05/09/02
tornar
a l'índex
|
Caminada
contra l'especulació al Pirineu
No volem que la Vall d’Àrreu sigui l’exemple del
desordre territorial que està aplicant al Pirineu el govern de
la Generalitat. Aquest últim ha optat per primar els projectes
especulatius, mancats de cap criteri de sosteniblilitat, a les
zones de muntanya. Allò que trobem més lamentable, és que
sigui a l’any 2002 declarat com a any internacional de les
muntanyes quan la Generalitat s’ha decidit a destruir tot un
seguit d’espais com: la Vall d’Àrreu, considerada com una
de les valls pirinenques més ben consevades o la vall de Filià,
la més meridional dels Pirineus. A crear pistes d’esquí com
la d’Arinsal o Pal cap a la Vall Ferrera pel coll de Salòria
a Alins. O la nefasta ampliació de les pistes de la Molina.
Cal que ens trobem tots/es plegats el 20 d’octubre a la
Vall d’Àrreu per aplegar esforços i exigir que es reconegui
per llei la importància dels Pirineus com a patrimoni natural i
es reguli el seu desenvolupament potenciant activitats
respectuoses i ambientalment sostenibles.
Programa de la caminada
SORTIDES
Grup primer
8:00 h. Trobada al Port de la Bonaigua, des d’on es farà
la ruta completa al llarg de tota la vall d’Àrreu Temps: 6
hores
Desnivell: ascensió de 2000 m a 2400 m i descens fins a
1300 m
Dificultat: mitjana
Grup segon
9:30 h. Sortida de Boren cap a la vall d’Àrreu
Temps: 3 hores
Desnivell: de 1200 a 1400 m
Dificultat: apta per tothom
TROBADA
13:30 h. Trobada dels 2 grups a l’ermita de la Mare de
Déu de les Neus d’Àrreu.
ACTES
Lectura del manifest, menjar, debat i festa
TORNADA
18:00 h. Arribada a Boren i tornada amb autocars
Sortida d'autocars
Comarques Gironines
IAEDEN-Ecologistes de Catalunya: 972 670 531 / iaeden@sinix.net
ANG: 972 223 638 / ang@grn.es
Catalunya Central:
l'Alzina-Ecologistes de Catalunya: 938 725 380 /
alzina@manresa.com
Comarques de Tarragona:
GEPEC-Ecologistes de Catalunya: 977 342 604 / gepec@gepec.org
Comarques de Lleida:
IPCENA-Ecologistes de Catalunya: 973 263 793 / ipcena@ipcena.org
Centre Excursionista de Lleida: 973 242 329
Barcelona metropolitana:
CEPA-Ecologistes de Catalunya: 936 802 751 / 936 801 678 /
cepa@pangea.org
|
17/09/02
tornar
a l'índex
|
Un
nou desbordament de la riera de la Bisbal provoca la inundació
del 80 per cent de les Madrigueres
El Geven aixeca acte notarial i
convida als tècnics responsables d'aprovar el projecte
d'urbanització a visitar l'espai
Davant dels aiguats d'ahir del 17 de setembre, el Grup
Ecologista del Vendrell i Baix Penedès, GEVEN, volem expressar
en primer lloc el nostre suport i solidaritat a tots els
afectats al Baix Penedès, tot esperant una ràpida i eficaç
solució a les seves necessitats més urgents. A continuació
volem constatar que els aiguats han provocat dos anys després
un nou desbordament de la riera de la Bisbal al seu pas per les
Madrigueres i abans de desembocar al mar al barri marítim de
Sant Salvador. Aquest desbordament ha inundat completament el 80
per cent de les Madrigueres travessant l'espai de nord i sud, i
provocant quatre importants desembocadures a la platja.
D'aquesta manera les Madrigueres ha actuat com a excel·lent
espai de laminació absorvint moltíssima aigua de la riera de
la Bisbal i desguassant-la al mar. No ens volem imaginar els
efectes d'una riuada similar per Sant Salvador amb els 600
habitatges construïts sobre l'espai.
