AEEC

Xarxa Alvent

Departament de Medi Ambient

El GEVEN des que van sorgir els primers projectes de centrals eòliques amenaçaven els espais naturals de casa mostra ha donat ple suport a la campanya que ha dut a terme el GEPEC per una implantacío racional de l'energia eòlica a les nostres terres compatible amb la preservació dels seus valors naturals. Posteriorment, l'Aeec , i per tant el GEVEN con a membre de l'Aeec, va fer seva la poposta per l'ordenació de l'energia eòlica a la província de tarragona. A continuació us oferim aquesta proposta complerta.

Introducció

Els espais naturals de les comarques de Tarragona han estat els grans oblidats de l’administració encarregada de protegir el territori. Només part del Delta de l’Ebre i dues petites àrees (riu Algars i Bosc de Poblet), gaudeixen, en l’actualitat, de figures d’especial protecció. El Pla d’espais d’interès natural (PEIN), única figura que teòricament protegeix algunes de les serres, no ha estat suficient per garantir-ne la seva conservació. Avui per avui, l’amenaça més gran que pateixen aquests espais són els projectes de centrals eòliques, que les afecten d’una forma global, especialment a la meitat sud del territori tarragoní.

El problema més important del model d’aprofitament de l’energia eòlica que s’està implantant és l’emplaçament de les diferentes centrals. Potser de forma premeditada, una energia que té gairebé totes les avantatges i virtuts, s’ha vist abocada a una polèmica gens desitjable.

En aquest sentit, el mapa que ha elaborat el Gepec delimita les àrees d’alt interès natural, paisatgístic, històric i cultural. Representa el primer pas d’un treball més ambiciós que pretén tractar globalment el territori i la seva gestió, depassant l’actual problemàtica de les centrals eòliques. S’ha volgut enfocar la problemàtica en positiu, reclamant la protecció d’uns valors naturals importants com a objectiu immediat. De solucionar-se aquest aspecte, el desenvolupament de l’energia eòlica deixarà de constituir una amenaça, per convertir-se en el què sempre hauria d’haver estat: una font d’energia neta i renovable, que ens permeti avançar cap a la sostenibilitat, i a la que tots puguem donar suport sense entrebancs. Per això, també s'incorporen en aquest pla unes àrees alternatives on construir centrals eòliques amb una menor afectació sobre el del patrimoni.

Aquest pla ha estat elaborat per tècnics del Gepec, tot recollint aportacions externes i en base a uns criteris que s’exposen més endavant, amb una participació i consens de les diferents plataformes de les comarques de Tarragona per la conservació del patrimoni natural. Així mateix fou assumit per l’Assemblea d’Entitats Ecologistes de Catalunya (AEEC) en la reunió celebrada a Barcelona el dia 13 de maig de 2000 

Objectius del treball

1. Delimitar les àrees de major interès naturals, paisatgístics, cultural i històric de les comarques de Tarragona, com a base per una gestió i conservació integral d’aquests valors.
2. Donar una resposta alternativa a l’actual manca de planificació territorial en el desenvolupament de l’energia eòlica.

Antecedents

La situació que ha portat a dissenyar aquest pla és complexa, donades les diferents realitats que hi conflueixen. Malgrat que el model energètic que suposen les centrals eòliques connectades a la xarxa no són el que anomenaríem "alternatiu", els beneficis de l’explotació del vent són indiscutibles, respecte als combustibles fòssils o nuclears. No és l’objectiu d’aquest document analitzar-les amb profunditat. No obstant això, no hi ha dubte que una construcció industrial a gran escala (com és el cas d’una central eòlica) suposa un important impacte sobre el territori, de la mateixa manera que el provoca una central hidroelèctrica al riu on es ubicada (tot i tractar-se d’una instal·lació productora d’una energia neta i renovable), un polígon industrial, o una urbanització.

