4/09/02.
L'Arboç. Respostes
del conseller de Política Territorial de la Generalitat, Felip Puig, a
les preguntes formulades pel Geven a través de IC-Verds sobre el
projecte de CIM (Central Integral de Mercaderies) de 200 ha. al municipi
de l'Arboç.
Núm. 330 BUTLLETÍ OFICIAL DEL
PARLAMENT DE CATALUNYA 31 de juliol de 2002
55
Pregunta al Consell Executiu a
respondre per escrit sobre la construcció
d’un centre integral de
mercaderies (CIM), a l’Arboç (Baix Penedès)
Tram. 314-10554/06
Resposta del Govern
Admissió a tràmit: Mesa del
Parlament, 29.07.2002
A LA MESA DEL PARLAMENT
Núm. d’expedient: 314-10554/06
Títol: Pregunta al Consell Executiu
a respondre per escrit sobre la construcció d’un centre integral de
mercaderies (CIM), a l’Arboç (Baix Penedès)
Grup Parlamentari: Iniciativa per
Catalunya - Verds
Proponents: Font i Montanyà, Bet
En el marc d’actuacions
programades pel Govern de la Generalitat, s’està treballant en la
definició del disseny funcional d’un centre logístic d’àmbit
euromediterrani al Baix Penedès, seguint els criteris d’ordenació i
equilibri
del territori i de racionalització
del procés de distribució de mercaderies.
Els objectius d’aquest disseny
previ són definir la distribució interna i les característiques
concretes del Centre de Mercaderies i precisar els accessos i les
connexions viàries necessàries. Entre les directrius fixades per a
l’elaboració d’aquest disseny, destaca l’aplicació de criteris
de sostenibilitat i de respecte pel medi ambient.
Posteriorment, acabada aquesta fase
del procés, es procedirà a la tramitació del planejament urbanístic
corresponent.
Barcelona, 10 de juliol de 2002
Felip Puig i Godes
Conseller de Política Territorial i
Obres Públiques
31 de juliol de 2002 BUTLLETÍ OFICIAL
DEL PARLAMENT DE CATALUNYA Núm. 330
56
Pregunta al Consell Executiu a
respondre per escrit sobre la possible compra per la Generalitat de
terrenys agrícolas en sòl no urbanitzable a preu de sòl industrial, a
l’Arboç (Baix Penedès)
Tram. 314-10555/06
Resposta del Govern
Admissió a tràmit: Mesa del
Parlament, 29.07.2002
A LA MESA DEL PARLAMENT
Núm. d’expedient: 314-10555/06
Títol: Pregunta al Consell Executiu
a respondre per
escrit sobre la possible compra per
la Generalitat de
terrenys agrícoles en sòl no
urbanitzable a preu de sòl
industrial, a l’Arboç (Baix Penedès)
Grup Parlamentari: Iniciativa per
Catalunya - Verds
Proponents: Font i Montanyà, Bet
El Govern de la Generalitat no està
comprant terrenys agrícoles en sòl no urbanitzable a l’Arboç (Baix
Penedès) a preu de sòl industrial.
Barcelona, 10 de juliol de 2002
Felip Puig i Godes
Conseller de Política Territorial i
Obres Públiques
NOTA
DE PREMSA . 11/06/02
El
Geven demana una moratòria urbanística abans que s'aprovi el Pla
Estratègic del Baix Penedès
El
Geven- Grup Ecologista del Vendrell i Baix Penedès- ha
reclamat a tots els Ajuntaments del Baix Penedès i al Consell
Comarcal ¡ que realitzin una moratoria urbanística al Baix Penedès
fins que no s’haguin acabat els treballs del Pla Estratègic Comarcal
–que ha de definir quina comarca volem- iniciats per part de l'ens
coamarcal. Aquest seria, segons el
nostre parer, el pas previ realitzar un debat social sobre el
creixement sostenible de la comarca encarat des del punt de vista
social, econòmic, i urbanístic.
