Un paisatge d'estanys i prats

La zona de les Madrigueres forma part dels extensos aiguamolls de 13 km de longitud que s’estenien entre el Francàs i Cunit, abastant tot el litoral del Baix Penedès. Existeix força documentació antiga sobre aquests aiguamolls; de fet, alguns d’ells es trobaven força cobejats degut a la seva riquesa piscícola.

Al terme del Vendrell, es trobaven l’estany de Coma-ruga (d’aigua dolça) i els Estanys del Francàs, de Sant Salvador, de Servidini i de laTorre, d’aigua salabrosa. A l’actual terme de Calafell es trobaven l’Estany d’Ollers, l’Estany Llarg de Calafell i l’Estany de Segur. Per últim, a Cunit es trobava l’Estany de la Mar Morta.

Aquests estanys van suposar una notable font de riquesa durant força segles; de fet, existeixen documentades greus disputes entre els senyors de la zona i l’església pel control de la riquesa piscícola de l’estany de Servidini. Precisament és a la vora d’aquest últim estany on va començar el poblament de la zona de Calders, i a partir d’aquest, s’estengueren els altres nuclis com el Vilar de Coma-ruga i el poblet de Sant Salvador.

Mentre a Coma-ruga s’aprofitaven les aigües de les seves deus i estanys (que brollaven tèbies i amb propietats terapèutiques, tonificants i curatives), amb la construcció del balneari de Coma-ruga, a Sant Salvador començava l'assecament de l’estany, que no va acabar-se fins ben entrat el segle XX, degut a la por existent entre els vilatans del Vendrell per la propagació de malalties. Tot i així, aquesta zona, i degut a la influència de la construcció de l’estació de tren de Sant Vicenç de Calders, va començar a convertir-se en un típic nucli de vacances, on es van construir torres d’estiueig al costat de les cases típiques dels pescadors (entre ells, la famosa Casa-museu Pau Casals).

Al 1920, una primera immobiliària anomenada Bellamar S.A. feu construir un hotel i torres d’estiueig a primera línia de mar, comportant una primera dessecació de l’estany de Coma-ruga.

No va ser però, fins a partir dels anys 40, quan la dessecació d’aiguamolls va assolir el seu punt màxim; tots els aiguamolls a la dreta del balneari van ser dessecats per poder-hi construir la urbanització Brisamar. A partir d’aquí, es va construir la urbanització del Francàs, i de Masia Blanca I i II, que comportarien la dessecació del  ja reduït estany del Francàs, també la urbanització de tota l’Avinguda Palfuriana...

Un punt important en la història de les Madrigueres correspon al desviament de la Riera de la Bisbal durant l’any 1957. La direcció diagonal respecte al mar de la Riera facilitava els processos d’entollament de l’àrea i dividia transversalment una finca prou sucosa. El desviament, mitjançant murs de formigó, va variar la llera de la Riera cap al sud, donant-li una direcció perpendicular a mar. A partir d’aquí, les Madrigueres es van convertir en un dels únics espais litorals encara sense urbanitzar. La immobiliària belga Comarfell, nom creat a partir del topònims  de Coma-ruga i Calafell, van adquirir totes les finques de l'espai i en feren una escriptura única. D'aquesta forma, i amb la impunitat en matèria urbanísitica de l'època franquista, es van apropiar de l'antiga llera de la riera de la Bisbal, ara desviada. Comarfell va arribar a tenir un pla parcial aprovat, i fins i tot va marcar sobre l'espai la traça dels carrers de la nova urbanització. No sabem per quina raó Comarfell no va tirar el projecte endavant, anys 60. Posteriorment, es vendria la finca a als actuals propietaris, Cevasa.

Malgrat això, al 1978, l'ornitòleg vilafranquí Pere Mestres encara marca la desembocadura de la Riera de la Bisbal i la zona de les Madrigueres com a àrea de salines en els seus treballs d’ornitologia. Al 1990, Pere Mestres cita textualment “Aquest estudi comença a la primavera de 1957. Aleshores la costa penedesenca estava encara guarnida de petites zones humides on abundava l’aigua (...). Tenien importància pel contingut d’aus que hi paraven: les Salines (Cubelles), els aiguamolls de Mas Escarré (Cubelles), els de Cunit a Segur de Calafell, Coma-ruga, Barà, el gorg de Creixell i tolls fins a Torredembarra i Altafulla. Zones més petites també podien proporcionar cites interessants com els aiguamorts que es formen a la riera de Ribes (Sitges), els de l’embocadura dels rius Foix (Cubelles) i Gaià (Altafulla), les Madrigueres a la riera del Vendrell i la Murtra a Creixell”.

Mur de formigó