Així, l’opció de producció industrial sembla ser l’única possibilitat actual d’aprofitament real a gran escala de les fonts renovables, segons opinions de sectors ben diversos dels estaments implicats. La defensa aferrissada de les centrals eòliques a qualsevol preu és una mostra del desencant en la cerca d’un model energètic realment alternatiu.

Davant l’allau de projectes, mesuracions i lloguer (i especulació) de terrenys a zones de muntanya, d'alt valor natural, paisatgístic o cultural, diverses entitats catalanes varen redactar, ara fa uns dos anys, el "Manifest per a un desenvolupament ple i regulat de l’energia eòlica a Catalunya", on es deixava clara la posició de la major part del moviment ecologista respecte a aquesta problemàtica.

Posteriorment arrel d’una demanda del Parlament de Catalunya, el Departament d’Indústria elaborà el Pla director de parcs eòlics de Catalunya (estiu 1998). Aquest Pla, lluny de acabar amb el problema, l’agreuja. Aquest pla aporta tan sols unes generalitats sobre l’energia eòlica, unes indicacions sobre el procediment que han de seguir els promotors de centrals i una previsió d’instal·lació a Catalunya de 300 MW eòlics l’any 2005 i 1000 MW al 2010. La única limitació que imposa és la de no construir centrals eòliques a espais declarats d’especial protecció, com és el cas dels Parcs naturals.

Si actualment és rendible instal·lar centrals eòliques ho devem a les avantatges econòmiques que gaudeixen i, especialment, a la millora del disseny dels aerogeneradors. Aquest aspecte encara evoluciona a gran velocitat: major potència, més rendiment amb menys vent, velocitat d’arrencada dels aerogerneradors més baixa…Alguns dels models instal·lats actualment ja estan desfasats. Les noves tecnologies, que ja s’estan aplicant en altres països, permeten un aprofitament eòlic en zones amb alçades molt inferiors a les que es necessitaven fa tan sols uns anys

La manca de planificació territorial també ha estat la causa del "boom" de projectes que s’estudien ubicar a les comarques de Tarragona, que poden arribar a la setantena, molts d’ells al cor de les serres més emblemàtiques, com el Montsant, les muntanyes de Prades, els Ports, Pàndols i Cavalls o la serra de Cardó. Pràcticament totes les carenes altes s’han llogat, o estan en tramit de ser-ho, en alguns casos amb un ànim especulatiu evident. Tota aquesta eufòria ha provocat enormes expectatives a ajuntaments de pobles petits i sovint oblidats, que han vist en les centrals eòliques el seu futur, dificultant encara més l’encarrilament de la problemàtica.

Per acabar ens trobem amb una deficient protecció de la natura a Tarragona. Cap parc natural protegeix ni una hectàrea de les zones de muntanya, tot i l’elevat valor natural d’algunes serres, que sempre han aparegut als llistats d’espais a conservar, des de l’època de la república (Regional Planning), fins avui. S’ha establert així un greuge comparatiu amb altres demarcacions de Catalunya que sí tenen protecció elevada de la majoria de les seves muntanyes.

Criteris d’elaboració

Per establir les zones de protecció que han d’ésser excloses de l’aprofitament eòlic, s’han utilitzat uns criteris objectius, exposats a continuació. Aquests haurien de servir també per a l’establiment de posteriors polítiques de preservació del medi natural, per tal de declarar àrees d’especial protecció, parcs culturals, corredors biològics…, tot cercant el model de gestió adequat per a cada cas.

