| 05/09/02 |
Caminada
contra l'especulació al Pirineu No volem que la Vall d’Àrreu sigui l’exemple del desordre territorial que està aplicant al Pirineu el govern de la Generalitat. Aquest últim ha optat per primar els projectes especulatius, mancats de cap criteri de sosteniblilitat, a les zones de muntanya. Allò que trobem més lamentable, és que sigui a l’any 2002 declarat com a any internacional de les muntanyes quan la Generalitat s’ha decidit a destruir tot un seguit d’espais com: la Vall d’Àrreu, considerada com una de les valls pirinenques més ben consevades o la vall de Filià, la més meridional dels Pirineus. A crear pistes d’esquí com la d’Arinsal o Pal cap a la Vall Ferrera pel coll de Salòria a Alins. O la nefasta ampliació de les pistes de la Molina. Cal que ens trobem tots/es plegats el 20 d’octubre a la Vall d’Àrreu per aplegar esforços i exigir que es reconegui per llei la importància dels Pirineus com a patrimoni natural i es reguli el seu desenvolupament potenciant activitats respectuoses i ambientalment sostenibles. Programa de la caminada SORTIDES Grup primer 8:00 h. Trobada al Port de la Bonaigua, des d’on es farà la ruta completa al llarg de tota la vall d’Àrreu Temps: 6 hores Desnivell: ascensió de 2000 m a 2400 m i descens fins a 1300 m Dificultat: mitjana Grup segon 9:30 h. Sortida de Boren cap a la vall d’Àrreu Temps: 3 hores Desnivell: de 1200 a 1400 m Dificultat: apta per tothom TROBADA 13:30 h. Trobada dels 2 grups a l’ermita de la Mare de Déu de les Neus d’Àrreu. ACTES Lectura del manifest, menjar, debat i festa TORNADA 18:00 h. Arribada a Boren i tornada amb autocars Sortida d'autocars Comarques Gironines IAEDEN-Ecologistes de Catalunya: 972 670 531 / iaeden@sinix.net ANG: 972 223 638 / ang@grn.es Catalunya Central: l'Alzina-Ecologistes de Catalunya: 938 725 380 / alzina@manresa.com Comarques de Tarragona: GEPEC-Ecologistes de Catalunya: 977 342 604 / gepec@gepec.org Comarques de Lleida: IPCENA-Ecologistes de Catalunya: 973 263 793 / ipcena@ipcena.org Centre Excursionista de Lleida: 973 242 329 Barcelona metropolitana: CEPA-Ecologistes de Catalunya: 936 802 751 / 936 801 678 / cepa@pangea.org |
||||||||
| 17/09/02 |
Un
nou desbordament de la riera de la Bisbal provoca la inundació
del 80 per cent de les Madrigueres El Geven aixeca acte notarial i convida als tècnics responsables d'aprovar el projecte d'urbanització a visitar l'espai Davant dels aiguats d'ahir del 17 de setembre, el Grup Ecologista del Vendrell i Baix Penedès, GEVEN, volem expressar en primer lloc el nostre suport i solidaritat a tots els afectats al Baix Penedès, tot esperant una ràpida i eficaç solució a les seves necessitats més urgents. A continuació volem constatar que els aiguats han provocat dos anys després un nou desbordament de la riera de la Bisbal al seu pas per les Madrigueres i abans de desembocar al mar al barri marítim de Sant Salvador. Aquest desbordament ha inundat completament el 80 per cent de les Madrigueres travessant l'espai de nord i sud, i provocant quatre importants desembocadures a la platja. D'aquesta manera les Madrigueres ha actuat com a excel·lent espai de laminació absorvint moltíssima aigua de la riera de la Bisbal i desguassant-la al mar. No ens volem imaginar els efectes d'una riuada similar per Sant Salvador amb els 600 habitatges construïts sobre l'espai. El desbordament s'ha produït vinyes amunt del pont de RENFE de la línia Sant Vicenç-Barcelona, via Vilanova. Les ha travessat en diagonal i davant el tap que forma el mur de la via del tren, la riuada ha entrat pel pont de l'antic cami de Vilanova, abans d'entrar a les Madrigueres. Ho va fer amb tanta força que ha transportat troncs i bidons dins l'espai. Així la riera de la Bisbal ha retrobat el seu històric camí seguint l'antiga llera que creua en diagonal l'espai. A la seva part baixa , prop de la platja, s'han produït grans descarnaments de terra i sorra superior al metre d'alçada i per exemple un chiringuito ha estat arrancat i llençat cap per avall al mig de la platja. Convidar als tècnics Els fets, de major dimensió que el produïts al 2000 en aquest espai, tornen a posar en evidència el caràcter de zona humida i inundable en un espai natural que temerariament la immobliària