zona. Per confirmar aquestes dades, un informe de la Secció d’Ornitologia del Museu de Vilafranca (Bayer et al, 1998) explicita que, abans de la seva alteració, s’havia comprovat la reproducció, a la zona de les Madrigueres, de les següents espècies: rascló i polla d’aigua, tal com s’ha dit abans, i també corriol petit (Charadrius dubius), corriol camanegre (Charadrius alexandrinus), terrerola vulgar (Calandrella brachydactyla), cuereta groga (Motacilla flava), trist (Cisticola juncidis), rossinyol bord (Cettia cetti), boscarla de canyar (Acrocephalus scirpaceus) i balquer (Acrocephalus arundinaceus), totes elles indicadores d’ambients aigualosos. Aquests mateixos autors afirmen que, tot i l’evident alteració de l’espai, encara s’han pogut observar, en els darrers anys durant els pasos migratoris, diverses espècies que s’hi han aturat a descansar: el martinet blanc (Egretta garzetta), el cames-llargues (Himanthopus himanthopus), l’esplugabous (Bubulcus ibis), el corriol camanegre (Charadrius alexandrinus) o la gavina vulgar (Larus ridibundus).
Al mateix temps, en la zona propera dels Salats i Muntanyans de Torredembarra, Creixell i Roda de Barà (Tarragonès) existeix una molt notable riquesa d’espècies aquàtiques (Ferré, 1998), amb cria segura durant l’estiu de 1998 de 6-10 parelles de corriol camanegre (Charadrius alexandrinus), 2 parelles d’ànec coll-verd (Anas platyrrhynchus) i diverses parelles de polla d’aigua (Gallinula chloropus). Els aiguamolls d’aquesta zona són importantíssims pel pas migratori de moltes espècies, tant a tardor com a l’hivern i primavera, i aquí s’han observat pràcticament totes les espècies possibles d’ardeides, làrids, anàtides, cicònids i limícoles, sense desmerèixer en absolut els inventaris de zones humides més importants com poden ser el Delta del Llobregat. No cal sinó comprovar les moltíssimes cites d’ocells corresponents als Salats i Muntanyans incloses a l’Anuari Ornitològic 1996 editat pel Grup Català d’Anellament. De fet, les dades recollides pel grup SEO-Calidris (secció catalana de la Sociedad Española de Ornitología) proporcionen cites de 220-224 espècies (aquàtiques i terrestres), convertint-la en la quarta localitat catalana amb més observacions d’espècies diferents, en aquest cas per damunt del Delta del Llobregat (Jordi Vázquez, com. pers). Les aus terrestres La presència dels antics conreus, els prats secs, les restes de màquia i brolla, les restes de bosc de ribera i els tamarigars, conformen una gran diversitat d’hàbitats i permeten la presència, sedentària o no, de moltíssimes espècies d’aus. El següent recull és un inventari provisional que integra cites de molts autors diferents. Ordre Falconiformes (Aus rapinyaires)
Falco tinnunculus Xoriguer (S) No reproductora però alguna parella utilitza la finca com a territori de cacera A la zona de la Serra del Vendrell existeix alguna parella d’aligot (Buteo buteo) i esparver (Accipiter gentilis) que podrien ser observades a les Madrigueres. En moments de pas, especialment post-nupcial (agost, setembre, octubre) la posició a la línia de costa de les Madrigueres la pot convertir en un bon punt d’observació de rapinyaires migrants, com el milà negre (Milvus migrans), l’arpella (Circus aeruginosus) o l’aligot vesper (Pernis apivorus)
Ordre Galliformes
Alectoris rufa Perdiu roja (O) Les perdius poden trobar a les Madrigueres un cert refugi, de manera ocasional, a partir de poblacions fragmentàries residents a zones de conreu properes Ordre columbiformes (Coloms)
Columba palumbus Tudó (S, R) Columba livia Colom domèstic (S) Streptotelia turtur Tórtora comuna (E) Streptotelia decaocto Tórtora turca (S) Cal destacar que, mentres la tórtora comuna es troba en forta regressió a la nostra zona (el que converteix en destacables els diversos avistaments realitzats a les Madrigueres), la tórtora turca es troba en forta expansió, i molt lligada als espais urbans i periurbans. El tudó és cada vegada més freqüent Ordre Estrigiformes (Rapinyaires nocturns)
Athene noctua Mussol (S) Otus scops Xot (E,O) Tyto alba Óliba (S) L’hàbitat és adequat per a aquestes espècies. El mussol podria criar en algun oliver o garrofer abandonat, i l’óliba segurament cria en algun dels masos o edificacions presents prop de la zona (Marc Robert, com. pers.) Ordre Coraciformes
Merops apiaster Abellerol (E)