Els criteris que han estat utilitzat són els següents:

1. La totalitat del territori del PEIN, ja que -malgrat les seves limitacions-, hauria de ser una eina vàlida de protecció. La major part dels espais hi van ésser inclosos atenent als valors faunístics i botànics, però especialment als seu valor paisatgístics. També s’han tingut presents les àrees que el propi pla apunta com de futura ampliació.
2. Zones d’alt valor natural, que no foren incloses al PEIN al seu moment, però que tenen importància similar. S’han tingut en compte les al·legacions presentades al PEIN per diverses entitats, els criteris i cartografia de les Directives Europees d’Hàbitats i de Zones d’Especial Importància pels Ocells, les IBA de Seo-BirdLife.
3. Riberes de rius encara ben conservades, escasses a la zona mediterrània.
4. Corredors biològics que enllacin diferents espais, evitant la creació d’illes. Aquest és un objectiu prioritari de diferents administracions a altres zones de Catalunya, i una de les estratègies de conservació marcades des de la Unió Europea.
5. Espais d’alt valor cultural i històric.
6. Zones habitades per espècies faunístiques emblemàtiques i amenaçades, com l'Àliga cuabarrada (Hieraetus fasciatus), una de les joies faunístiques més valuoses de les muntanyes de Tarragona i catalogada d’importància internacional.
7. Tractament global del territori.
   Permetre el desenvolupament de centrals eòliques, en indrets adients. És a dir, no limitar en excés les zones altes i ventades, per oferir una sortida vàlida i satisfactòria a tots els interessos en joc. 

A. ÀREES D’ALT VALOR NATURAL, PAISATGÍSTIC, CULTURAL O HISTÒRIC, EXCLOSES D'UN APROFITAMENT EÒLIC

A.1. ÀREES DE MUNTANYA D'ALT VALOR NATURAL

1. Als mapes inclosos en aquest pla es representa, en tramat carbassa, les àrees de muntanya d’alt valor natural, on no s’haurien d’instal·lar centrals eòliques o d’altres infrastructures o activitats que puguin malmetre la seva integritat.
2. La serralada Pre-litoral a Tarragona es pot tractar com a una unitat, com un gran espai divers però cohesionat, sense barreres. La solució de continuïtat en garanteix la seva conservació, evitant la creació de fràgils illes naturals
3. S'han detectat i delimitat tres blocs molt extensos, que haurien de tenir un règim de protecció especial, com ara el de parc natural

a/ Els Ports, Pàndols i Cavalls.

b/ Llaberia, Tivissa, Vandellòs i Cardó.

c/ Muntanyes de Prades, Montsant i la Llena.

1. Els paisatges més emblemàtics de cada zona, les muntanyes sagrades, i les formacions geològiques més espectaculars hi han estat incloses. Per tant, el motor del turisme d’interior, la via més clara de desenvolupament d’aquestes comarques, en queda salvaguardat.
2. En l’apartat botànic, totes les espècies d’ambients de muntanya hi queden representades; per tant la biodiversitat en quan a flora està assegurada. Una gran part de les zones amb hàbitats prioritaris segons la Directiva 67/97/CE, també hi és inclosa.
3. En l’apartat de fauna, les espècies que han esdevingut més rares a Catalunya, les protegides i les de caràcter cinegètic hi són representades. No es posa en perill la subsistència de les espècies amenaçades.
4. S’han incorporat el 95% dels territoris d’Àliga cuabarrada (Hieraetus fasciatus) ocupats actualment. Aquest ocell és una de les joies faunístiques de les nostres comarques, on viu la major part de la població catalana. També inclou el 100% de les parelles d’Àliga daurada (Aquila chrysaetos) i de Voltor (Gyps fulvus).

DESCRIPCIÓ DELS BLOCS MÉS DESTACATS

1. ELS PORTS, PÀNDOLS I CAVALLS

Espai natural de primer ordre, mereixedor de ser declarat, com a mínim, parc natural amb urgència. Està situat a les comarques del Montsià, Baix Ebre, Terra Alta i Ribera d’Ebre. Apareix a totes les llistes de propostes de zones protegides, des de temps de la República. Amb els criteris que la pròpia Generalitat aplica per delimitar el PEIN, és la única zona de Catalunya que té gran interès en tots els aspectes.

Constitueix la zona de contacte entre la Serralada Pre-litoral catalana i el Sistema Ibèric, conformant un gran conjunt geològic.

