|
|
Usos actuals | |
Referents Històrics |
 Cal deixar constància que en la dècada dels noranta les barraques han cobert novament la funció que ja van desenvolupar en segles passats. Aquestes construccions han servit de primeres cases d'acollida pels últims jornalers i treballadors agrícoles, bàsicament de procedència magrebina, que arriben d'un temps encà amb interès de guanayar-se la vida el millor possible i en les lògiques condicions laborals de diginitat i igualtat. És per aquest motiu que algunes barraques encara presenten avui signes d'haver estat habitades recentment i així, es poden veure sunyers, resta de fogonets de gas, caixons de fusta que devien servir de mobiliari, roba variada, ampolles, bidons d'aigua i útils de tota mena que són de menester per viure i treballar al camp. Segurament gràcies a aquesta ocupació contemporània i a la continuada rehabilitació que ha comportat, moltes construccions de pedra seca mantenen la coberta -el punt dèbil per on comencen a ensorrar-se totes les barraques- en perfecte estat, a l'igual com els principals elements de subjecció i fonamentació. Des del GEVEN hem pogut veure que els nostres refugis, marges, barraques, aljubs, pous, etc conformen ecosistemes que protegeixen la flora i la fauna autoctònes. Això, sumat a la utilitat que encara tenen per a la pagesia i els temporers ocasionals, i al fet de ser autèntiques obres d'art popular sortides de les mans del camperols, hauria de ser suficient argument perquè tots plegats -ciutadans i institucions. prenguéssim consciència de l'obligació que tenim de protegir aquesta per tant genuïna del nostre patrimoni cultural i ambiental. |