La
petició de moratòria coincideix en el temps amb moltes revisions de
planejaments urbanístics o plans estratègics als municipis del Baix
Penedès. Així per exemple Bellvei està revisant les seves normes
subsidàries, El Vendrell està realitzant el Pla estratègic, o Santa
Oliva i Banyeres realitzant l'Agenda 21.
La
moratòria es refereix als grans macroprojectes que poden alterar de
forma important el territori i les dinàmiques econòmiques i socials
d’una zona. D’aquesta manera, ja hem iniciat per una part una
recollida de signatures per recolzar la moratòria i per l’altre el
Geven entrarà als Ajuntaments les mocions perquè es poguin discutir i
aprovar si és el cas.
Tenim
el precedent de l’Alt Penedès on totes les forces polítiques han
acordat una moratòria plantejada en el mateix sentit.
El
llistat de macroprojectes inclosos en la moratòria urbanística del
Baix Penedès és el següent:
1.-Projecte
de camp de golf de la Muga.
Tipus
de projecte:
Residèncial-recreatiu
Municipi:
Bellvei
Iniciativa:
Privada, 9Mar Naves y Solares
Estat
de tramitació:
Pendent del text refós per aprovar definitivament les NNSS de Bellvei
que incloirien el projecte de camp de golf
Caracteristiques:
Projecte de camp de golf al mosaic de vinyes i zones boscoses de la
Muga. En una superfície de 75 ha. (un primer projecte parlava de 100
ha.). Preveu la construcció de 225 habitatges (reducció de 400 a 225
habitatges) en una operació purament especulativa molt similar a la
realitzada al projecte de camp de golf de la Graiera a Calafell, just al
costat de la Muga.
2.-
Projecte de Central Integral de Mercaderies (CIM) a L’Arboç
Tipus de projecte: Industrial
Municipi:
L’Arboç
i potser una part de Banyeres del Penedès
Iniciativa: Pública, mitjançant l’empresa CIMALSA de
la Generalitat de Catalunya
Estat de tramitació: Pendent de presentació de projecte.
Partida als pressupostos de
2002 de la Generalitat destinada al CIM del Baix Penedès. La
Generalitat està comprant els terrenys agrícoles a preus molt elevats.
Característiques: Projecte d’instal·lació d’un gran
centre de mercaderies d’una superficie entre 200 i 3000 ha., la qual
cosa el convertiria en el centre de mercaderia més gran de Catalunyaen
dins un gran espai agrícola. El CIM
s’instal·laria dins el quadrat entre la riera de Marmellar, la
autopista A-7, la carretera Arboç-Banyeres, i la línea de ferrocarril
Sant Vicenç de Calders-Barcelona –via Vilafranca-. El CIM
s’assimiliaria a un gran port sec amb les mercaderies (en forma de
containers) procedent dels gran centres de distribució –sobretot
ports-.
3.-
Pla General del Vendrell (PGOU). Urbanització del Pla de Mar
Tipus de projecte:
Residencial
Municipi:
El Vendrell
Iniciativa: Pública, mitjançant l’Ajuntament del
Vendrell
Estat de tramitació: Aprovat definitivament a finals de
l’any 2000. El Geven ha interposat recurs contenciós-administratiu
contra la seva aprovació.
Característiques: El gran tret característic del PGOU
del Vendrell i que alterarà radicalment la situació actual és la
urbanització de la meitat del Pla de Mar. El Pla de Mar és un gran
espai agrícola d’aproximadament 700 ha. que es troba entre El
Vendrell i el mar, és l’espai on desemboca històricament la depressió
del Penedès. Actualment, i encara que afectat per diversos eixos
viaris, conserva encara el caràcter agrícola caracteritzat pel conreu
de la vinya i l’olivera, amb grans nivells de qualitat. El PGOU preveu
la urbanització de la meitat d’aquest espai (més de 300 ha.). Hi ha
altres espais declarats urbanitzables que afecten irreversiblement els
seus valors ambientals, agrícoles, i paisatgístics. Després de
l’aprovació general del PGOU, aproximadament el 49.2 % del municipi
és urbà o urbanitzable.