Els seus paisatges, dominats pels cingles, són dels més espectaculars de Catalunya. S’hi trobem diversos hàbitats prioritaris, junt a extensos boscos, entre els què destaca la fageda més meridional d’Europa.

Faunísticament, és un santuari, on s’hi refugien espècies extingides a d’altres zones de Catalunya, com la Cabra salvatge (Capra pyrenaica hispanica). Va ser el darrer lloc on s’observà el Linx (Lynx pardina)i el Llop (Canis lupus) al nostre país. Acull una important població d’aus rapinyaires: àliga cuabarrada (H. Fasciatus), àliga daurada (A. Chrysaetos), voltor (G. fulvus), aufrany (Neophron percnopterus), falcó (Falco peregrinus)…

Per altra banda cal destacar que en aquesta zona s’hi va viure, durant la Guerra Civil, un dels episodis més dramàtics de la història recent, ens referim a la batalla de l'Ebre, que ha deixat restes repartides per la zona, especialment a Cavalls i Pàndols, havent esdevingut un veritable museu a l’aire lliure, centre del que ha de ser la Ruta de la Pau.

Aquest massís junt als territoris continus d’Aragó i el País Valencià, mereixeria un tractament de Parc Nacional, que garantís la conservació integral de tota l’àrea.

1. LLABERIA, TIVISSA, VANDELLÒS I CARDÓ

Extensa zona que segueix el braç exterior de la Serralada Pre-litoral, entre les comarques del Baix Ebre, la Ribera d’Ebre, el Priorat i el Baix Camp. Enllaça amb els Ports a la zona del Pas de Barrufemes, al riu Ebre; i amb l'àrea de muntanyes de Prades, pel Priorat. Inclou indrets tan emblemàtics com la Mola de Colldejou, el barranc de la Dòvia, el Balneari de Cardó….

Representa en l’actualitat un dels espais de les comarques de Tarragona amb una major extensió sense presència d’infraestructures viàries i amb un major grau de naturalitat i inaccessibilitat.

Presenta grans diferències entre els vessants soleis, molt afectats pels incendis, i els frondosos boscos de les obagues, amb mostres gairebé intactes de la vegetació mediterrània. També hi trobem diversos hàbitats catalogats com a prioritaris a la Directiva d’Hàbitats (Boscos de pinassa i pastures mediterrànies).

Una de les joies d’aquesta zona n'és l’àliga cuabarrada (H. fasciatus), que hi té una de les millors poblacions. Aquest ocell és una espècie en franca regressió, amenaçada per diverses problemàtiques i que no a respost, com d’altres, a les mesures de protecció generalistes que s’han aplicat. La població europea no depassa les 1000 parelles. També cal mencionar la població de Cabra salvatge (C. Pyrenaica hispanica) que ha sobreviscut a la serra de Cardó, al fons dels seus barrancs més salvatges, isolada i independent de la població dels Ports, i que, possiblement no arribi als 25 exemplars.

Tota aquesta àrea és mereixedora d’ésser declarada parc natural.

1. MUNTANYES DE PRADES, MONTSANT I LA LLENA

L’altre gran bloc natural de les comarques tarragonines es desplega per les comarques del Priorat, Baix Camp, Alt Camp, Conca de Barberà i la lleidatana de les Garrigues. Fa anys que es parla deprotegir aquesta zona amb la figura d’un parc natural, de fet des del 1932, però sembla que la seva declaració no arribarà mai.

En aquesta àrea s’hi troben les àrees forestals més extenses de les nostres comarques, encapçalades pel bosc de Poblet, la major part formant boscos de caràcter primari. Hi trobem també l'únic bosc de roure reboll (Quercus pyrenaica) de tot Catalunya.

Travessant aquest espai trobem alguns dels rius més valuosos de la mediterrània catalana, com el Brugent, el Siurana i el Montsant, on fins fa ben poc hi vivia la millor població de llúdria (Lutra lutra) del país.