El desbordament s'ha produït vinyes amunt del pont de RENFE de
la línia Sant Vicenç-Barcelona, via Vilanova. Les ha travessat
en diagonal i davant el tap que forma el mur de la via del tren,
la riuada ha entrat pel pont de l'antic cami de Vilanova, abans
d'entrar a les Madrigueres. Ho va fer amb tanta força que ha
transportat troncs i bidons dins l'espai. Així la riera de la
Bisbal ha retrobat el seu històric camí seguint l'antiga llera
que creua en diagonal l'espai. A la seva part baixa , prop de la
platja, s'han produït grans descarnaments de terra i sorra
superior al metre d'alçada i per exemple un chiringuito ha
estat arrancat i llençat cap per avall al mig de la platja.
Convidar als tècnics
Els fets, de major dimensió que el produïts al 2000 en aquest
espai, tornen a posar en evidència el caràcter de zona humida
i inundable en un espai natural que temerariament la immobliària
propietària dels terrenys CEVASA i l’Ajuntament del Vendrell
insisteixen en urbanitzar en contra de totes les evidències que
ofereix la natura una vegada darrera l'altre. Cal insistir que
en part dels espais ahir completaments inundats hi ha la previsió
de construïr sobre d'ells blocs de pisos
Es per això que el GEVEN convida formalment als tècnics de
l'Agència Catalana de l'Aigua, del Departament de Medi Ambient,
i la Comissió d'Urbanisme de la Generalitat, la secretaria de
costes del Minisiterio de Medio Ambiente i a l'Ajuntament del
Vendrell, tots ells responsables de donar llum verda a
l'edificació, a visitar l'espai per que comprovin que les
Madrigueres és un excel·lent espai de laminació i absorció
de les riaudes del Baix Penedès, i que sense ell Sant Salvador
es veuria afectat per inundacions molt més catastròfiques que
les que es puguin produïr actualment. En aquest sentit, el
GEVEN els hi ha enviat fax's d'urgència a tots d'ells.
Respecte els polítics de l'Ajuntament del Vendrell i la
Generalitat de Catalunya reiterarlis que aparquin d'una vegada
l'abusrda idea de edificar l'espai i el preservin completament
les d'una vegada per totes. Per això demanen la no tramitació
del pla parcial de les Madrigueres per part de l'equip de govern
de l'Ajuntament del Vendrell, la classificació de l'espai com a
sòl no urbanitzable d'espècial protecció, i la posada en
marxa d'un estudi que permeti comptabilitzar la preservació
dels valors naturals de l'espai amb la seva capacitat de
laminació, avui encara per desenvolupar degut al tap provocat
per la via del tren i per la propia morfologia dels terrenys de
les Madrigueres.
Per finalitzar reiterem que en cas que s'urbanitzi l'espai
demanarem responsabilitats penals, pels danys i perjudicis que
se’n puguin derivar, als tècnics i polítics que informin
favorablement o aprovin el projecte depla parcial per edificar
les Madrigueres.
podeu trobar una imatge a:
http://aeec.pangea.org/imatges/mad2002.jpg
El Vendrell, a 17 de setembre de 2002
+ informació: 977 66 44 39
GEVEN-Grup Ecologista del Vendrell i Baix penedès-Ecologistes
de Catalunya
|
05/09/02
tornar
a l'índex
|
Contra
un McDonald's a Vic
Assabentats, a través de mitjans de comunicació, que la cadena
McDonald’s s’ha plantejat l’obertura d’un establiment en
el terme municipal de la ciutat Vic que vostè presideix, el
GRUP DE DEFENSA DEL TER veu amb preocupació aquesta
possibilitat, per la qual EXPOSA que aquesta empresa,
- Allà on s’estableix, genera tones de residus que no paga
ningú ni es poden amagar a cap raconada. I en general que
educa a la generació de residus total, mentre la societat
s’esforça en la seva reducció.
- Que el tipus d’agricultura i ramaderia que implica i
necessita, es carrega milers de llocs de treball de
pagesos que gestionen els nostres boscos, els nostres turons i
el nostre paisatge.
