Salvem la Vall d'Àrreu

Articles de fons

Caminada populat del 21 d'Octubre.

Article extret de la web de l'AEEC- Assemblea d'entitats ecologistes de Catalunya-

EL PROJECTE DE PARC NATURAL DE L’ALT PIRINEU DEL DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT ÉS UN FRAU MORAL I UN TRACTE DE FAVOR A BAQUÈIRA BERE

La vall d’Àrreu està inclosa dins el PEIN des de l’any 1992.

El Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN) aprovat pel Decret 328/92 de la Generalitat de Catalunya, inclou la vall d’Àrreu dins l’espai Alt Àneu. L’objecte del PEIN (article 15.1 de la Llei 12/1985) és "... la delimitació i l’establiment de les determinacions necessàries per a la protecció bàsica dels espais naturals la conservació dels quals es considera necessari d’assegurar, d’acord amb els valors científics, ecològics, paisatgístics, culturals, socials, didàctics i recreatius que posseeixen".

Per tant, és evident que l’objecte del PEIN és incompatible amb la construcció de: 30 km de pistes d’esquí, 15 km de canalitzacions d’aigua, 16 km de carreteres i pistes forestals, 17 telecadires i remontadors, 4 aparcaments i 4 àrees d’hotels i cafeteries.Alhora de parlar dels motius d’inclusió de l’espai Alt Àneu en el pla estableix:

A5.- Espai que acull una de les millors mostres de la fauna pirinenca; el bon estat de conservació de les formacions forestals altimontanes i subalpines afavoreix la presència dels grans mamífers, mentre que la qualitat de les aigües i el bon estat de les riberes acullen una rellevant fauna. També s’ha de remarcar el gran interès geomorfològic del relleu originat per l’acció glacial del quaternari sobre-excavacions, circs, estanys i estanyols.

D’altra banda, en l’apartat A.7 de la mateixa fitxa, alhora de parlar d’impactes actuals o previsibles no contempla en cap cas la possible instal·lació d’unes pistes d’esquí.

És més, el propi PEIN alhora de delimitar l’espai d’Alt Àneu va excloure l’estació d’esquí de fons de BONABÉ (deixant petites illes no incloses dins de l’espai). Aquest és un element més que demostra que els objectius del PEIN són incompatibles amb unes pistes d’esquí –tenint en compte que l’esquí de fons que circula per pistes forestals té un impacte molt més baix que l’esquí convencional-

2. El Pla Especial de delimitació definitiva de l’Espai del PEIN: Alt Àneu (1998), inclou la vall d’Àrreu dins aquest espai pel seus valors naturals i ecològics.

Aquesta delimitació inclou clarament la vall d’Àrreu dins de l’espai Alt Àneu. El 16 de desembre de 1998 es va aprovar inicialment, i va sortir a informació pública al DOGC núm. 2812 de 25 de gener de 1999, el Pla Especial de delimitació definitiva de l’Espai Alt Àneu. Per tant, l’anterior conseller de Medi Ambient, Sr. Joan Ignasi Puigdollers, ja va aprovar inicialment aquest pla.

3. La vall d’Àrreu està proposada a la Xarxa Natura 2000 de la Unió Europea per la pròpia Generalitat.

El 24 de desembre de 1996 la Generalitat de Catalunya va aprovar el LIC "Pirineu de Lleida", on s’inclou la vall d’Àrreu, en base a la Directiva Comunitària 92/43/CEE coneguda com Hàbitats, i va trametre la proposta al Ministerio de Medio Ambiente que a la vegada la va incloure dins la resta d’espais de l’Estat proposats a la Unió Europea.

Aquest LIC passarà a formar part de la Xarxa Natura 2000 de la UE que inclourà tots aquells espais destinats a la conservació dels hàbitats naturals i de la flora i fauna silvestre. Aquests espais proposats, des del moment en què han estat proposats, s’han de sotmetre als criteris de gestió i conservació que preveu la pròpia directiva.

4. Diferents estudis de científics de la Universitat de Barcelona conclouen la inviabilitat ecològica del projecte de Baquèira.

Són diversos els estudis, de diferents professors d’Universitat, que s’han realitzat a la zona i que posen de manifest la importància ecològica de l’espai. A tall d’exemple, la Universitat de Barcelona, a través de professors de reconegut prestigi han demostrat l’interès natural i ecològic de la vall d’Àrreu, alhora que conclouen que el projecte que planteja Baquèira suposaria un impacte ecològic crític i recomanen l’estudi d’alternatives que permetin conservar aquests valors naturals:

Emissor Data Consideracions

UB. Herpetologia. Departament de Biologia Animal.
Autors:
Gustavo A. Llorente.
Miquel A. Carretero.
17/05/2000 L’herpetofauna de la zona constitueix una comunitat formada per espècies de distribució restringida i requeriments molt específics, algunes d’elles són úniques al món, no trobant-se en altres llocs. La destrucció d’aquesta vall suposaria la desaparició d’importants poblacions de "sargantana vivípara", "sargantana pirinenca" i "tritó pirinenc".