propietària dels terrenys CEVASA i l’Ajuntament del Vendrell insisteixen en urbanitzar en contra de totes les evidències que ofereix la natura una vegada darrera l'altre. Cal insistir que en part dels espais ahir completaments inundats hi ha la previsió de construïr sobre d'ells blocs de pisos Es per això que el GEVEN convida formalment als tècnics de l'Agència Catalana de l'Aigua, del Departament de Medi Ambient, i la Comissió d'Urbanisme de la Generalitat, la secretaria de costes del Minisiterio de Medio Ambiente i a l'Ajuntament del Vendrell, tots ells responsables de donar llum verda a l'edificació, a visitar l'espai per que comprovin que les Madrigueres és un excel·lent espai de laminació i absorció de les riaudes del Baix Penedès, i que sense ell Sant Salvador es veuria afectat per inundacions molt més catastròfiques que les que es puguin produïr actualment. En aquest sentit, el GEVEN els hi ha enviat fax's d'urgència a tots d'ells. Respecte els polítics de l'Ajuntament del Vendrell i la Generalitat de Catalunya reiterarlis que aparquin d'una vegada l'abusrda idea de edificar l'espai i el preservin completament les d'una vegada per totes. Per això demanen la no tramitació del pla parcial de les Madrigueres per part de l'equip de govern de l'Ajuntament del Vendrell, la classificació de l'espai com a sòl no urbanitzable d'espècial protecció, i la posada en marxa d'un estudi que permeti comptabilitzar la preservació dels valors naturals de l'espai amb la seva capacitat de laminació, avui encara per desenvolupar degut al tap provocat per la via del tren i per la propia morfologia dels terrenys de les Madrigueres. Per finalitzar reiterem que en cas que s'urbanitzi l'espai demanarem responsabilitats penals, pels danys i perjudicis que se’n puguin derivar, als tècnics i polítics que informin favorablement o aprovin el projecte depla parcial per edificar les Madrigueres. podeu trobar una imatge a: http://aeec.pangea.org/imatges/mad2002.jpg El Vendrell, a 17 de setembre de 2002 + informació: 977 66 44 39 GEVEN-Grup Ecologista del Vendrell i Baix penedès-Ecologistes de Catalunya |
||||||||
| 05/09/02 |
Contra
un McDonald's a Vic Assabentats, a través de mitjans de comunicació, que la cadena McDonald’s s’ha plantejat l’obertura d’un establiment en el terme municipal de la ciutat Vic que vostè presideix, el GRUP DE DEFENSA DEL TER veu amb preocupació aquesta possibilitat, per la qual EXPOSA que aquesta empresa, - Allà on s’estableix, genera tones de residus que no paga ningú ni es poden amagar a cap raconada. I en general que educa a la generació de residus total, mentre la societat s’esforça en la seva reducció. - Que el tipus d’agricultura i ramaderia que implica i necessita, es carrega milers de llocs de treball de pagesos que gestionen els nostres boscos, els nostres turons i el nostre paisatge. - Que les hamburgueses que comercialitza han estat durant molt de temps, lliure importació de vaques americanes hormonades, mentre els productes europeus a EEUU tenien aranzels del 100%. - Que les vaques alienígenes dels seus plats, no mengen herba ni veuen el sol, ni fan l’amor a cap praderia. Confinades en camps de concentració, les seves vaques manipulades, s’alimenten d’una mescla depurada d’hormones, drogues, tranquil·litzants i farines animals elaborades a base de soja dels països pobres. Aquests monstres genètics són carn de tortura, condemnada a practicar el canibalisme més barat. - Que el públic al qui va especialment dirigit aquest aglomerat de proveta –l’hamburguesa Mac- , és un dels grups de població amb menys poder adquisitiu i menys exigència dietètica. - Que l’establiment d’una empresa d’aquest estil a la nostra comarca és un clar exemple de la importació del model d’alimentació i la cultura nord-americana més nefasta, que no suposa cap benefici pels nostres hàbits alimentaris. La cultura alimentària d’Osona, inclosa a la cultura mediterrània, ens aporta riquesa gastronòmica, diversitat ecològica i equilibri nutricional. - Que per posar a la taula l’oferta mensual, es fa imprescindible la posada en marxa d’una maquinària energètica de la qual l’establiment no paga la seva factura. El benefici és per en Mac. Els costos en canvi, pel planeta i el futur.