- Que les hamburgueses que comercialitza han estat durant molt
de temps, lliure importació de vaques americanes hormonades,
mentre els productes europeus a EEUU tenien aranzels del 100%.
- Que les vaques alienígenes dels seus plats, no mengen herba
ni veuen el sol, ni fan l’amor a cap praderia.
Confinades en camps de concentració, les seves vaques
manipulades, s’alimenten d’una mescla depurada
d’hormones, drogues, tranquil·litzants i farines animals
elaborades a base de soja dels països pobres. Aquests monstres
genètics són carn de tortura, condemnada a practicar el
canibalisme més barat.
- Que el públic al qui va especialment dirigit aquest aglomerat
de proveta –l’hamburguesa Mac- , és un dels grups de
població amb menys poder adquisitiu i menys exigència dietètica.
- Que l’establiment d’una empresa d’aquest estil a la
nostra comarca és un clar exemple de la importació del model
d’alimentació i la cultura nord-americana més nefasta, que
no suposa cap benefici pels nostres hàbits alimentaris. La
cultura alimentària d’Osona, inclosa a la cultura mediterrània,
ens aporta riquesa gastronòmica, diversitat ecològica i
equilibri nutricional.
- Que per posar a la taula l’oferta mensual, es fa
imprescindible la posada en marxa d’una maquinària energètica
de la qual l’establiment no paga la seva factura. El benefici
és per en Mac. Els costos en canvi, pel planeta i el futur.
 |
Mac
necessita més carreteres i autopistes. Devorar més
territori per traginar la seva maquinària. |
 |
Mac
necessita que les terres fèrtils del 3r món passin
a ser l’horta de les hamburgueses i les postres dels països
rics. |
 |
Mac
necessita cremar més petroli per escampar i embolcallar
els seus productes potiners arreu del món. |
- Que des de la Cimera de Rio, passant per Johanesburg, i
llegint les Agendes 21 signades per bon nombre d’ajuntaments i
administracions, s’ha de donar prioritat a les activitats que
resultin sostenibles, i s’ha d’obstaculitzar les que
resultin insostenibles.
- Que la internalització de costos ambientals és una premissa
fonamental de la democràcia ambiental.
- Que la producció propera als consumidors garanteix qualitat i
estalvia el consum de grans quantitats d’energia fòssil. El
transport és l’activitat que ha incrementat amb més
percentatge la seva contribució a l’escalfament del planeta.
Els arguments són múltiples, de pes i concrets, i es troben
avalats per sectors cada cop més nombrosos d’economistes, de
científics, d’estadistes i de col.lectius independents. La
llista d’argumentacions que relacionem -entre d’altres que
sens dubte s’hi poden afegir, però sobretot de salut pública,
ambientals i laborals-, sostenen qualsevol posició de fermesa
davant d’un tribunal, i per tant animem al seu ajuntament a
prendre un paper actiu, per arribar a un nou ordre mundial més
equilibrat i més just.
GDT-Ecologistes de Catalunya
Manlleu, 1 d’octubre de 2002 |
13/09/02
tornar
a l'índex
|
Opcions:
revista de consum crític
Opcions és la primera revista amb informació pràctica
per a un consum crític o consum responsable que
es fa a Catalunya.
El terme consum responsable cada vegada s'utilitza més.
Se li poden donar diversos significats – consum
"verd", consum "no excessiu", etc. –, però
en definitiva el que reflexa és el fet de ser conscients de les
repercussions – socials, econòmiques, ambientals – que
tenen els actes de consum.
Durant molt temps ha estat habitual veure el consum com una
simple satisfacció de necessitats i desitjos: el mercat ens
ofereix uns béns, i nosaltres els adquirim, fixant-nos només
en el preu o la qualitat. Darrerament, però, ens comencem a fer
més preguntes: de quins materials està fet aquest objecte? Els
processos de producció, com afecten el medi? On es fan, en
quines condicions laborals? A quina empresa dono els meus diners
comprant aquesta marca? Com és aquesta empresa, d'on és, a qui
pertany, quina personalitat té?