4.-Pla
General de Santa Oliva (PGOU). Unió del casc de Santa Oliva amb les
urbanitzacions
Tipus de projecte: Residencial
Municipi:
Santa Oliva
Iniciativa: Pública, mitjançant l’Ajuntament de Santa
Oliva
Estat de tramitació: Aprovat definitivament
Característiques: Si l’Ajuntament del Vendrell vol unir
El Vendrell amb les platges, Santa Oliva vol unir el casc amb les
urbanitzacions. Això vol dir crear un continuum urbà desde Santa Oliva
fins el mar (més de 5 quilòmetres lineals de construccions terra
endins). El PGOU de Santa Oliva preveu mitjançant la construcció
d’una rambla edificar els terrenys, de valor agrícola, a banda i
banda. Es conectarà l´urbanització de “Les Pedreres” amb El
Vendrell. Santa Oliva tindrà més de 10.000 hab (3.500 habitatges nous)
5.-
Urbanització de Les Madrigueres
Tipus de projecte: Residencial
Municipi:
El Vendrell
Iniciativa: Privada, mitjançant l’empresa propietària
Cevasa, i pública mitjançant els acords signats per Cevasa amb
l’Ajuntament del Vendrell
Estat de tramitació: Aprovació definitiva del PAU,
presentació del Pla Parcial de la urbanització de l’espai dins
l’Ajuntament del Vendrell
Característiques: La urbanització de Les Madrigueres és
pot considerar un macroprojecte degut tant a les seves proporcions
(superficie de més de 40 ha) com a l’espai urbanitzat. Es preten
urbanitzar l’últim espai natural litoral verge del Baix Penedès
aixecant 1482 habitatges. Comportaria la destrucció de l’últim espai
natural sense urbanitzar.
6.-
Projecte d’explotació d’una pedrera a les 4 fites a muntanya del
Montmell
Tipus
de projecte: Industrial
Municipi: Sant Jaume dels Domenys, La Bisbal del Penedès,
El Montmell
Iniciativa: Privada, mitjançant l’empresa Àrids
Catalunya
Estat de tramitació: Pendent d’otorgament de permís
per fer les prospeccions per part del Dep. d’Industria de la
Generalitat. El Geven ha comparegut en aquest expedient.
Caraterístiques: Aquesta empresa ha demanat permís per
fer prospeccions en una superficie de 400 hectarres a la zona de les 4
fites, limit entre els termes municipals de Sant Jaume, La Bisbal i El
Montmell. L’espai es troba en els límits del PEIN del Montmell i és
una de les zones més isolades de la comarca.
7.-
Projecte de desdoblament de la N-340
Tipus de projecte: Infraestructura viària
Municipi:
El Vendrell, Bellvei, Santa Oliva, L’Arboç
Iniciativa: Publica, mitjançant el Ministerio de Fomento
Estat de tramitació: Pendent d’escollir el traçat
definitiu
Característiques: Les alternatives
proposades per desdoblar la N-340 suposen una greu afectació als
espais, sobretot agrícoles, del interior del Baix Penedès. En alguns
acasos afecten a zones agrícoles especialment protegides
-les hortes de Santa Oliva-.
8.-
Projecte de acondicionament de la C-51 (antiga C-246)
Tipus de projecte: Infraestructura viària
Municipi: Albinyana, La Bisbal del Penedès
Iniciativa: Publica, mitjançant la Generalitat de
Catalunya (??)
Estat de tramitacíó: Pendent del estudi informatiu i
d’escollir el traçat definitiu
Característiques: El que ha trascendit sober aquest
projecte pot porvocar una greu afectació a la zona de la Papiola a
Albinyana, degut al desdoblament de la carretera en aquella zona, a fèrtils
espais agrícoles de la plana de la Bisbal del Penedès, i a l’espai
forestal del Montmell a la zona del coll de Santa Cristina.
9.