Upupa epops Puput (Bàsicament E) Els abellerols utilitzen la zona, productiva en insectes voladors, com a territori de caça. La puput troba un hàbitat adequat a la zona, tot i que necessitaria d’espais més tranquils per criat. Ordre Caprimulgiformes
Caprimulgus rufficollis Siboc (E, R) Aquest ocell estrany i d’activitat bàsicament nocturna (s’alimenta d’insectes voladors com els rat penats), podria criar a la zona, en algun camp de conreu o prat de la finca, aprofitant-se de la seva capacitat de mimetisme
Ordre Apodiformes
Apus apus Falciot negre (E) Molt comú a partir de les seves colònies de cria de la ciutat Ordre Passeriformes
Calandrella brachydactyla Terrerola vulgar (S, O) Alauda arvensis Alosa vulgar (S) Galerida cristata Cogullada (S,R) La cogullada és possiblement reproductora, amb més probabilitat en els indrets més inaccessibles del centre de la finca, en prats secs i brolles
Delichon urbica Oreneta cuablanca (E) Hirundo rustica Oreneta (E) Comunes a partir de les seves colònies de cria a la ciutat
Anthus pratensis Titella (H) Motacilla flava Cuereta groga (H) Motacilla alba Cuereta blanca (S, H, R) Abundants puntualment en temps migratori i durant l’hivern
Phoenicurus ochruros Cotxa fumada (E, H) Saxicola torquata Bitxac comú (S,R) Erithacus rubecula Pit-roig (H) Turdus merula Merla (S, H) Turdus philomelos Tord (H) Oenanthe oenanthe Còlit gris (O) Aquestes espècies tenen a les Madrigueres i environs el seu hàbitat apropiat. La merla i el pit-roig són ocells més forestals, i serà fàcil trobar-los a les parts més intrincades de la brolla i màquia. Els còlits només en pas
Cisticola juncidis Trist (S, R) Sylvia atricapilla Tallarol de casquet (S, R, H) Sylvia melanocephala Tallarol capnegre (S, R) Sylvia undata Tallarol cuallarg (S, R) Phylloscopus trochilus Mosquiter de Passa (H) Phylloscopus collibita Mosquiter comú (H) Muscicapa striata Papamosques gris (E, O) Els tallarols són els ocells per excelència de la màquia i la brolla, molt comuns a la zona. També el trist hi és present, però en menor quantitat. Els mosquiters són ocells força comuns durant l’hivern. Tots són insectívors i per tant protegits per la llei
Ficedula hypoleuca Mastegatatxes (O, E) Ocell de pas, durant la migració, que escull pinedes, brolles i màquies per descansar i alimentar-se.
Lanius excubitor Botxí (O) Lanius senator Capsigrany (O, E) Els lànids són ocells predadors (insectes, rèptils,petits mamífers) que tenen la curiosa costum de construir “rebosts” en arbusts espinosos com els arços blancs presents a prop de la Riera de la Bisbal. Aquesta finca podria incloure’s dins del territori de cacera d’algun exemplar.
Parus major Mallerenga carbonera (S) Parus ater Mallerenga petita (S) Parus caeruleus Mallerenga blava (S) Parus cristatus Mallerenga emplomallada(S) Les mallerengues són força comunes a les pinedes i brolles arbrades de la comarca, a on s’alimenten d’insectes i on es fàcil que es reprodueixin. Alguns exemplars podrien nidificar als arbres dispersos de les Madrigueres.
Pica pica Garsa (S, R) Garrulus glandarius Gaig (O) La garsa és força abundant a tota la zona, afavorida per la seva adaptabilitat als entorns humanitzats i a l’alta disponibilitat d’aliment que hi troba. El gaig és més tímid i té requeriments més forestals, però existeixen poblacions reproductores a boscos del nord del municipi
Sturnus unicolor Estornell negre (S) Sturnus vulgaris Estornell comú (H) Els estornells són aus perfectament adaptades a la vida urbana i, especialment a l’hivern, poden aparèixer en bàndols molt nombrosos
Fringilla coelebs Pinsà comú (H) Carduelis carduelis Cadernera (S, R, H) Carduelis chloris Verdum (S, R, H) Serinus serinus Gafarró (S, R) Carduelis cannabina Passerell comú (S, R, H) Els fringíl.lids són ocells molt habituals als ecosistemes periurbans, en transició entre conreus, erms, solars i zones seminaturals, i s’alimenten de llavors vegetals. A la zona són comuns, i objecte de cacera il.legal.
Passer domesticus Pardal comú (S, R) El pardal és l’ocell que amb més èxit s’ha adaptat a la presència humana, de tal manera que ja es desconeix el seu nínxol ecològic original. Molt abundant a la zona a partir d’exemplars urbans i campestres.
Ordre Insectívors
Erinaceus europaeus Eriçó comú Erinaceus algirus Eriçó clar Els eriçons són animals discrets que, tot i no ser molt freqüents, ocupen la major part del territori. Es troben en davallada per l’impacte que les vies de comunicació produeixen en les seves poblacions.