Fins ara, no hem disposat de cap mitjà que regularment ens
ofereixi informació per poder respondre aquestes preguntes. La
revista Opcions pretén omplir aquest buit.
Esperem que us sembli interessant. És una publicació pionera
en el seu camp, i per tant ens queda molt camí per a la
millora. Tots els suggeriments, crítiques, impressions,
aportacions que ens feu arribar seran fonamentals perquè el
contingut ens sigui cada vegada més útil per triar entre les
diferents opcions de consum.
Els dos primers números de la revista són gratuïts i només
es distribueixen a través d'entitats afins i de les xarxes
d'amics. Us agrairem que en feu difusió, donant-la a conèixer
a aquells que cregueu que hi poden estar interessats.
+ informació: http://cric.pangea.org/opcions.htm
|
10/09/02
tornar
a l'índex
|
Els
Ajuntament de Sabadell i Castellar del Vallès ignoren els
estudis ambientals de l'espai agroforestal de llevant
Els Ajuntaments de Sabadell i Castellar del Vallès han proposat
un paratge natural catalogat de zona crítica per la
connectivitat dels espai naturals per construir el megazoo
terrestre de Barcelona o parc temàtic de fauna exòtica.
Segons dades del document "Estudi de diagnosi i
desenvolupament de l'espai agroforestal de Llevant"
elaborat per la Universitat Autonoma de Barcelona i el CREAF
(Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals) l'espai
natural del Torrent de Colobrers, Can Moragues i la Torre Turull
es una àrea crítica per la connectivitat dels espais naturals
d'aquests municipis. És a dir que l'ocupació o transformació
d'aquests camps i boscos implicaria la pèrdua d'un espai
natural bàsic per garantir la connexió entre els espais
naturals.
Aquest projecte de parc temàtic entra plenament en contradicció
amb la proposta aprovada per diversos municipis de la comarca el
17 de maig de 2002, liderats per Sabadell i Castellar del Vallès,
de delimitar una extensa àrea de protecció dels espais
naturals situats entre el riu Ripoll i la riera de Caldes.
L'acord municipal posava de manifest que els espais agrícoles i
foresals "serveixen per establir connexions entre els
diferents sistemes naturals i alhora permeten seaparar els
diferents sistemes urbans i re-equilibrar la pressió que
exerceix la trama urbana sobre l'entorn natural. En aquest
sentit és important preservar els pocs espais de gran escala i
els petits intersticis que permeten separar els diferents
sistemes urbans".
Per aquest motiu l'Ajuntament de Sabadell i Castellar del Vallès
no pot al·legar desconeixement del valor estratègic per la
conservació de patrimoni natural que té l'indret on es vol
construir el megazoo. Seria una paradoxa que per preservar
determinades espècies exòtiques en captivitat haguessim
d'hipotecar la conservació de la biodiversitat del nostre
entorn natural.
Dimensions desproporcionades
Un punt inadmissible d'aquest projecte és l'extensió de zoològic
que es proposa construir. Avui dia la part terrestre del zoo de
Barcelona ocupa 8 hectàrees i per tant, la proposta de 124 hectàrees
delata que no es tracta d'un trasllat del zoo terrestre de
Barcelona, sinó d'un projecte de parc temàtic dedicat a la
fauna exòtica.
Ubicació desencertada
La proposta de l'Ajuntament de Sabadell i de Castellar del Vallès
d'oferir la zona de Colobrers perquè es construeixi aquest parc
temàtic dedicat a la fauna exòtica és un desencert. A
l'indret proposat, si bé és cert que una petita àrea de les
124 hectàrees està qualificada d'equipament, la resta son àrees
forestals i agrícoles on es troba el paratge del torrent de
Colobrers, qualificat de zona d'alt valor ecològic i paisatgístic
pel planejament urbanístic vigent. És a dir, que ja està
protegit per l'actual normativa, i per tant no és cert que la
implantació de zoo garanteixi la seva protecció, sinó més
aviat tot el contrari (instal·lació de tanques, aigües
residuals, transmissió de malalties).