Projecte de dos camps de golf a la Graiera – Calafell
Tipus de projecte: Residencial recreativa
Municipi: Calafell
Iniciativa: Privada
Estat de tramitacíó: Aturat fins resoldre el problema de
la depuració terciaria de l´aigua.
Característiques: Fa vuit anys que es va posar en
funcionament una part –9 forats-. Està previst un golf de 18 forats i
un altre de 9. Amb uns cinquanta habitatges i hotels. Superficio 170 Ha.
10.
Normes subsidiaries de Bellvei
Tipus de projecte: Residencial - industrial
Municipi: Bellvei
Iniciativa: Municipal
Estat de tramitacíó: Aprovat definitivament en espera
del text refòs
Característiques: Franja industrial al llarg de la N-340
que uneix Bellvei amb El Vendrell. Plans parcials residencials entorn
del medi historic de forta presió inmobiliaria amb una població
potencial de 10.000 habitants i amb una població actual de 1.200 hab.
1.- Article
publicat al Diari de Tarragona el 17 de desembre, sobre el debat
organitzat pel Geven sota el titol: Cap on va el Baix Penedès?.
2.-
Texte del Manifest del Penedès
3.-
Conclusions de les xerrades sobre el futur territorial del Baix Penedès
El Baix Penedès
abre el debate para planificar su futuro
La conservación del terreno choca
con el crecimiento urbano y demográfico
El Baix Penedès es la comarca catalana que
más crece y eso exige una reflexión para planificar su futuro. El
aumento de población es del doble de los puestos de trabajo generados.
En 1996 el treinta por ciento de la población se desplazaba fuera de la
comarca para trabajar. El crecimiento demográfico conlleva una misma
presión urbana, con la agricultura como principal afectada. Todo con la
reclamación para conseguir una identidad propia entre las dos grandes
áreas de Barcelona y Tarragona que fagocitan el Penedès.
José M. Baselga/El Vendrell
baselga@diaridetarragona.com
El Baix Penedès se ha hecho grande en poco
tiempo y prácticamente ha improvisado actuaciones urbanísticas para
afrontar ese crecimiento. El Grupo Ecologista de El Vendrell (Geven) ha
sentado a CiU, PSC y ERC para abrir el debate del crecimiento. Una
discusión en que creación de puestos de trabajo, preservación del
territorio, consolidación de una identidad propia y la solidaridad con
los municipios con menor potencial económico, chocan entre si como si
en un acelerador de partículas se encontrasen.
Hace sólo cuatro años, unas cinco mil personas se desplazaban a
diario para trabajar fuera de la comarca. En gran parte se trataba de
nuevos residentes procedentes del área de Barcelona. Esa llegada de
población se ha incrementado, lo que para el socialista Martí
Carnicer, puede generar situaciones comprometidas en el corto plazo.
«¿Qué hacemos con los hijos de estas familias? ¿?Dónde iremos si no
creamos puestos de trabajo?
Polígonos
Sin embargo, en los últimos años en todo el Penedès se ha
producido un fuerte movimiento económico para la construcción de polígonos
industriales. Buena parte de esas hectáreas industriales las ocupan
empresas de almacenaje y distribución. Un ejemplo es el Centro de
Intercambio de Mercaderías que se proyecta entre Banyeres y L'Arboç y
que ocupará trescientas hectáreas.
Para los ecologistas y para ERC se trata de operaciones especulativas
que sacrifican mucho suelo, considerablemente más barato que en en área
de Barcelona, a cambio de un escaso rendimiento social en puestos de
trabajo. Para Eladi Llop, de ERC, «la pésima financiación que reciben
los Ayuntamientos por parte de estamentos superiores, hace que estén
abiertos a cualquier proyecto porque les supone unos fuertes ingresos».
Con ese dinero se puede invertir en infraestructuras (véase calidad de
vida) que es la que exige esa misma población que llega a la comarca.
«Los agricultores son los que más sufren esa presión urbana.