Crocidura russula Mussaranya comuna Les mussaranyes, d’hàbits molt dinàmics, però discrets, són abundantes en una gran varietat d’hàbitats. Segurament es reprodueix Ordre Quiròpters
Rhinolophus ferrum-equinum Rat penat de ferradura gran Rhinolophus euryale Rat penat de ferradura mediterrani Rhinolophus hipposideros Rat penat de ferradura petit
Pipistrellus pipistrellus Rata pinyada pipistrel.la Els rat-penats tenen hàbits crepusculars i nocturns, i constitueixen uns incansables devoradors d’insectes voladors. Als voltants del Vendrell, entre conreus, jardins i arbredes, semblen donar-se amb certa freqüència, tot i que les poblacions de totes les espècies presenten davallades causades per la destrucció de refugis i la banalització general dels hàbitats. Podrien veure’s d’altres espècies a les Madrigueres Ordre Lagomorfs
Oryctolagus cuniculus Conill Observats diversos exemplars a les Madrigueres. Ordre Rossegadors
Rattus rattus Rata negra Rattus norvegicus Rata comuna Mus musculus Ratolí casolà Mus spretus Ratolí mediterrani La rata comuna i el ratolí casolà s’afavoreixen de la proximitat del nucli urbà, i les altres dues espècies de la seva amplitud d’hàbitats i la seva preferència per conreus abandonats.
Microtus duodecimcostatus Talpó comú Ordre Carnívors
Vulpes vulpes Guineu Els territoris de campeig i caça de les guineus són prou amplis, i la seva adaptabilitat a la perifèria urbana prou provada com per estar segurs de la presència, fins i tot relativament freqüent d’exemplars de guineu als environs de les Madrigueres, com al carnívor més gran D’altres carnívors, com la mostela (Mustela nivalis), la fagina (Martes foina) o el gat mesquer (Genetta genetta) tenen poblacions reproductores a diverses zones del Baix Penedès, i certa tolerància als ambients periurbans; podrien ser observades o detectades esporàdicament a les Madrigueres
Ordre Sàurids
Tarantola mauritanica Dragó Comú a les parets de Villa Tecla, i sobre murs de pedra seca, alimentant-se de papallones i altres insectes
Timon lepidus Llangardaix ocel.lat Podarcis hispanica Sargantana ibèrica Psammodromus algirus Sargantana cuallarga Psammodromus hispanicus Sargantana cendrosa Les sargantanes presenten una gran adaptabilitat a ambients alterats i periurbans. El llangardaix té a les Madrigueres el seu hàbitat adequat, però l’espècie es troba en forta disminució a tota la zona. Llangardaix
ocel·lat
Ordre ofidis
Malpolon monspessulanus Serp verda Elaphe scalari s Serp blanca Coluber hippocrepis Serp de ferradura Les dues primeres serps són relativament comunes, i la varietat de vegetació existent a les Madrigueres en faciliten la presència. La serp de ferradura és més escassa, tot i que regular, al Baix Penedès. La manca d’aigua permanent, i especialment l’escassetat d’aigua i distorsió de l’hàbitat durant les èpoques primaverals i estivals dificulten la presència d’amfibis a la zona. De totes maneres, en diverses ocasions s’han pogut observar exemplars de gripau corredor (Bufo calamita) i tòtil (Alytes obstetricans).
En les zones humides litorals permanents o esporàdiques, amb cert grau de salinitat, es troba l’hàbitat adequat del fartet (Aphanius iberis), espècie protegida per la legislació europea i espanyola (Directiva Hàbitats i Decret 97/95). Aquest petit peix de la família dels Ciprinodòntids és endèmic del litoral mediterrani espanyol. A Catalunya, existeixen poblacions naturals al nord i al sud de les Madrigueres. Al nord, trobem les poblacions del Delta del Llobregat, i al sud les poblacions de la Sèquia Major de Salou. Per tant, les Madrigueres es troben al centre de la seva àrea natural de distribució; donat el coneixement històric de les característiques de l’hàbitat al litoral del Baix Penedès (veure apartat 3.2.), no seria estrany que el fartet hagués existit a la zona fins a la dessecació i alteració de les maresmes litorals. La factible restauració de les maresmes (veure apartat 6) podria permetre la seva reintroducció. La inundació de la part baixa de les Madrigueres i de la desembocadura de la Riera de la Bisbal a partir de temporals de mar introdueix a les zones entollades espècies marines capaces de subsistir en condicions d’aigües salabroses. Aquest fenomen es dóna a totes les restes de zones humides litorals que queden a la demarcació, i és especialment important als Salats de Torredembarra i Creixell, on els peixos marins arriben a assolir importants concentracions i serveixen d’aliment per molts ocells. Les espècies més comunes són: llises (Mugil sp.), llobarros (Dicentrarchus labrax) i joells ( Atherina boyeri). |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Els
esplugabous es veuen esporàdicament a les Madrigueres..
Els
xoriguers tenen les Madrigueres com a espai de cacera.
El pitroig
es pot veure habitualment a l'espai.