Cal recordar que fa pocs mesos, durant el procés de debat del
Pla general d'ordenació de Caldes de Montbui, l'Ajuntament va
haver de retirar la proposta de qualificació específica que
permetria instal·lar un zoològic a la Torre Marimon. En el cas
de Sabadell i Castellar del vallès el seu planejament vigent no
permet construir aquest parc temàtic zoològic tal com es
proposa.
ADENC (Associació per la Defensa i l'Estudi de la Natura).
+ informació: 93 717 1887 / correu@adenc.org
El Vallès, 1 d'octubre de 2002
|
16/09/02
tornar
a l'índex
|
El
GEVEN demana la neteja de centenars d'abocadors il·legals
a tot el Baix Penedès
Runes de la construcció i
tot tipus d'estris domèstics empastifen els paisatges de
la comarca, degut a la no palicació de les normatives
municipals vigents
El GEVEN demana la creació
legal d'abocadors industrials de runes i la introducció
de plantes de reciclatge de materials de la construcció
per estalviar l'explotació de recursos naturals i frenar
la proliferació de pedreres i cimenteres als municipis
penedesencs.
Les primeres passes en la
regulació dels residus de la construcció a Catalunya es
va fer l'any 1993 amb l'aprovació de la Llei de Residus
6/1993. Un any després de la promulgació d'aquest text bàsic
es va aprovar el Decret 201/1994, regulador dels enderrocs
i altres deixalles emanades de l'activitat de les empreses
constructores.
Com a model de gestió,
aquest cos legal defineix els responsables del residu en
cada moment del procés constructiu i dóna un paper molt
important als ajuntaments, ja que preveu que el control
previ es faci mitjançant el tràmit de llicència urbanística.
En aquest sentit, dota les autoritats municipals de la
facultat d'aplicar una fiança al constructor que només
s'ha de retornar un cop demostrada la correcta gestió de
les runes i altres materials de rebuig i el seu
abocament o reciclatge autoritzat.
Aquest model bàsic, que al Baix Penedès no s'ha aplicat
mai per part de cap dels seus municipis, s'ha perfeccionat
posteriorment amb altres mecanismes que constribueixen a
facilitar la gestió de les deixalles, com són:
 |
El
catàleg de residus de Catalunya, complementat pel cos
normatiu estatal de residus tòxics i perillosos |
 |
El
Registre General de gestors de residus de Catalunya
(decret 115/94) i la nova regulació de Dipòsits
controlats (decret 1/1997). Regula totes aquelles
empreses que treballen al sector de la gestió de
residus com ara transportistes,abocadors, plantes de
reciclatge... |
 |
El
decret 161/2001 que crea una documentació standaritzada
i única, que classifica i avaua els diferents tipus de
residus |
 |
El
nou programa de Gestió de Residus de la construcció de
Catalunya (2001-2006) que pretén responsabilitzar els
agents sobre la disposició final dels residus,
prioritzar el reciclatge, finalizar la xarxa de dipòsits
controlats i reduir els abocaments incontrolats. |
A partir de les mesures
legislatives comentades, podem dir que la reglamentació
vigent responsabilitza la Juna de Residus de dotar el país
d'una xarxa autoritzada de dipòsits controlats, plantes de
tranferència i indústries del reciclatge, que fins ara
escassegen, i atribueix als ajuntaments la funció de
controlar la producció i correcta gestió de tots els
residus generats al seu terme, obra per obra. En aquest
sentit, els arquitectes i aparelladors municipals, juntament
amb els regidors del consistori tenen la clau de volta de
tot el procés a l'hora de concedir les respectives
llicències d'obres. L'acció preventiva del decret 201/94
(article 8) es basa en el tràmit de la llicència urbanística,
que no es podrà lliurar si no es presenta dins el projecte
tècnic una declaració dels residus, la seva quantificació
i els gestors que els tractaran. Així mateix, el retorn de
la fiança (article 5.2) es farà quan es demostri la
correcta ubicació dels residus generats.