UB. Departament de Biologia Vegetal.
Autor:
Josep Mª Ninot Sugrañes
11/05/2000 El cas del Massís de Beret i de la Vall d’Àrreu és un dels sectors dels Pirineus, precisament poc alterats i que objectivament podrien suposar bastant lliure d’amenaces. Les accions d’alteració de paisatge produirien danys realment importants i irreversibles

UB. Departament d’Ecologia.
Autor:
Narcís Prat
11/5/2000 Per un veritable desenvolupament sostenible dels Pirineus, el projecte de Baquèira Beret, SA. és impensable i el seu greu impacte ambiental és inacceptable.

UB. Departament d’Ecologia.
Autor:
Jordi Català i Aguila
Director del Centre de Recerca d’Alta Muntanya
20/06/2000 A la vall d’Àrreu es localitzen una sèrie d’estanys que, per les seves característiques, fisicoquímiques i florístiques són únics en el marc geogràfic dels Pirineus. Cal destacar que als estanys de Muntanyó d’Àrreu es troben dues espècies de macròfits que no s’ha localitzat en cap altre estany del Pirineu.

5. L’estratègia del DMA passa per donar un tracte de favor evident a una empresa privada desprotegint un espai d’alt valor ecològic.

Amb la creació de Parc Natural de l’Alt Pirineu excloent la vall d’Àrreu d’aquest futur parc, el Departament de Medi Ambient està fent una cessió del Patrimoni Natural del país a una empresa privada perquè pugui destruir els valors naturals que conté. És inadmissible el frau i xantatge que suposa crear un parc natural a canvi de cedir, al mateix moment a l’especulació, una de les millors mostres del patrimoni natural del país. És evident que aquest fet pot suposar una resolució "injusta" i per tant un presumpte delicte de prevaricació.

6. L’alternativa de la plataforma és viable i no destrueix la vall d’Àrreu.

La Plataforma pel Desenvolupament del Massís de Beret que aglutina les principals organitzacions excursionistes de Catalunya (FEEC, UEC, CELL, MOUNTAIN WILDERNESS) i ecologistes d’àmbit català i internacional (ADENA/WWF, AEEC, DEPANA i IPCENA), continuen defensant l’alternativa de la connexió del Pallars Sobirà a les actuals instal·lacions de Baquèira Beret, a través d’un telecadira o telecabina per la vall de la Bonaigua. Aquesta alternativa permetria mantenir l’estat actual de conservació de la vall d’Àrreu i suposaria un impacte molt menor en la vall de la Bonaigua, que actualment ja constitueix un corredor d’infraestructures per on transcorre la carretera del Port de la Bonaigua i dues línies elèctriques.

La construcció de dos aparcaments per a 500 cotxes i 40 autobusos a prop de la Mare de Déu de les Ares, permetria salvar la part alta del port de la Bonaigua que a més, és la que correspon amb el tram de carretera de pitjors condicions i on la neu acostuma a provocar que s’hagi de tacar el port. Un servei d’autobusos des dels diferents pobles del Pallars i les valls d’Àneu permetria accedir fàcilment als esquiadors a les actuals instal·lacions, contribuint així a la descongestió de Baquèira en els accessos per la Val d’Aran.

Algunes de les raons que addueixen els detractors d’aquesta alternativa és la impossibilitat de construir aquests aparcaments per qüestions de risc d’allaus. Cal tenir en compte que la proposta l’ha realitzada una consultora d’enginyers valorant aquests temes i escollint les zones que es troben fora de zones d’allaus. D’altra banda, el propi projecte de Baquèira planteja dos aparcaments en la mateixa vall de la Bonaigua i telecadires per accedir a la vall d’Àrreu.

Paral·lelament, l’administració ha de promoure instruments de desenvolupament i promoció econòmica per les àrees de muntanya que efectivament siguin sostenibles i es basin en els recursos naturals i paisatgístics propis. Existeixen nombroses alternatives de desenvolupament sòcioeconomic que defugen dels riscos evidents que suposa dependre del monocultiu de l’esquí, que sempre porta associat una especulació urbanística creixent. Cal promoure una economia diversificada lligada als espais naturals protegits i ben gestionats, turisme de qualitat i poc massificat, teletreball i petites indústries que aprofitin els recursos naturals i una marca de qualitat d’origen.

7. Suport social a la campanya

Des d’abans que el projecte de Baquèira fos presentat i fins avui, han estat nombroses les entitats, associacions i persones a títol individual que donen suport a la campanya. Prova d’això en són les:

Més de 22.000 signatures recollides fins a l’actualitat.

Més de 500 al·legacions presentades al projecte, de les quals 433 estan presentades dins el període d’informació pública. Entre aquestes es poden destacar les de GREENPEACE, SEO/BIRDLIFE i l’associació ambientalista Lo PI NEGRE del Pallars.