- Que des de la Cimera de Rio, passant per Johanesburg, i llegint les Agendes 21 signades per bon nombre d’ajuntaments i administracions, s’ha de donar prioritat a les activitats que resultin sostenibles, i s’ha d’obstaculitzar les que resultin insostenibles. - Que la internalització de costos ambientals és una premissa fonamental de la democràcia ambiental. - Que la producció propera als consumidors garanteix qualitat i estalvia el consum de grans quantitats d’energia fòssil. El transport és l’activitat que ha incrementat amb més percentatge la seva contribució a l’escalfament del planeta. Els arguments són múltiples, de pes i concrets, i es troben avalats per sectors cada cop més nombrosos d’economistes, de científics, d’estadistes i de col.lectius independents. La llista d’argumentacions que relacionem -entre d’altres que sens dubte s’hi poden afegir, però sobretot de salut pública, ambientals i laborals-, sostenen qualsevol posició de fermesa davant d’un tribunal, i per tant animem al seu ajuntament a prendre un paper actiu, per arribar a un nou ordre mundial més equilibrat i més just. GDT-Ecologistes de Catalunya Manlleu, 1 d’octubre de 2002 |
||||||||
| 13/09/02
|
Opcions:
revista de consum crític Opcions és la primera revista amb informació pràctica per a un consum crític o consum responsable que es fa a Catalunya. El terme consum responsable cada vegada s'utilitza més. Se li poden donar diversos significats – consum "verd", consum "no excessiu", etc. –, però en definitiva el que reflexa és el fet de ser conscients de les repercussions – socials, econòmiques, ambientals – que tenen els actes de consum. Durant molt temps ha estat habitual veure el consum com una simple satisfacció de necessitats i desitjos: el mercat ens ofereix uns béns, i nosaltres els adquirim, fixant-nos només en el preu o la qualitat. Darrerament, però, ens comencem a fer més preguntes: de quins materials està fet aquest objecte? Els processos de producció, com afecten el medi? On es fan, en quines condicions laborals? A quina empresa dono els meus diners comprant aquesta marca? Com és aquesta empresa, d'on és, a qui pertany, quina personalitat té? Fins ara, no hem disposat de cap mitjà que regularment ens ofereixi informació per poder respondre aquestes preguntes. La revista Opcions pretén omplir aquest buit. Esperem que us sembli interessant. És una publicació pionera en el seu camp, i per tant ens queda molt camí per a la millora. Tots els suggeriments, crítiques, impressions, aportacions que ens feu arribar seran fonamentals perquè el contingut ens sigui cada vegada més útil per triar entre les diferents opcions de consum. Els dos primers números de la revista són gratuïts i només es distribueixen a través d'entitats afins i de les xarxes d'amics. Us agrairem que en feu difusió, donant-la a conèixer a aquells que cregueu que hi poden estar interessats. + informació: http://cric.pangea.org/opcions.htm |
||||||||
| 10/09/02 |
Els
Ajuntament de Sabadell i Castellar del Vallès ignoren els
estudis ambientals de l'espai agroforestal de llevant Els Ajuntaments de Sabadell i Castellar del Vallès han proposat un paratge natural catalogat de zona crítica per la connectivitat dels espai naturals per construir el megazoo terrestre de Barcelona o parc temàtic de fauna exòtica. Segons dades del document "Estudi de diagnosi i desenvolupament de l'espai agroforestal de Llevant" elaborat per la Universitat Autonoma de Barcelona i el CREAF (Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals) l'espai natural del Torrent de Colobrers, Can Moragues i la Torre Turull es una àrea crítica per la connectivitat dels espais naturals d'aquests municipis. És a dir que l'ocupació o transformació d'aquests camps i boscos implicaria la pèrdua d'un espai natural bàsic per garantir la connexió entre els espais naturals. Aquest projecte de parc temàtic entra plenament en contradicció amb la