Tot i que el gran volum dels
residus de la construcció són inerts, n'hi ha d'altres que
són perilloses (amiant, PCB, pintures, aparells amb CFC,
cobertes de fibrociment, etc) i cal treballar-los com a
tals. En aquest aspecte, el Baix Penedès presenta també
unes mancances totals que hauriem de ser paliades en la
planificació de la futura deixalleria industrials
comarcals.
Donat que pràcticament tots
els abocaments de la construcció a la nostra comarca són
ara per ara il·legals o clandestins es fa difícil conèixer
el seu volum, almenys per part del GEVEN. Segons les nostres
estimacions, cada poble de la comarca disposa d'abocadors
incontrolats però consentits pels municipis, sobretot a les
àrees de domini public de les rieres, prop de les
autopistes i cunetes de carreteres o endeterminats estimbats
o barrancs poc freqüentats. Tot i això a cada
localitat hi ha desenes de punts negres d'abocaments a la
vota dels camins, en raconades de zones boscoses, a recer de
barraques i marges, o fins i tot enmig de conreus i vinyes.
En total hi ha centenars de
tones de runes, fluids, residuals i deixalles de tot tipus
escampades pel llocs més insospitats dels nostres
paisatges, com ara ribes de rieres i torrents, boscos,
platges i camps de conreu sent els punts negres més problemàtics
els terrenys i cabals d'aigües propers als polígons
industrials i comercials.
Actualment el Baix Penedès és
una comarca de segones residències i amb un turisme molt
massificat que contribueix activament a exendre aquest tipus
de contaminació per residus sòlids. Si a aquest fenomen hi
sumen la inhibició de les adminstracions locals i comarcals
i la falta d'una xarxa de neteja que reculli les deposicions
incontrolades dels últims anys i les tracti adequadament,
ens trobem amb un panorama desolador.
El Baix Penedès s'ha convertit
en dues dècades en un aparador a l'aire lliure de grans
quantitats de detritus inorgànics, brossa i tot tipus
de porqueria de procedència industrials i també casolana
que inclou mobles vells (armaris, sofas, sunyers,
matalassos, taules i tauletes, etc.), electrodomèstics
(neveres, rentadores, estufes, televisors,etc), productes químics
(pintura, barnís, oli de cotxe, aerosols, bateries, etc),
restes d'elements de construcció i runes (rajoles
trencades, restes de ciment i guix, wàters i lavabos
antics, peces d'obra,etc) i vehicles de tot tipus
(bicecletes antigues, elemets de cotxes i camions
sinistrats, motos abandonades i pnumàtics de tot tipus).
Tots aquests materials de rebuig barrejats amb ampolles,
llaunes, plàstics, roba, diaris, embalatges i tot tipus de
deixalles industrials, converteixen paratges naturals de
grans interès ecològic, propers a Nou Vendrell, La Paiola,
el castell de la Muga, la riera de La Bisbal, l'Albornar, la
riera de Banyeres-Santa Oliva, Les Madrigueres....en espais
cruelment degradats per bruticia i contaminants ambientals.
El GEVEN considera que aquesta
situació requereix una resposta immediata per part de les
autoritats comarcals i les regidories de Medi Ambient de
tots els ajuntaments del Baix penedès, que cal que
habilitin de forma urgent les partides pressupostàriesi els
mitjans humans i tècnics necessaris per tirar endavant
programes integrals de neteja d'abocaments incontrolats en
zones rurals i litorals, a més de la rehabilitació de les
espècies naturals afectades. El GEVEN també vol apel·lar
a la responsabilitat de les empreses constructores, dels
immobiliaris, dels transportistes i de tots els
professionals del sector perquè diposistin les runes en
elsa llocs legalment establerts i abandonin definitivament
els mals hàbits practicats fins ara, amb un cost ambiental
altíssim.