Tienen unas ofertas magníficas por sus tierras y no se les puede pedir
que sean los héroes del Penedès no vendiéndolas», según señaló
Eladi Llop. En este sentido desde CiU, el presidente del Consell
Comarcal, Benet Jané manifestó que para lograr ese equilibrio hay que
saber «a qué estamos dispuestos a renunciar».
«¿Pero los centros de mercaderías generan muchos trabajos? En
Nueva York trabaja mucha gente y no hay fábricas. En Montcada o Sant
Andreu de la Barca ya no quieren estos centros. ¿En esa comarca son
estas faenas las que sabe hacer la gente?», se cuestionan desde los
grupos ecologistas. «Supone ocupaciones extensivas del terreno, pero
cada vez hay que tener claro que los trabajadores pueden cambiar de
faena. Un centro de mercaderías puede generar a su alrededor hasta
2.000 ó 3.000 puestos de trabajo», señaló Carnicer.
Benet Jané también consideró la creación del gran polígono de
300 hectáreas en L'Arboç, «aunque si se constatase que estas tierras
realmente se quisieran cultivar, personalmente me inclinaría por los
cultivos». Pero Jané reclamó realismo. «Que esas tierras
representasen una forma de vida. No se puede decir que se quiere vivir
de la tierra con sólo ocho jornales».
En todo caso se impone una protección de espacios naturales y en
este punto todas las miradas se dirigen hacia la sierra del Montmell.
Pero ¿cómo exigir a esas localidades que renuncien al urbanismo que
aporta grandes recursos económicos a otras zonas como las costeras? La
respuesta en la que coinciden las partes es la solidaridad comarcal. ¿Por
qué no pagar entre todos los municipios, realmente más ricos, la
inversión que Montmell tiene que hacer para recibir agua del Ebro? Y más
cuando Montmell es de los municipios que ha desclasificado terrenos para
impedir que prosiga el urbanismo desmedido y mejora así la calidad de
vida de la comarca.
Los diferentes partidos en los que está en sus manos el futuro del
Baix Penedès se comprometieron a diseñar un Plan Estratégico, que
supere los localismo y que garantice la sostenibilidad de una zona
amenazada por dos grandes áreas urbanas. Aquí se desempolvó la
aspiración de un Gran Penedès formado por Baix, Alt Penedès y Garraf.
Ese gran área ha sido una reivindicación histórica de ERC pero que no
ha encontrado apoyo de PSC y de CiU, más interesados en consolidar las
áreas barcelonesa y tarraconense que lideran. Con el debate, comienza
la necesaria planificación comarcal
El Manifest
del
Penedès
.
El Penedès viu
actualment la onada de creixement urbanístic més gran de la seva
història com a conseqüència de l'expansió de la metròpoli barcelonina.El
Baix Penedès es troba en una situació alarmant, amb uns nivells
d'urbanització (20%) ja similars a zones que tothom considera
saturades, com el Maresme.Preocupants projectes desestructurants
amenacen els cada vegada més escassos espais lliures d’alt valor
ambiental de la comarca: les 300 hectàrees que es preveuen
urbanitzar, per sota ma, destinades per un Centre d'Intercanvi de
Mercaderies entre l'Arboç i Banyeres, els camps de golf amb
urbanitzacions de centenars de hectàrees a Bellvei i Calafell sobre les
muntanyes del litoral, o les revisions a l’alça dels diferents plans
generals dels municipis.L'Alt Penedès ha estat fins avui, un
territori privilegiat. Una agricultura: la vinya, i una indústria: la
vitivinícola, han dinamitzat l'economia del Penedès dotant-lo d’un
paisatge predominantment rural d’alt valor cultural i ambiental.Però
ara, aquest equilibri es trenca: La proliferació de polígons
industrials "logístics" i el pas de noves
infrastructures viàries metropolitanes fragmenten i aïllen els espais
agrícoles i forestals, estroncant els corredors biològics i
deteriorant els sistemes naturals i el paisatge. Aquest procés, sens
dubte, perjudica la qualitat de l'activitat vitivinícola de la que la
Denominació d'Origen Penedès va lligada al paisatge que li dona suport
i sentit.