El poble de Siurana, el Congost de Fraguerau, la cartoixa d’Escaladei… són alguns dels indrets més representatius de la zona, farcida de llocs de tradició excursionista, eremítica i viatgera.

Als peus del Montsant, a les llicorelles del Priorat històric, s’hi produeix un dels vins més preuats del món, amb una projecció extraordinària.

La fauna és molt diversa, amb diverses espècies que hi tenen el seu límit de distribució o, pel caràcter centreuropeu d’alguns boscos, una distribució aillada,. També és rica en espècies faunístiques lligades a la roca, com l’àliga cuabarrada (H. fasciatus), la protecció de la qual cal harmonitzar amb la pràctica de l’escalada, mol extensa en alguns indrets de les muntanyes de Prades.

1. ALTRES ESPAIS DE MUNTANYA

Aquestes altres àrees, senyalades amb color verd als planells, inclouen espais de valor cultural o històric i zones litorals o humides, que no es troben dins de cap àrea de muntanya d’alt valor. És possible que hagi restat algun indret valuòs sense remarcar, que caldrà anar afegint a les revisions i ampliacions del treball. Cal tenir presents les següents consideracions:

1. Donada la seva escassetat, tots els espais litorals no urbanitzats, així com les zones humides d’interior (en part inventariades pel Departament de Medi Ambient, en aplicació de la Llei 12/1985 d’espais naturals), caldria que estessin protegides.
2. El manteniment de zones rurals ben estructurades a peu de les serres, a tall de coixí amortiguador, també és un aspecte a tenir present a l’hora de planificar la conservació d’una àrea de muntanya.
3. Els indrets d’alt valor històric, arqueològic i cultural (ermites, jaciments, monuments...), així com els pobles i viles de les àrees d’interès eòlic, han de disposar d’un marge de protecció al seu voltant.

B. ZONES D’APROFITAMENT EÒLIC

1. Al voltant d’un 65% del territori queda inclòs en les zones on és susceptible d’aprofitar-se la força del vent, havent-se detectat un mínim de 35 indrets adequats per a instal·lar centrals eòliques, segons les característiques de les que es projecten actualment. Tanmateix, als textos de cada comarca s’anomenen d’altres zones on també se’n podrien construir.
2. Si considerem una potència mitjana de 30 MW per cada central, en resulta una potència total de prop de 1000 MW, tot i que els models més avançats d’aereogeneradors, que assoleixen els 2500 Kw, poden fer augmentar aquesta xifra enormement.
3. La Generalitat no preveu arribar a aquests 1000Mw fins el 2010, i a tot Catalunya.
4. Alguns d’aquests emplaçaments recomanats es troben en fase de projecte. Des del GEPEC, l'AEEC i les plataformes de les comarques de Tarragona per la conservació del patrimoni natural, es recolzaran especialment els projectes projectats en aquests emplaçaments, així com d’altres que es puguin establir a aquestes zones.
5. Totes les comarques disposen d’espais inclosos a l’àrea protegida i, també, de zones de possible d’aprofitament eòlic. La gestió d’uns recursos que són compartits hauria de repercutir en el global dels municipis de la zona. Així, els beneficis obtinguts tan de les centrals eòliques, com de la conservació dels espais naturals es podrien repartir també de forma comarcal.
6. Les zones d’aprofitament eòlic que se’n determinen, disposen de diversos avantatges, respecte a les que s’inclouen a la zona d’exclusió: impacte ambiental molt menor, no cal traçar llargues línies d’alta tensió, els accessos majoritàriament ja estan construïts i l’obra presenta poques complicacions orogràfiques.
7. El cas de les línies elèctriques és paradigmàtic. Actualment, i des de diversos àmbits se’n qüestiona la construcció de noves pel seu impacte sobre el paisatge. Totes les centrals que es projecten en àrees de muntanya d’alt valor comportaran instal·lar línies elèctriques de llarg recorregut.
8. Cada projecte ha de passar el procès d'avaluació d'impacte ambiental. Independentment que la central eòlica s'ubiqui en la zona considerada en aquest pla com a apte, la seva construcció i explotació s'ha de realitzar seguin els processos menys impactant, aplicant les mesures correctores que es considerin oportunes. En cas d'afectar espècies amenaçades o hàbitats d'interès cal que les obres es portin a terme compatibilitzant la conservació d'aquests elements d'interès. Es respectaran, també, els racons d’interès cultural, històric o etnològic, o possibles jaciments arqueològics que es descobreixin. Igualment, cada poble ha de disposar d’una zona de protecció, on no s’haurien de bastir aerogeneradors o d’altres infrastructures de gran impacte.
9. Les tecnologies més avançades fan rendibles centrals eòliques a indrets planers, amb una força de vent menor. Caldria incentivar aquest tipus d’instal·lacions com a garantia de conservació de les muntanyes i, també, com a impuls al desenvolupament ple d’aquesta energia.
10. En tot cas, un desenvolupament harmònic de les centrals eòliques hauria de prioritzar les instal·lacions a indrets ja transformats, on tinguin un baix impacte ambiental. L’evolució tecnològica i les expectatives d’introduir canvis socials encarats a l’estalvi i l’eficiència energètica, ens han de marcar el camí a seguir en un futur.