GEVEN-Ecologistes de Catalunya
El Vendrell, a 25 de setembre
de 2002
|
05/09/02
tornar
a l'índex
|
Quan
l'especulació s'anomena camp de golf
L'estratègia urbanitzadora de traslladar l'especulació cap a
l'interior del país després d'haver col·lapsat, per no dir
trinxat, el litoral català, ja fa uns quants anys que ha
arribat en forma de camps de golf i sota l'eufemística etiqueta
de "turisme de qualitat" al Vallès. Un total de 9
camps de golf es preveu que hi hagi funcionant en una comarca
com la nostra on any rera any es pateixen greus problemes de
sequera i abastament d'aigua. En pro d'una estètica elitista i
importada, més pròpia de països nòrdics, acabarem veient
desaparèixer les darreres mostres de paisatge típicament
vallesà, aquell del tres turons fan una serra i quatre pins un
bosc espès que deia el poeta.
En aquest article, però, no volem denunciar de nou els greus
efectes mediambientals de sobres prou coneguts per tothom. El
malbaratament de l'aigua, tant sigui potable com depurada, la
contaminació dels aqüífers propers, la pèrdua de corredors
biològics entre espais naturals, la insostenibilitat d'un model
urbanístic difús i consumidor de gran quantitat de recursos,
etc. són qüestions prou importants per elles mateixes que n'hi
hauria prou amb una d'elles per a tirar enrera des d'un bon
principi qualsevol projecte de camp de golf i urbanització
adjunta.
Al municipi de La Roca del Vallès, l'empresa Casvila, SL, com a
promotora, i l'ajuntament d'aquesta població i la Generalitat
de Catalunya, com a administracions competents, volen i permeten
construir a la finca encara agrícola de Vilalba un "magnífic"
camp de golf de 18 forats reglamentaris i un "fabulós"
complex residencial-hoteler de luxe amb 120 xalets i un hotel.
El plantejament és sempre el mateix. Sota l'excusa del camp de
golf s'amaga una important operació immobiliària. Els
beneficis que pugui donar la gestió del camp de golf són ridículs
davant la millonada que generarà la urbanització dels xalets.
El més lamentable d'aquest cas, però, és que mentre l'execució
del camp de golf roman aturada gràcies a la rectificació de
l'ACA d'anul·lar la concessió d'aigua de la riera de
Vallforners, forçant als promotors del projecte a haver
d'esperar fins que estigui construïda la futura depuradora de
Cardedeu-La Roca per aconseguir l'aigua de reg, aquests senyors
ja han obtingut de l'ajuntament de La Roca l'aprovació
definitiva per iniciar les obres de construcció dels vials i de
la zona residencial. L'ajuntament de La Roca, lluny d'aprofitar
aquesta circumstància per a dificultar o alentir la marxa
d'aquest nefast projecte, i sumar-se a les iniciatives i
contenciosos que hi ha interposats en la seva contra, actua
gairebé com si d'un soci-promotor més es tractés. Fins i tot,
s'han expropiat les 10 hectàrees de terra que l'empresa Vivers
Cardedeu tenia conreades dins l'àmbit del pla parcial i que es
negava a incloure-les dins la junta de compensació que ha de
repartir-se el pastís econòmic final. Així, una empresa pròspera
i dedicada a l'activitat agrícola, amb una quarta part de
l'explotació amputada, queda en una situació veritablement
compromesa tant pel que fa a la seva activitat com als seus
treballadors.
Se'ls hi veu tant el llautó, i també les preses, que es podria
donar la "curiosa" circumstància que el camp de golf
no s'acabés fent i la urbanització, per tal de compensar el
greuge sofert pels "pobres" promotors, s'acabés
ampliant. En tot cas, però, això està per veure, i mentre
tant, cal mostrar la nostra més ferma oposició a aquest i tots
aquells projectes basats en l'especulació i la destrucció del
nostre entorn. Per Vilalba, com per la resta del país, s'ha
d'exigir urgentment una moratòria als camps de golf i també
als Pitch&Putt, que fan la funció de viver de nous
golfistes disposats a augmentar la demanda de més i més camps
de golf reglamentaris.
A Vilalba, com al Vallès, ni golf ni xalets!!!
Plataforma Contra el Golf |
|