El Grup Ecologista del Vendrell i Baix Penedès –GEVEN- ha presentat al·legacions a l’aprovació inicial del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) d’Albinyana on destaca entre altres punts la previsió de traçat d’una variant de la C-51 per la muntanya de la Papiola i el model de creixement que ha escollit els polítics i tècnics del municipi.

Sobre el traçat actual de la variant de la C-51, que travessa la part final de la serra de la Papiola en forma de túnel, el Geven demana la seva retirada ja que destruirà terrenys agrícoles i forestals i provocarà que per primera vegada una important infraestructura penetri en aquesta serra, una joia paisatjística del municipi a més de crear expectatives futures de creixement urba sobre aquesta zona. Com alternativa proposem la remodelació de la pròpia via, ampliant-la si cal afavorint la reducció dels sorolls mitjançant pantalles acústiques i la separació dels dos carrils amb una mitjana. A més, cal apuntar que a l’expedient examinat per aquesta entitat es justifica de manera molt deficient la idoneïtat del traçat escollit–no hi ha cap estudi que avali l’opció-. Només hi hem trobat aquesta justificació“relligar els nuclis i afavorir els futurs creixements”.

Un model “copiat” del Vendrell?

Sobre el model de creixement escollit per Albinyana cal posar de manifest en primer lloc que la justificació dels equips tècnics per escollir aquest model de creixement està literalment copiat del Pla General del Vendrell, redactat pel mateix arquitecte. Així, s’afirma que Albinyana viu d’un model econòmic basat de la construcció per preveure una serie de creixements urbans però en cap moment s’adjunta un estudi que ho justifiqui ni ho avali ([1]Veure Nota al peu). A l’al·legació es demana al consistori que aporti aquests estudis en el cas que existeixin.

Entrant ja ens els creixements previstos, el GEVEN considera excessius i gratuiïts la nova zona urbanitzable de Bonaterra, en uns terrenys no desenvolupats durant 20 anys, i tenint en compte els problemes que ha patit històricament el municipi aquestes urbanitzacions com el perill de disgregació social, relacions parasitàries amb El Vendrell, aument dels costos de manteniment dels serveis per part del municipi, o la saturació de tràfec de peatons per la carretera C-51 al seu pas pel barri. Es proposa la reducció dràstica d’aquesta nova zona urbanitzable.

Consens amb els veïns

Sobre el creixement del poble d’Albinyana, el POUM preveu doblar la superficie urbanitzable. Considerem excessiu el creixement sobretot a l’anomenat eixample d’Albinyana. En tot cas, aquest creixement hauria de seguir la morfologia actual del poble seguint la traça dels carrers, eixos estructuradors del poble, i no implantant solucions ‘capritxoses’ i gens fonamentades com la previsió d’una rambla o l’estructura del barri de l’Eixample, models més pròpis d'altres indrets urbans.

En aquest sentit, el GEVEN sap de la inqueitud de molt veïns que han presentat al·legacions i signatures contra aquests creixements. També som coneixedors que no s’ha informat de manera suficient a la població del propi pla. Per tant considerem imprescindible que s’estableixen reunions obertes amb els veïns per explicar el fonaments teòrics i les característiques del POUM i que els grans eixos, com el cerixement del nucli o la variant de la C-51, estiguin consensuades per tothom arribant fins i tot a la convocatòria d’un referendum. No en va, el POUM preveu doblar la població del municipi en un horitzó de 10 anys.

Preservar eficaçment el sòl no urbanitzable

L’últim eix de les al·legacions del Geven es basen en una protecció més eficaç, tot i que ja és prou important, del sòl no urbanitzable.

En primer lloc, i sobre la protecció hidrològica s’aporta un plànol amb la conca hidrogràfica complerta del municipi ja que moltes de les rieres apareixen segades o simplement no apareixen als plànols del POUM. També es proposa que es grafií la xarxa de vies pequàries del municipi.

Sobre la protecció del patrimoni es demana l’existència d’un catàleg del patrimoni de pedra en sec, especialment barraques, i un sobre el riquíssim sistema de coves i avencs existents al municipi. Aquests inventaris haurien d’anar acompanyats d’articulats per protegir aquests elements eficaçment. El Geven també sol·licita que els plans especials previstos per regular els usos del sol de protecció hidrològica i forestal tinguin data d’inici i finalització i es detallin les partides pressupostàries, i que a més és redacti un nou pla especial sobre el sòl agrícola, tant important per aquest municipi.

Finalment el GEVEN constata que a pesar dels aspectes esmentats el POUM protegeix eficaçment el sòl agrícola i forestal, i preveu creixements residencials i industrials no desorbitats.

El Vendrell, a 1 d’octubre de 2002

GEVEN .Grup Ecologista del Vendrell i Baix Penedès.- Ecologistes de Catalunya.

