Pistes d'esquí, l'especulació blanca.      1, 2, 3, 4...

D'ON SURTEN TANTS DINERS?
Dels forfets, de la requalificació dels terrenys i la venda immobiliària d'apartaments, i d'ingressos provinents de l'hostalatge, del consum de béns i de la utilització dels seus serveis, ja que aquests complexos són sempre lluny de les poblacions a fi d'evitar qualsevol competència que pugui compartir i, per tant, perjudicar el seu negoci.

PASSEM COMPTES DE BAQUEIRA-BERET
Prenem com a exemple Baqueira-Beret. L'estació d'esquí aranesa congrega i atreu aproximadament unes 700.000 persones per temporada, que pel cap baix deixen a les pistes uns 5.000 milions de ptes., únicament en concepte de compra de forfets i lloguer de material. Si a aquesta partida hi sumem els beneficis obtinguts per l'especulació urbanística, mitjançant la venda d'apartaments o parcel·les, i els del sector serveis -restaurants i hotels-, el moviment econòmic en una temporada amb neu pot arribar a moure sense dificultat uns 20.000 milions de ptes., encara que, en acabar la temporada, s'esforcin a donar a conèixer entrades molt inferiors.

Les inversions són també un bon indicatiu que ens mostra la importància dels beneficis assolits. Baqueira-Beret ha invertit en els últims tres anys uns 2.000 milions de ptes. en noves zones de serveis i remuntadors, com els del port de la Bonaigua, amb la seva obertura a un nou territori al Pallars Sobirà; en innivació artificial a la zona de Beret i amb moltes construccions a Baqueira.
 

INTERESSOS POLÍTICS?
El miop més gran seria capaç de veure l'àmplia relació existent entre les empreses dedicades al negoci de l'esquí i les institucions polítiques, ja que en la major part dels casos són les mateixes persones. Si no, ¿com es podria entendre que els esmentats cercles econòmics que exploten les pistes d'esquí obtinguin, de tots els seus capricis, com són ara generoses requalificacions dels terrenys, la construcció de centenars d'apartaments i hotels (com els del Pla de l'Ermita de Boí o el complex urbanístic a la cota 1.700 de Baqueira-Beret), la collocació arreu de remuntadors fins i tot enmig d'espais naturals protegits (com han estat els de Tavascan, anomenat Pleta del Prat), o la construcció d'una pila d'obres com ara l'obertura de pistes, preses d'aigua, represament de llacs naturals, tal com s'ha fet a l'emblemàtic Pla de Beret per part de l'empresa de Baqueira Beret, restaurants entre d'altres. Ben sovint aquestes s'han executat sense permís i sense que se'ls obrís, per aquestes causes, cap expedient des de les administracions si no és perquè prèviament algú fa de dolent i presenta alguna denúncia.

En aquest darrer cas, com a màxim i per exigència en el compliment de la normativa, de vegades l'administració obre algun expedient, el qual sempre s'aplica en sentit generós i beneficiós per als interessos de l'empresa malgrat que la majoria d'aquestes reincideixen. Els expedients acaben tots de la mateixa manera: aplicant les sancions mínimes en el millor dels casos i sempre iniciant l'expedient de legalització de les obres irregulars, tot i que la reincidència en les infraccions urbanístiques obliguen l'Administració a augmentar el grau penalitzador, així com les mesures coercitives, com hauria d'ésser l'obligatorietat a l'infractor de portar a terme la restauració física i legal infringida, que es traduiria en l'enderrocament de les obres i la restauració ambiental del seu entorn. Aquesta possibilitat legal no es fa servir mai, de manera que totes les accions il·legals reben el suport encobert legal de les administracions aplicant la llei de fets consumats

Aquesta empresa té l'adreça social a Sant Cugat del Vallès, coincidint amb l'empresa asseguradora Catalana d'Occident, amb un capital escripturat, que no té res a veure amb el capital de l'empresa, de 816.225.000 ptes., i com a càrrecs del Consell d'Administració més destacats tenim el president, que és Jorge Jordana de Pozas i Fuentes, el vicepresident, Jesús Serra Santamans. Jorge Jordana de Pozas i Fuentes figura com a càrrec directiu en les empreses següents: conseller d'Europharma, S.A., president de Boehringer Ingelheim España, S.A., president de Baqueira-Beret, S.A., president de Distribuidora Fher, S.A., conseller de Bonastre, S.A., president de Hispano Alsaciana, S.A., conseller de Societe Generale D'Archives, S.A., president de Fher Productos Bàsicos Para Alimentación, S.A.