Els efectes negatius
d'aquesta onada urbanitzadora sobre el Penedès són bàsicament:
· Increment de noves
infrastructures viàries que desestructuren el territori: la A
-16, el Tren d'Alta Velocitat, la carretera d'Igualada o la nova
carretera de Martorell a St. Sadurní, el 4t cinturó, la futura variant
de la N-340, etc.
· Saturació del
creixement residencial a la franja litoral (Cunit, Calafell,
les Madrigueres) i el creixement urbanístic important sobre el corredor
agrícola interior conseqüència de la pressió urbanística exercida
per la diàspora residencial metropolitana.
· Espectacular
proliferació de polígons "industrials" a la pràctica
totalitat dels municipis seguint els eixos viaris i els seus accessos: Gelida,
Subirats, Sant Pere Molanta, Vilafranca, Sant Martí Sarroca, Santa
Margarida i els Monjos, Arboç, Banyeres (CIM), Santa Oliva (Idiada),
amb l’efecte negatiu del gran consum de sòl agrícola per activitats
"logístiques" conseqüència de les necessitats funcionals de
la gran ciutat (i)no pas de les pròpies necessitats comarcals.
No és necessari
créixer per desenvolupar-nos
Fer front a aquesta
envestida irracional provenint del centre metropolità cap a la
perifèria es fa difícil, degut a les LIMITACIONS de les
administracions responsables, per diversos motius:
· El
pes excessiu dels interessos locals en les decisions sobre la
planificació comarcal: Molts Ajuntaments tenen el convenciment de
que no "interessa", a nivell polític i empresarial, la
planificació coordinada de tot el territori comarcal.
· Una
arrelada cultura de l'especulació urbanística que domina el món
polticoimmobiliari i no deixa veure les conseqüències futures de la
insostenibilitat del creixement extensiu i desestructurat.
· Descoordinació
entre les operacions urbanístiques previstes producte de la
inexistència d'una planificació comarcal.
L'urbanisme actual no
estructura el territori, sinó que dóna resposta a una demanda
sectorial (de residència o d'activitats (externes o alienes)) sense cap
coherència. Sota el fals argument del creixement econòmic s’amaga
una mala planificació del territori.
Si hem de créixer, ho
hem de fer amb harmonia, d'altra manera no té sentit. L'urbanisme
comarcal encara no s'atreveix a incorporar els elements de reflexió
ambientals en el si del seu procés de desenvolupament.
Incorporar les noves
disciplines, la majoria dins l'entorn ambiental: les continuïtats
biològiques, la valoració del territori com a sistema viu (paisatge,
natura, sistema de continuïtats, espai de producció, lloc de
residència, manifestació de l'existència..). és una tasca
pendent i necessària.
Davant d'aquesta
situació a hores d'ara crítica, els sotasignants d'aquest MANIFEST,
proposem a les diferents administracions públiques del Penedès
(Ajuntaments i Consells Comarcals) el següent:
Una MORATÒRIA
URBANÍSTICA a l'aprovació i creació de més polígons
industrials, de noves infraestructures, d'urbanitzacions i d'altres
macroprojectes, que afectin directament el nostre territori fins que es
produeixi:
· Un DEBAT SOCIAL
ampli amb caràcter vinculant, i d'abast Penedès, que tingui l'objectiu
de definir el model territorial de desenvolupament per al futur de la
nostra comarca.
Aquest ha de comptar
necessàriament amb la participació democràtica de la societat civil,
promotora i protagonista fins ara, de tot el debat social que hi ha
hagut al voltant d'aquesta problemàtica i de totes les lluites contra
les agressions al medi.
· La incorporació en
el debat de NOVES MESURES DE COOPERACIÓ intermunicipal: els
municipis industrials o turístics amb rendes altes col·laboren amb els
municipis amb rendes baixes però amb més riquesa natural, ecològica i
paisatgística. Aconseguint d'aquesta manera una distribució més justa
dels recursos: Taxa ecològica.