proposta aprovada per diversos municipis de la comarca el 17 de maig de 2002, liderats per Sabadell i Castellar del Vallès, de delimitar una extensa àrea de protecció dels espais naturals situats entre el riu Ripoll i la riera de Caldes. L'acord municipal posava de manifest que els espais agrícoles i foresals "serveixen per establir connexions entre els diferents sistemes naturals i alhora permeten seaparar els diferents sistemes urbans i re-equilibrar la pressió que exerceix la trama urbana sobre l'entorn natural. En aquest sentit és important preservar els pocs espais de gran escala i els petits intersticis que permeten separar els diferents sistemes urbans". Per aquest motiu l'Ajuntament de Sabadell i Castellar del Vallès no pot al·legar desconeixement del valor estratègic per la conservació de patrimoni natural que té l'indret on es vol construir el megazoo. Seria una paradoxa que per preservar determinades espècies exòtiques en captivitat haguessim d'hipotecar la conservació de la biodiversitat del nostre entorn natural. Dimensions desproporcionades Un punt inadmissible d'aquest projecte és l'extensió de zoològic que es proposa construir. Avui dia la part terrestre del zoo de Barcelona ocupa 8 hectàrees i per tant, la proposta de 124 hectàrees delata que no es tracta d'un trasllat del zoo terrestre de Barcelona, sinó d'un projecte de parc temàtic dedicat a la fauna exòtica. Ubicació desencertada La proposta de l'Ajuntament de Sabadell i de Castellar del Vallès d'oferir la zona de Colobrers perquè es construeixi aquest parc temàtic dedicat a la fauna exòtica és un desencert. A l'indret proposat, si bé és cert que una petita àrea de les 124 hectàrees està qualificada d'equipament, la resta son àrees forestals i agrícoles on es troba el paratge del torrent de Colobrers, qualificat de zona d'alt valor ecològic i paisatgístic pel planejament urbanístic vigent. És a dir, que ja està protegit per l'actual normativa, i per tant no és cert que la implantació de zoo garanteixi la seva protecció, sinó més aviat tot el contrari (instal·lació de tanques, aigües residuals, transmissió de malalties). Cal recordar que fa pocs mesos, durant el procés de debat del Pla general d'ordenació de Caldes de Montbui, l'Ajuntament va haver de retirar la proposta de qualificació específica que permetria instal·lar un zoològic a la Torre Marimon. En el cas de Sabadell i Castellar del vallès el seu planejament vigent no permet construir aquest parc temàtic zoològic tal com es proposa. ADENC (Associació per la Defensa i l'Estudi de la Natura). + informació: 93 717 1887 / correu@adenc.org El Vallès, 1 d'octubre de 2002 |
||||||||
| 16/09/02 |
Runes de la construcció i
tot tipus d'estris domèstics empastifen els paisatges de
la comarca, degut a la no palicació de les normatives
municipals vigents
El GEVEN demana la creació
legal d'abocadors industrials de runes i la introducció
de plantes de reciclatge de materials de la construcció
per estalviar l'explotació de recursos naturals i frenar
la proliferació de pedreres i cimenteres als municipis
penedesencs.
Les primeres passes en la
regulació dels residus de la construcció a Catalunya es
va fer l'any 1993 amb l'aprovació de la Llei de Residus
6/1993. Un any després de la promulgació d'aquest text bàsic
es va aprovar el Decret 201/1994, regulador dels enderrocs
i altres deixalles emanades de l'activitat de les empreses
constructores.
Com a model de gestió,
aquest cos legal defineix els responsables del residu en
cada moment del procés constructiu i dóna un paper molt
important als ajuntaments, ja que preveu que el control
previ es faci mitjançant el tràmit de llicència urbanística.
En aquest sentit, dota les autoritats municipals de la
facultat d'aplicar una fiança al constructor que només
s'ha de retornar un cop demostrada la correcta gestió de
les runes i altres materials de rebuig i el seu
abocament o reciclatge autoritzat.