700 persones van participar a la CAMINADA POPULAR EN CONTRA DE L’ESPECULACIÓ AL PIRINEU I PER LA SALVAGUARDA DE LA VALL D’ÀRREU el passat dissabte 21 d’octubre.

Entitats fundadores de la Plataforma pel Desenvolupament Sostenible del Massís de Beret: ADENA, AEEC, CELL, DEPANA, FEEC, IPCENA, MOUNTAIN WILDERNESS DE CATALUNYA i la UEC.

Altres entitats i associacions que s’han adherit a la campanya:

ADENC, AGRUPACIÓ CIENTÍFICO EXCURSIONISTA DE MATARÓ, AGRUPACIÓ EXCURSIONISTA DE CATALUNYA, AGRUPACIÓ EXCURCIONISTA DE PALAFRULLELL, AGRUPACIÓ EXCURSIONISTA DE L’URGELL, ASSOCIACIÓ EXCURSIONISTA D’ETNOGRAFIA I FOLKLORE, AGRUPACIÓ EXCURSIONISTA TALAIA, ALTERNATIVA ESTEL, AMICS DE LA BICI, ANG, ASSOCIACIÓ EXCURSIONISTA PEDRANEU, ASSOCICIÓ MEDIAMBIENTAL CLIP, ATENEU POPULAR GARRIGUENC, BOSC VERD, CENTRE EXCURSIONISTA DE BALAGUER, CENTRE EXCURSIONISTA DE LES BORGES BLANQUES, CEPA, CGT LLEIDA, CODENA, COL·LECTIU CON FUSIÓ, COLLA ECOLOGISTA "LA CARRASCA", COLLA EXCURSIONISTA SANT JULIÀ DEL LLOR, CONFEDERACIÓ ECOLOGISTA DE CATALUNYA (ELS VERDS), CONFEDERACIÓ GENERAL DEL TREBALL (CGT), COP AL TAV, ECOLOGISTES DE ACCIÓ DE CATALUNYA, EL FANAL, EL LLEDONER, ESPAI PATULEIA FARRERA CENTRE EXCURSIONISTA I MUNTANYENC, FEDERACIÓ D’ENTITATS EXCURSIONISTES DE CATALUNYA, FOMENT EXCURSIONISTA DE BARCELONA, GDMNS, GEPEC, GEVEN, GRUP DE DEFENSA DEL TER, GRUP DE MEDI AMBIENT DE MONTCADA I REIXAC, GRUP ECOLOGISTA L’ALZINA, GRUP ECOLOGISTA MÓN VERD, GRUP EXCURSIONISTA DE L’URGELL, GRUP EXCURSIONISTA DEL CENTRE AGRÍCOLA DE SANT PAU, IAEDEM, IL·LUSIÓ PER AL MÓN, LA BASSA ROJA, LA BANQUETA, LA BRÚIXOLA, AMICS DE LA NATURA, LA GUINEU DEL PLA, LA XIRUCA FORADADA, PLATAFORMA SALVEM EL RIU D’AIGUA D’ORA, PLATAFORMA UNITÀRIA CONTRA L’AUTOPISTA ELÈCTRICA, REVISTA LO GARGALL FER, SAM, SEO/BIRDLIFE, UNIÓ EXCURSIONISTA DE SABADELL.

PLATAFORMA PEL DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE DEL MASSÍS DE BERET

Emissor	Data	Consideracions
UB. Herpetologia. Departament de Biologia Animal. Autors: Gustavo A. Llorente. Miquel A. Carretero.	17/05/2000	L’herpetofauna de la zona constitueix una comunitat formada per espècies de distribució restringida i requeriments molt específics, algunes d’elles són úniques al món, no trobant-se en altres llocs. La destrucció d’aquesta vall suposaria la desaparició d’importants poblacions de "sargantana vivípara", "sargantana pirinenca" i "tritó pirinenc".
UB. Departament de Biologia Vegetal. Autor: Josep Mª Ninot Sugrañes	11/05/2000	El cas del Massís de Beret i de la Vall d’Àrreu és un dels sectors dels Pirineus, precisament poc alterats i que objectivament podrien suposar bastant lliure d’amenaces. Les accions d’alteració de paisatge produirien danys realment importants i irreversibles
UB. Departament d’Ecologia. Autor: Narcís Prat	11/5/2000	Per un veritable desenvolupament sostenible dels Pirineus, el projecte de Baquèira Beret, SA. és impensable i el seu greu impacte ambiental és inacceptable.
UB. Departament d’Ecologia. Autor: Jordi Català i Aguila Director del Centre de Recerca d’Alta Muntanya	20/06/2000	A la vall d’Àrreu es localitzen una sèrie d’estanys que, per les seves característiques, fisicoquímiques i florístiques són únics en el marc geogràfic dels Pirineus. Cal destacar que als estanys de Muntanyó d’Àrreu es troben dues espècies de macròfits que no s’ha localitzat en cap altre estany del Pirineu.