· Una PLANIFICACIÓ
comarcal que incorpori els valors mediambientals humans, naturals i
paisatgístics, i que eviti el creixement desestructurador potenciant un
desenvolupament econòmic amb harmonia amb el territori i amb els seus
recursos.
Coordinadora de grups
ecologistes del Penedès (ADEMA-Sant Sadurní, Col·lectiu Ecologista
Bosc Verd-Alt Penedès, AVET de Torrelavit, Plataforma Ciutadana per a
la salut i el medi ambient dels Monjos, Grup de Medi Ambient de Subirats
i el GEVEN-Baix Penedès).
3.-
Conclusions de les xerrades del Geven durant el 2001 sobre el futur
territorial
del Baix Penedès
As
|
POSITPOSITIUS |
|
NEGATIUS |
|
Aportació de riquesa dels municipis costaners el
nivell de vida dels habitants dels pobles costaners ha augmentat
degut a la transformació del territori agrícola a urbà.
Elevació de les rendes al apropar-nos al centre metropolità. |
|
Desaparició del paisatge marítim
Barrera urbana entre la costa i el rera país.
Desequilibris costaners: Sorra artificial, ports, passeigs
marítims..
Efectes ambientals negatius sobre el corredor de la serralada
litoral: Urbanització extensiva i camps de golf.
|
|
Augment dels serveis, equipaments i infrastructures del
transport. L’augment
demogràfic aporta serveis, equipaments i infrastructures que d’altra
manera no seria possible: Hospital Comarcal, nous equipaments
culturals.
|
|
Esgotament i degradació dels recursos:
Esgotament del sòl natural i agrícola.
Contaminació del subsòl.
Obturació dels cursos hídrics Inundacions.
|
|
Proximitat al centre metropolità Forta
accessibilitat al
centre i als grans equipaments metropolitans.
|
|
Metropolinització
Tendència cap a la Ciutat dormitori, Desestructuració i
Inestabilitat social
Fragmentació del territori: excés d’infrastructures.
Forta dependència econòmica exterior.
|
Propostes Geven
· Preservar
i recuperar els espais litorals encara
no urbanitzats per
tal de recuperar la continuïtat biològica del territori, facilitar el
drenatge de les avingudes i equilibrar la barrera urbana existent: Les
Madrigueres pe.
· Reconduir el
creixement urbanístic cap a la rehabilitació de
les urbanitzacions dotant-les de sentit urbà i estructurant-les amb
activitats. Desqualificar els creixements residencials de baixa
densitat, els golf i les instal·lacions hoteleres sobre la costa i la
serralada litoral: Golf de Bellvei i Calafell, ampliació de Baronia del
Mar, el Pla de Mar del Vendrell.
· Estudi integral per
introduir activitats econòmiques
compatibles amb la residència per diversificar i l’actual monocultiu
de la residència i facilitar la ciutat sostenible..
Aspectes
:
|
POSITIU SPOSITIUS |
|
NEGATIUS |
|
L’Agricultura com a mitjà de producció digne i
representatiu:
La vinya, els fruiters o l’oli són productes que representen
positivament a la comarca i són generadors de riquesa.
Els efectes econòmics co-laterals: paisatge, turisme, qualitat
ambiental són factors a tenir en compte dins la producció
agrícola.
|
|
Els problemes del camp:
Edat avançada dels pagesos.
Necessitat de compatibilitzar amb altres activitats per
subsistir.
Extrema variabilitat dels preus del sector (generalment baixos)
i constant amenaces sobre la rendibilitat (plagues, factors
meteorologics) |
|
Aportació ambiental de l’espai agrícola :
Efecte equilibrador del territori com a contrapunt a la ciutat.
Corredor biològic.