El Sr. Jesús Serra Santamans, també figura en altres empreses amb diferents càrrecs; destaquem les següents: conseller delegat d'Asseguradora Catalana d'Occident; conseller delegat de Banca Catalana; president d'Inoc, S.A., empresa de Sant Cugat del Vallès, dedicada a l'adquisició i venda de tot tipus d'immobles, amb un capital escripturat de 1.620.000.000 pessetes el 1990.

L'asseguradora Catalana d'Occident és, en l'actualitat, la propietària més important de Baqueira-Beret, S.A. Les empreses del grup de l'asseguradora no solament han intervingut en la construcció i gestió de la pista d'esquí, sinó també en les seves empreses immobiliàries i en la gestió de les noves àrees residencials.

El Sr. Jesús Serra Santamans, actualment d'avançada edat, ha estat un empresari emprenedor que va participar en la creació de diferents empreses, entre les quals es troba Catalana d'Occident, que és sens dubte per la que se'1 coneix més. La seva trajectòria empresarial el va convertir l'any 80 en objectiu d'Eta. Aquesta organització el va tenir segrestat durant 65 dies posteriorment va ser alliberat, segons sembla, després de pagar un rescat d'uns 150 milions de pessetes.

La relació entre la família Santamans i, concretament, el Sr. Jesús Serra Santamans, i el Sr. Pujol ha estat molt estreta. Aquesta es desenvolupà especialment a la dècada de 1970, quan Jordi Pujol compartia amb Jesús Serra Santamans responsabilitats en la Banca Catalana. En moltes ocasions, Jordi Pujol ha elogiat el paper d'empresari modèlic de Jesús Serra Santamans, fins que el 1992 li atorgà la Creu de Sant Jordi com a català illustre en el camp empresarial.

ASSEGURANT LA GENERALITAT
Fins a l'any 90-91, la Generalitat tenia el parc de vehicles de les diferents conselleries assegurat a la companyia asseguradora Winthertur. A partir de l'any 92, la Generalitat decideix de manera sorprenent canviar d'empresa, i com era de preveure l'afortunada és la companyia Catalana d'Occident. Aquesta empresa, en una sola operació, va augmentar considerablement la seva facturació gràcies a un dels millors clients i, per què no dir-ho també, un dels millors amics.

Cal destacar que ha existit i existeix una relació entre Baqueira-Beret i la família Pujol i Ferrusola. Així, per exemple, l'any 1996, el fill de Jordi Pujol, Pere Pujol, responsable de l'empresa Entorn, S.L., va fer l'estudi ambiental de diferents obres que Baqueira-Beret tenia declarades com a il·legals amb greus expedients disciplinaris administratius que dificultaven el desenvolupament de la seva tasca.

Aquestes quatre notes ens mostren només la punta de l'iceberg de les relacions que s'amaguen entre Baqueira-Beret i el govern català, malgrat no ser les úniques existents entre aquesta institució i les pistes d'esquí.

Hi ha molts més exemples, com el cas de les pistes de Tavascan d'esquí nòrdic, situades en la Pleta del Prat, al Pallars Sobirà, i inaugurades per l'esposa del president de la Generalitat, la Sra. Marta Ferrussola. Aquest fet, aparentment sense importància, apunta cap a l'existència de l'esmentada relació, que queda palesa en conèixer que per la construcció d'aquestes pistes es van invertir uns 200 milions de ptes. finançats en la seva major part per la Generalitat. A més a més, l'administració i gestió és duta a terme per una empresa municipal anomenada Empresa Municipal d'Esports de Muntanya, creada pel Consistori, on lògicament el president és el Sr. Lluís Colomé, alcalde de Tavascan, que va col·locar com a gerent a la seva filla. Aquest projecte va resultar ruïnós a causa de l'execució de les obres en condicions nefastes d'elevats pendents i altitud que han fet impracticable la pista. Però no n'hi ha prou. L'any 1996 l'Ajuntament va presentar un nou projecte de construcció d'una pista en el mateix lloc, però aquesta vegada d'esquí alpí, i amb un remuntador. Per evitar problemes en la tramitació, atenent que on es volia fer i s'ha fet la pista és un espai natural protegit (Pein), l'alcalde va encarregar l'estudi d'impacte ambiental al fill del Sr. Pujol, Pere Pujol, que de manera vergonyosa va ser subvencionat amb dos milions de pessetes pel Departament de Medi Ambient.

