L'eix Vic-Olot i la Vall d'en Bas |
|
||||
|
M'agrada veure com, així que s'ha conegut que Macias deixa la conselleria, comencen a sortir les coses que Salvem les Valls hem dit sempre, i ara des de els sectors que ho tapaven. Potser els "quatre gats" que deien que eren els qui s'hi oposaven, començarà a donar la volta. Si Eudald Casadesus reconeix públicament que els impulsors son uns pocs (però potents), alguna cosa deu saber, no? Cal tenir en compte que Eudald Casadesús (convergent) és diputat per a CiU i a més és membre de la Comissió de Política Territorial. Sintomàtic, oi! Tant de bo que les coses comencin a aflorar i es puguin reconduir en bé, no de Salvem les Valls (no volem ser vencedors de res ni de ningú), sinó de les comarques perjudicades.
Gràcies !
Jaume
(Salvem les Valls)
Llegiu-ho a El Punt, d'avui diumenge
18-11-'01
Article extret de la documentació tramesa per l'associació Salvem les Valls Sobre la vall d'en Bas planeja, des de la tardor de1994, la construcció d'un ainfraestrcutura viària de característiques semblants a una autovia, que hauria de connectar Vic amb Olot pel túnel de Bracons La vall d'en Bas, localitzada en el sector suboccidental de la Garrotxa, constitueix una pna d'òrigen lacustre envoltada per muntanyes entre les que destca Puigsacalm. La seva situació estratègica, a llevant de la serralaa tranversal i per tant molt humida, condiciona un medi natural extremadament ric. Apareixen localitzades en un ampli ventall d'ambients, un gran nombre d'especies endèmiques, rares o que presenten aquí el seu límit de distribució. El paisatge, dominat pels conreus de ferratges i els masos dispersos, constitueix la principal demanda d'un turisme en augment que, a més, aprofita la proximitat del parc natural de la Zona Volcànica. Els sòl profunds i molt fèrtils permeten el desemvolupament d'un sector primari que fan de la Vall d'en Bas un dels municipis amb major nombre de pagesos. Impactes de l'Eix Vic-Olot El territori que travessaria l'autovia és d'un gran valor natural, ecològic i paisatgístic, fet que s'evidencia en la seva protecció. La Garrotxa, amb un 48.5 %, és la comarca de Catalunya que té una proporció més alta del territori inclosa en zones del Pla d'Espais d'Interés Naturals (PEIN).Un informe de l'any 95 del Consell de Protecció de la Natura afirmava que la construcció d'aquesta autovia "resulta imcomptatible pels seus impactes severs i crítics sobre el territori afectat". L'eix també podria tenir conseqüencies socioeconòmiques indesitjables per a la Garrotxa. Ocupació del sòl, pressió urbanística...El efectes podrien ser especialment negatius per a la agricultura, el turisme i inclús el comerç. El túnel seria una porta d'entrada, però també de sortida; una carretera por ser unavia per arribar-hi. Una autovia és una via per passar de llarg. Del conjunt de persones i entitats que l'any 1994 es varen alegar contra l'eix Vic-Olot ia favor d'una determinada concepció del desemvolupament futur, naixia Salvem les Valls. Al llarg d'aquest anys, l'associacío hadut a terme diferents accions per tal d'informar i sensibilitzar a la població i generar estats d'opinió en la societat. El projectes de l'eix Vic-Olot Les dificultats tècniques que planteja la inserció de l'autovia en l'orografia i la pressió de la societat han anat obligant l'administració a modificar vàries vegades el projecte inicial que en l'actualitat es troba en fase d'estudi de les al·legacions. El primer estudi informatiu i d'impacte ambiental de l'eix Vic-Olot de 1994 projectava un traçat de aproximadament 36 quilòmetres des de Manlleu a Olot. El 1998 la Conselleria segmentava l'eix Vic-Olot el tram Manlleu-Torelló de 5 Km. i el tram Torelló-Vall d'en Bas d'uns 20 Km. només quedant pendent de redacció el tram Vall d'en Bas, projectes tots que corresponen a parts del mateix. El procés de fragmentació del projecte incial sembla respondre a l'estrateia de dividir l'oposició i infravalorar l'impacte social, econòmic i ambiental. Els origens de l'eix Vic-Olt estan molt relacionats amb l'eix Transversal ja que la connexió Osona-Garrotxa formava part l'any 1989 de les tres alternatives plantejades en la continuació de l'eix des de Vic cap a llevant. L'alternativa Vic-Olot de l'eix Transversal, que es va descartar fa més de deu anys a favor del traçat Vic-Santa Coloma-Girona, és la que torna a ser promoguda en l'actualitat per la Conselleria d'Obres Públiques, duplicant una obra existent i un presupost gastat de 94.6402 milions de pessetes, al que caldris afegir 119.7503 milions de pesetes! per tirar endavant la connexió Vic-Olot-Figueres-La Jonquera. L'eix Vic-Olot constitueix un exemple de malabaratament de recursos econòmics. Un autovia per a trànsit de pas i de llarg recorregut Els primers anys, els defensors de l'obra, la presentaven, de cares a l'opinió pública i a la població local en concret, com una via per comunicar dues capitals de comarca: Vic amb Olot. Però el Ministeri de Foment la té inclosa en la Red de Carreteras de Gran Capacidad per tal de poder rebre els fons europeus que es dediquen a projectes relacionats amb itineraris viàris d'interès internacional. Així doncs, a la primavera del 2000, l'eix Vic-Olot per Bracons, de tirar-se endavant, seria una via ràpida de peatge, amb un important nombre de vehicles pesants, i amb una tercera part del seu trànsit de llarg recorregut i de pas per la Garrotxa. Aquesta obra pública projectada respon a un model de desenvolupament insostenible. El futur de la comarca, d'acord amb aquest model, s'entreveu del recent estudi d'impacte socioecònomic del nou eix de Bracons encarregat per la conselleria d'Obres Públiques. L'any 2015 la Garrotxa tindria un 15% més de població que en l'actualitat i el nombre de vehicles que circularien per la xarxa viària s'hauria doblat i superaria els 40.000. Com a conseqëncia d'això, quina seria la pressió sobrte els recursos naturals: el sòl, l'aigua, l'aire o el paisatge?. Xavier Bejar Salvem les Valls |
Úlitms comunicats de premsa de Salvem les Valls
|
||||