Dona personalitat i qualifica el paisatge de la Comarca
|
|
Espai pressionat considerat
la "ventafocs" del territori i de les activitats, esta
sotmès a les expectatives de la demanda industrial i residencial,
cada vegada major. |
|
Territori òptim per implantació d’activitats econòmiques de
valor afegit que aporten riquesa i fixen a la població dins el
territori, s’integren en el territori i es complementen amb l’agricultura,
potenciant-la. |
|
Perill d’implantacions consumidores de territori
imposades des de fora, que no aporten riquesa, que consumeixen
molt de sòl i tenen el perill de desestructurar social i
econòmicament la població |
Propostes Geven
· Potenciar
l’activitat agrícola dins un estudi integral de les activitats
econòmiques possibles i
sostenibles a la plana per equilibrar-se amb els sectors productius
existents: diversitat productiva .Agricultura alternativa (integrada i
ecològica) i activitats que aportin riquesa integral: econòmica,
ambiental, cultural i social
· Delimitar la
protecció de l’espai agrícola com a suport bàsic del nostre
paisatge i d’una activitat econòmica característica. L’espai
agrícola proporciona
l’equilibri i fa de coixí entre la ciutat construïda i el paisatge
natural.
· Creació d’un banc de
terres agrícoles on el dret de
compra o de cultiu sigui gestionat des de l’administració comarcal o
municipal. Facilitar l’accés als que la treballin.
Aspectes
:
|
POSITI POSITIUS |
|
NEGATIUS |
|
Espai Natural i ecosistema territorial.
Valors naturals a escala de Parc Natural: espècies protegides,
etc.. que qualifiquen el territori. Pulmó natural de la Comarca
com a contrapunt a la ciutat. Connector biològic.
Massa vegetal encarregada de retenir l’aigua de pluja
|
|
Pressió urbanística:
La metropolinització de la costa i la plana produeixen
expectatives urbanístiques sobre la muntanya accentuant la
inestabilitat del feble equilibri del sistema natural i desanimant
les activitats pròpies que ajuden a fixar i consolidar la
muntanya. Això s’accentua per la valoració de la muntanya com
un territori pobre en recursos. |
|
Valors culturals i patrimoni arquitectònic
La muntanya ha sigut lloc de
refugi de les societats primitives: Les restes arqueològiques, l’arquitectura
romànica i els pobles i masies abandonades en són testimoni.
|
|
Degradació
del medi natural i patrimonial. La
manca de recursos agreuja
la degradació del medi natural: Les inundacions a la costa són
conseqüència directa dels incendis a la muntanya.,la invasió d’usos
aliens: urbanitzacions, etc.. provoquen la no retenció d’aigua de
pluja, i la disminució de la diversitat biològica i, el mateix que
la desaparició del seu patrimoni arquitectònic: Marmellar,
Torrusola. etc.. pateixen el mateix efecte desapareixent
definitivament .
|
|
Possibilitat d’usos i serveis comarcals
contacte amb la natura, educació ambiental per a nens i grans,
turisme rural, oferta complementraria al turisme de sol i platja
etc.. |
|
Necessitat
de servei a la gent del territori la
manca de preparació i d’adequació d’aquest indret de delicat
equilibri provoca una mala utilització del seu espai per part de la
quantitat de gent que cada dia més va en augment. |
Propostes Geven
· Solidaritat
intermunicipal amb noves mesures
de cooperació dels municipis industrials o turístics amb rendes altes
que col·laborin econòmicament amb els municipis amb rendes baixes
però amb més riquesa natural, ecològica, agrícola i paisatgística.
Aconseguint d'aquesta manera una distribució més justa dels recursos:
Taxa ecològica.
· Projecte ambiental
integral de recuperació i divulgació del patrimoni natural i
arquitectònic per apropar el
coneixement d’aquest espai a la gent, conservar i recuperar la riquesa
natural i arquitectònica dels pobles i masies, dotar-la d’usos i
activitats compatibles que l’ajudin a conservar..
· Declaració de Parc
Natural de la serra del Montmell
amb la possibilitat de rebre ajudes econòmiques per part de les
administracions públiques i el reconeixement a un territori que ter la
condició d’espai natural qualificat. |
Manifest
del Penedès Tornar
la pàgina principal