| Dinàmica de l'aigua | ||
|
L'Espai La lluita Les Imatges
Salvem les Madrigueres |
Dinàmica de l'aigua Usos del Sol Vegetació Fauna Existeix un palès desconeixement de la dinàmica de l’aigua a la zona d’aiguamolls potencials del litoral del Baix Penedès. No tenim constància de l’existència de cap treball o informe en aquest sentit; de fet, la majoria d’aiguamolls van ser anorreats abans de que poguessin ser analitzats en la seva dinàmica o qualsevol altre aspecte. Es coneix, però, el caràcter de salins de la majoria dels aiguamolls litorals del Baix Penedès (exceptuant el llac de Coma-ruga, era d’aigua dolça i tenia el seu origen en unes fonts utilitzades per les seves propietats curatives). Tant la toponímia com la vegetació existent actualment parlen del caràcter salabrós (i previsiblement temporal, o amb fortes variacions en els nivells d’aigua) dels estanys litorals del Penedès. Així, a Cubelles encara es coneix com “les Salines” a una àmplia zona del seu front litoral fins fa poc ocupat per marjals i aiguamolls. Al mateix temps, al Tarragonès, els “Salats i Muntanyans” de Torredembarra, Roda de Barà i Creixell mantenen aiguamolls salabrosos amb presència de plantes indicadores de salinitat: especialment les cirial.leres (Salicornia sp, Sarcocorna sp.) i els tamarius (Tamarix sp.). Els tamarius i algunes altres espècies indicadores, com alguns joncs (Juncus maritimus, Juncus acutus) i el canyís (Phragmites australis), són encara presents a les Madrigueres, i permeten aventurar la influència marina en l’ancestral formació d’aiguamolls en aquesta zona. De totes maneres, la regeneració de la platja amb l’eixamplament de fins a 90 metres que va patir, segurament hauran canviat la dinàmica de l’aigua a la zona. També la construcció de la carretera de Sant Salvador a Calafell va modificar la dinàmica de l’aigua, actuant de represa i mantenint les aigües estancades durant més temps al nord de la carretera. Així, als Salats i Muntanyans de Torredembarra, on la platja no ha estat regenerada i manté una amplada inferior, són habituals les aportacions d’aigua de mar als Salats directament a partir de temporals tardorencs o hivernals. Encara actualment, però, tant els períodes de pluja continuats com els temporals de migjorn o llevant provoquen inundacions de la zona baixa de les Madrigueres, la última de les quals es va produïr el nadal de 2000. Un seguit d'actes notarials , testimonia aquestes inundacions en els últims anys, després d’una llevantada amb pluges. Informe de l'ACA Un informe de l'Agència Catalana de l'Aigua emès el mes de juny de 2000 referent a la tramitació del projecte d'urbanització de les Madrigueres, afirma el caràcter de zona humida de l'espai. Així, l'informe en un dels seus punts diu textualment: " 4. Hidrogeologia i inundabilitat L’extrem sud de la zona a urbanitzar està ocupat per l’antiga llera de la Riera de la Bisbal, actualment endegada. En cas d’avingudes extraordinàries o catastròfiques i/o trencament del mur de contenció, aquesta antiga llera és inundable així com l’interfluvi entre ambdues. 6. Geotècnica Els terrenys propers a la línia de costa, interfluvi entre rieres i canals distributaris poden presentar una baixa o molt baixa qualitat geotècnica per a edificació i infraestructures lineals. 7.Entorn medioambiental La zona compresa entre ambdues lleres i la franja litoral posseeix interès com a zona humida per la coexistència de ambients sedimentaris de transició fluvio-marítims i el fet esmentat de nivells piezomètrics pròxims o aflorants estacionalment. Tot i això, es troba quasi totalment ocupada per activitats agrícoles (temporals i abandonades)." En aquest sentit, l’inventari de zones humides de les comarques de la Conca de Barberà, l’Alt Camp, el Baix Penedès, el Tarragonès i el Baix Camp, elaborat pel Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya, cataloga la zona més litoral de les Madrigueres com a zona humida litoral (“antics marjals dessecats”), i determina que la dinàmica de l’aigua és “torrencial, depenent del balanç freàtic-aigua marina”. La tipologia de l'espai es defeneix com,"Zones litorals lligades a la dinàmica fluvial, desembocadures actual de rius, antigues desembocadures, planes d'inundació, ullals, aiguamolls, etc." De fet, en data 26-11-96 les mostres d’aigua obtingudes donaven una elevadíssima salinitat de 52.200 mS/cm. |
|