Aquest model bàsic, que al Baix Penedès no s'ha aplicat mai per part de cap dels seus municipis, s'ha perfeccionat posteriorment amb altres mecanismes que constribueixen a facilitar la gestió de les deixalles, com són:
A partir de les mesures
legislatives comentades, podem dir que la reglamentació
vigent responsabilitza la Juna de Residus de dotar el país
d'una xarxa autoritzada de dipòsits controlats, plantes de
tranferència i indústries del reciclatge, que fins ara
escassegen, i atribueix als ajuntaments la funció de
controlar la producció i correcta gestió de tots els
residus generats al seu terme, obra per obra. En aquest
sentit, els arquitectes i aparelladors municipals, juntament
amb els regidors del consistori tenen la clau de volta de
tot el procés a l'hora de concedir les respectives
llicències d'obres. L'acció preventiva del decret 201/94
(article 8) es basa en el tràmit de la llicència urbanística,
que no es podrà lliurar si no es presenta dins el projecte
tècnic una declaració dels residus, la seva quantificació
i els gestors que els tractaran. Així mateix, el retorn de
la fiança (article 5.2) es farà quan es demostri la
correcta ubicació dels residus generats.
Tot i que el gran volum dels
residus de la construcció són inerts, n'hi ha d'altres que
són perilloses (amiant, PCB, pintures, aparells amb CFC,
cobertes de fibrociment, etc) i cal treballar-los com a
tals. En aquest aspecte, el Baix Penedès presenta també
unes mancances totals que hauriem de ser paliades en la
planificació de la futura deixalleria industrials
comarcals.
Donat que pràcticament tots
els abocaments de la construcció a la nostra comarca són
ara per ara il·legals o clandestins es fa difícil conèixer
el seu volum, almenys per part del GEVEN. Segons les nostres
estimacions, cada poble de la comarca disposa d'abocadors
incontrolats però consentits pels municipis, sobretot a les
àrees de domini public de les rieres, prop de les
autopistes i cunetes de carreteres o endeterminats estimbats
o barrancs poc freqüentats. Tot i això a cada
localitat hi ha desenes de punts negres d'abocaments a la
vota dels camins, en raconades de zones boscoses, a recer de
barraques i marges, o fins i tot enmig de conreus i vinyes.
En total hi ha centenars de
tones de runes, fluids, residuals i deixalles de tot tipus
escampades pel llocs més insospitats dels nostres
paisatges, com ara ribes de rieres i torrents, boscos,
platges i camps de conreu sent els punts negres més problemàtics
els terrenys i cabals d'aigües propers als polígons
industrials i comercials.
Actualment el Baix Penedès és
una comarca de segones residències i amb un turisme molt
massificat que contribueix activament a exendre aquest tipus
de contaminació per residus sòlids. Si a aquest fenomen hi
sumen la inhibició de les adminstracions locals i comarcals
i la falta d'una xarxa de neteja que reculli les deposicions
incontrolades dels últims anys i les tracti adequadament,
ens trobem amb un panorama desolador.
El Baix Penedès s'ha convertit
en dues dècades en un aparador a l'aire lliure de grans
quantitats de detritus inorgànics, brossa i tot tipus
de porqueria de procedència industrials i també casolana
que inclou mobles vells (armaris, sofas, sunyers,
matalassos, taules i tauletes, etc.), electrodomèstics
(neveres, rentadores, estufes, televisors,etc), productes químics
(pintura, barnís, oli de cotxe, aerosols, bateries, etc),
restes d'elements de construcció i runes (rajoles
trencades, restes de ciment i guix, wàters i lavabos
antics, peces d'obra,etc) i vehicles de tot tipus
(bicecletes antigues, elemets de cotxes i camions
sinistrats, motos abandonades i pnumàtics de tot tipus).
Tots aquests materials de rebuig barrejats amb ampolles,
llaunes, plàstics, roba, diaris, embalatges i tot tipus de
deixalles industrials, converteixen paratges naturals de
grans interès ecològic, propers a Nou Vendrell, La Paiola,
el castell de la Muga, la riera de La Bisbal, l'Albornar, la
riera de Banyeres-Santa Oliva, Les Madrigueres....en espais
cruelment degradats per bruticia i contaminants ambientals.
El GEVEN considera que aquesta
situació requereix una resposta immediata per part de les
autoritats comarcals i les regidories de Medi Ambient de
tots els ajuntaments del Baix penedès, que cal que
habilitin de forma urgent les partides pressupostàriesi els
mitjans humans i tècnics necessaris per tirar endavant
programes integrals de neteja d'abocaments incontrolats en
zones rurals i litorals, a més de la rehabilitació de les
espècies naturals afectades. El GEVEN també vol apel·lar
a la responsabilitat de les empreses constructores, dels
immobiliaris, dels transportistes i de tots els
professionals del sector perquè diposistin les runes en
elsa llocs legalment establerts i abandonin definitivament
els mals hàbits practicats fins ara, amb un cost ambiental
altíssim.