LÍNIES DE TREBALL QUE EL PRESENT PLA PLANTEJA

1. Desenvolupar un projecte a llarg termini de conservació i potenciació de les àrees d’alt valor, planificant específicament la seva reglamentació i règims de protecció. En aquest sentit es creu convenient la protecció de tres zones sota la figura del parc natural: Ports, Pàndols i Cavalls; Llaberia, Tivissa, Vandellòs i Cardó; i Muntanyes de Prades, Montsant i la Llena. En el cas dels Ports, Pàndols i Cavalls la figura de protecció idònia, tot i que de major dificultat de declaració i gestió, seria la d’un parc nacional que abarqués els territoris de Catalunya, Aragó i València. Aquest parc nacional hauria d’incloure, com a mínim, el cor del massís, podent-se completar la protecció amb un parc natural que incorporés la zona més perifèrica.
2. Promoure, així com exigir l’aprovació d'un decret de regulació i un pla d’aprofitament eòlic, que incorpori les bases enunciades en aquest pla, que permeti aconseguir el desenvolupament ple d’aquesta energia en les zones alternatives. Cal tenir en compte que tan sols a les comarques de Tarragona, ja hi ha la possibilitat d’instal·lar uns 1000 MW, sense afectar ni alterar zones d’alt valor. Cal establir una línia de col·laboració entre la Generalitat, i les entitats ecologistes per iniciar una línia de treball amb aquest objectiu.
3. Demanar una moratòria immediata pels projectes que es trobin a dins de l'àrea d'alt valor natural, aturant els tràmits administratius en curs, fins que no es redacti i aprovi el decret de regulació i el pla d'aprofitament eòlic. Aquesta legislació no tindria sentit si es construeixen els projectes actuals que afecten aquestes àrees.
4. Treballar per aconseguir un model energètic alternatiu, basat, primer de tot, en l’estalvi, l’eficiència energètica i la producció descentralitzada i individual. Defensar els projectes de centrals eòliques no impactants, i el seu ple desenvolupament a Catalunya, per a contribuir a l’abandó de les fonts energètiques d’origen fòssil i nuclear.

La Directiva Europea d’Hàbitats (67/97/CE) detalla les diferents formacions vegetals i hàbitats d’importància presents a la Unió, recomanant-ne la seva conservació. Dels prop de 100 hàbitats d’interès trobats a Catalunya, només 20 tenen la categoria de Prioritaris. D’aquestos, fins a 13 els podem trobar a les comarques de Tarragona, 9 d’ells a les zones de muntanya.

MAPES COMARCALS