Un altre cas molt semblant es repeteix a l'estació d'esquí de Portainé, municipi de Rialp, Pallars Sobirà. L'alcalde d'aquesta localitat, el Sr. Josep Mesegué, es troba al capdavant de la gerència de l'empresa que gestiona l'estació Pallars Industrial. L'any 92, Pallars Industrial va presentar el projecte de construcció d'un hotel de 17.500 m2, amb piscina climatitzada inclosa. Tot el complex es situava a la cota 2.000, una àrea extraordinàriament sensible per la seva climatologia. Dóna la casualitat que els arquitectes que van fer el projecte van ser Marta Pujol, filla del Sr. Jordi Pujol i Rosa Bassols, filla de l'exconseller Bassols.

Les pistes no tan sols han suposat un canvi dràstic a causa de la introducció de noves pràctiques de sobreexplotació del medi duta a terme per empreses de negociants, en la seva majoria forans i, per tant, desarrelats de 1'entorn, sinó també perquè han provocat un impacte social de greus conseqüències en la seva població i en la seva economia, en passar d'una economia diversificada a fer dependre la vall de la monoeconomia de Baqueira-Beret, amb les conseqüències negatives que comporta.

L'arribada de les pistes va comportar un canvi progressiu però constant entre la població. Aquesta va passar de ser, en general, autonòma rural a simple espectadora del canvi fins a dependre quasi íntegrament del sistema d'explotació turístic de masses. Aquest fet ha suposat perdre bona part de la cultura tradicional i de la identitat d'aquests pobles.

En aquest quadre comparatiu, podem comprovar que l'any 1964, just quan Baqueira Beret es comença a introduir a la vall, l'activitat rural era la majoritària entre la població, dedicada principalment al conreu, la pastura de ramaderia i l'activitat forestal. També en aquests anys es va desenvolupar una notable activitat econòmica derivada de la construcció de multitud de preses i centrals hidroelèctriques i un nivell mitjà del sector serveis.

En el transcurs dels 34 anys d'existència de l'estació d'esquí de Baqueira-Beret, l'activitat social ha canviat del tot. Mentre que l'activitat rural ha desaparegut pràcticament i la industrial s'ha mantingut mitjançant el sector de la construcció, que ha substituït l'activitat hidroelèctrica, el sector dels servei s'ha registrat un notable increment
 

Poques espècies de la vegetació i la fauna s'atreveixen a desafiar les dures condicions que imperen les tres quartes parts de l'any. El clima és de tendència glaciar, amb temperatures sota zero i vents que poden superar els 100 km/h.

Aquestes condicions fan que el ritme de la natura vagi molt lentament, fet que queda palès en els cicles vitals de les espècies. Aquestes passen la majoria de l'any en període de latència per desenvolupar tota la seva plenitud en poc més de tres mesos, en els quals té lloc el creixement i la floració en les plantes, i l'aparellament i la reproducció en el cas dels animals.

Aquesta duresa condiciona, i molt notablement, els processos de regeneració natural d'espais malmesos, ja sigui de forma natural com a conseqüència d'allaus o altres (encara que aquests són els més minoritaris), ja sigui per l'efecte de la societat amb la seva obsessió de colonitzar tots els racons de la muntanya <aquests són més greus). En aquest sentit, les estacions d'esquí han tingut i continuen tenint un paper preponderant i han fet allò que des dels temps dels pobladors més antics d'aquestes valls no s'havia fet mai: establir residències en zones properes o, fins i tot, per damunt dels 2.000 m amb l'únic objectiu d'especular. en uns espais verges, on la manca de competència i els paisatges naturals han estat un filó d'or per a les empreses immobiliàries i les estacions d'esquí.

Totes aquestes obres han creat grans trastorns ambientals i han malmès sistemes ecològics, en alguns casos de manera irreversible.

Els rius pateixen problemes derivats de la contaminació de les aigües o per la pèrdua del cabal en ser desviat per alimentar urbanitzacions o canons de neu artificial.

Extenses zones forestals de boscos o de brolles han estat desarrelades per l'explanació de zones per poder practicar l'esq