GEVEN-Ecologistes de Catalunya
El Vendrell, a 25 de setembre
de 2002
|
||||||||
| 05/09/02 |
Quan
l'especulació s'anomena camp de golf L'estratègia urbanitzadora de traslladar l'especulació cap a l'interior del país després d'haver col·lapsat, per no dir trinxat, el litoral català, ja fa uns quants anys que ha arribat en forma de camps de golf i sota l'eufemística etiqueta de "turisme de qualitat" al Vallès. Un total de 9 camps de golf es preveu que hi hagi funcionant en una comarca com la nostra on any rera any es pateixen greus problemes de sequera i abastament d'aigua. En pro d'una estètica elitista i importada, més pròpia de països nòrdics, acabarem veient desaparèixer les darreres mostres de paisatge típicament vallesà, aquell del tres turons fan una serra i quatre pins un bosc espès que deia el poeta. En aquest article, però, no volem denunciar de nou els greus efectes mediambientals de sobres prou coneguts per tothom. El malbaratament de l'aigua, tant sigui potable com depurada, la contaminació dels aqüífers propers, la pèrdua de corredors biològics entre espais naturals, la insostenibilitat d'un model urbanístic difús i consumidor de gran quantitat de recursos, etc. són qüestions prou importants per elles mateixes que n'hi hauria prou amb una d'elles per a tirar enrera des d'un bon principi qualsevol projecte de camp de golf i urbanització adjunta. Al municipi de La Roca del Vallès, l'empresa Casvila, SL, com a promotora, i l'ajuntament d'aquesta població i la Generalitat de Catalunya, com a administracions competents, volen i permeten construir a la finca encara agrícola de Vilalba un "magnífic" camp de golf de 18 forats reglamentaris i un "fabulós" complex residencial-hoteler de luxe amb 120 xalets i un hotel. El plantejament és sempre el mateix. Sota l'excusa del camp de golf s'amaga una important operació immobiliària. Els beneficis que pugui donar la gestió del camp de golf són ridículs davant la millonada que generarà la urbanització dels xalets. El més lamentable d'aquest cas, però, és que mentre l'execució del camp de golf roman aturada gràcies a la rectificació de l'ACA d'anul·lar la concessió d'aigua de la riera de Vallforners, forçant als promotors del projecte a haver d'esperar fins que estigui construïda la futura depuradora de Cardedeu-La Roca per aconseguir l'aigua de reg, aquests senyors ja han obtingut de l'ajuntament de La Roca l'aprovació definitiva per iniciar les obres de construcció dels vials i de la zona residencial. L'ajuntament de La Roca, lluny d'aprofitar aquesta circumstància per a dificultar o alentir la marxa d'aquest nefast projecte, i sumar-se a les iniciatives i contenciosos que hi ha interposats en la seva contra, actua gairebé com si d'un soci-promotor més es tractés. Fins i tot, s'han expropiat les 10 hectàrees de terra que l'empresa Vivers Cardedeu tenia conreades dins l'àmbit del pla parcial i que es negava a incloure-les dins la junta de compensació que ha de repartir-se el pastís econòmic final. Així, una empresa pròspera i dedicada a l'activitat agrícola, amb una quarta part de l'explotació amputada, queda en una situació veritablement compromesa tant pel que fa a la seva activitat com als seus treballadors. Se'ls hi veu tant el llautó, i també les preses, que es podria donar la "curiosa" circumstància que el camp de golf no s'acabés fent i la urbanització, per tal de compensar el greuge sofert pels "pobres" promotors, s'acabés ampliant. En tot cas, però, això està per veure, i mentre tant, cal mostrar la nostra més ferma oposició a aquest i tots aquells projectes basats en l'especulació i la destrucció del nostre entorn. Per Vilalba, com per la resta del país, s'ha d'exigir urgentment una moratòria als camps de golf i també als Pitch&Putt, que fan la funció de viver de nous golfistes disposats a augmentar la demanda de més i més camps de golf reglamentaris. A Vilalba, com al Vallès, ni golf ni xalets!!! Plataforma Contra el Golf |