977664439 / www.stormpages.com/geven

[1] A la pàgina 24 de la memòria, “El model econòmic encara funciona fortament llastat a la construcció de segona residència, no es considera possible frenat de cop aquesta activitat que consumeix gran quantitat de sòl, fins que els demés sectors, esp3ecialment els serveis i la indústris o activitats de distribució no adquereixin la rellevància suficient....Aixó requereix suficients sols per a teixits productius especialment però també mantenir un mercat de sòl resideincial prou elàstic com perqupe el procés no es freni del tot”

El Geven demana la neteja de centenars d'abocadors il·legals a tot el Baix Penedès

Runes de la construcció i tot tipus d'estris domèstics empastifen els paisatges de la comarca, degut a la no palicació de les normatives municipals vigents

El GEVEN demana la creació legal d'abocadors industrials de runes i la introducció de plantes de reciclatge de materials de la construcció per estalviar l'explotació de recursos naturals i frenar la proliferació de pedreres i cimenteres als municipis penedesencs

Les primeres passes en la regulació dels residus de la construcció a Catalunya es va fer l'any 1993 amb l'aprovació de la Llei de Residus 6/1993. Un any després de la promulgació d'aquest text bàsic es va aprovar el Decret 201/1994, regulador dels enderrocs i altres deixalles emanades de l'activitat de les empreses constructores.

Com a model de gestió, aquest cos legal defineix els responsables del residu en cada moment del procés constructiu i dóna un paper molt important als ajuntaments, ja que preveu que el control previ es faci mitjançant el tràmit de llicència urbanística. En aquest sentit, dota les autoritats municipals de la facultat d'aplicar una fiança al constructor que només s'ha de retornar un cop demostrada la correcta gestió de les runes i altres materials de rebuig i el seu abocament o reciclatge autoritzat.

Aquest model bàsic, que al Baix Penedès no s'ha aplicat mai per part de cap dels seus municipis, s'ha perfeccionat posteriorment amb altres mecanismes que constribueixen a facilitar la gestió de les deixalles, com són:

-El catàleg de residus de Catalunya, complementat pel cos normatiu estatal de residus tòxics i perillosos

-El Registre General de gestors de residus de Catalunya (decret 115/94) i la nova regulació de Dipòsits controlats (decret 1/1997). Regula totes aquelles empreses que treballen al sector de la gestió de residus com ara transportistes,abocadors, plantes de reciclatge...

-El decret 161/2001 que crea una documentació standaritzada i única, que classifica i avaua els diferents tipus de residus

-El nou programa de Gestió de Residus de la construcció de Catalunya (2001-2006) que pretén responsabilitzar els agents sobre la disposició final dels residus, prioritzar el reciclatge, finalizar la xarxa de dipòsits controlats i reduir els abocaments incontrolats.

A partir de les mesures legislatives comentades, podem dir que la reglamentació vigent responsabilitza la Juna de Residus de dotar el país d'una xarxa autoritzada de dipòsits controlats, plantes de tranferència i indústries del reciclatge, que fins ara escassegen, i atribueix als ajuntaments la funció de controlar la producció i correcta gestió de tots els residus generats al seu terme, obra per obra. En aquest sentit, els arquitectes i aparelladors municipals, juntament amb els regidors del consistori tenen la clau de volta de tot el procés a l'hora de concedir les respectives llicències d'obres. L'acció preventiva del decret 201/94 (article 8) es basa en el tràmit de la llicència urbanística, que no es podrà lliurar si no es presenta dins el projecte tècnic una declaració dels residus, la seva quantificació i els gestors que els tractaran. Així mateix, el retorn de la fiança (article 5.2) es farà quan es demostri la correcta ubicació dels residus generats.

Tot i que el gran volum dels residus de la construcció són inerts, n'hi ha d'altres que són perilloses (amiant, PCB, pintures, aparells amb CFC, cobertes de fibrociment, etc) i cal treballar-los com a tals. En aquest aspecte, el Baix Penedès presenta també unes mancances totals que hauriem de ser paliades en la planificació de la futura deixalleria industrials comarcals.

Donat que pràcticament tots els abocaments de la construcció a la nostra comarca són ara per ara il·legals o clandestins es fa difícil conèixer el seu volum, almenys per part del GEVEN. Segons les nostres estimacions, cada poble de la comarca disposa d'abocadors incontrolats però consentits pels municipis, sobretot a les àrees de domini public de les rieres, prop de les autopistes i cunetes de carreteres o endeterminats estimbats o barrancs poc freqüentats. Tot i això a cada localitat hi ha desenes de punts negres d'abocaments a la vota dels camins, en raconades de zones boscoses, a recer de barraques i marges, o fins i tot enmig de conreus i vinyes.

En total hi ha centenars de tones de runes, fluids, residuals i deixalles de tot tipus escampades pel llocs més insospitats dels nostres paisatges, com ara ribes de rieres i torrents, boscos, platges i camps de conreu sent els punts negres més problemàtics els terrenys i cabals d'aigües propers als polígons industrials i comercials.

Actualment el Baix Penedès és una comarca de segones residències i amb un turisme molt massificat que contribueix activament a exendre aquest tipus de contaminació per residus sòlids. Si a aquest fenomen hi sumen la inhibició de les adminstracions locals i comarcals i la falta d'una xarxa de neteja que reculli les deposicions incontrolades dels últims anys i les tracti adequadament, ens trobem amb un panorama desolador.

El Baix Penedès s'ha convertit en dues dècades en un aparador a l'aire lliure de grans quantitats de detritus inorgànics, brossa i tot tipus de porqueria de procedència industrials i també casolana que inclou mobles vells (armaris, sofas, sunyers, matalassos, taules i tauletes, etc.), electrodomèstics (neveres, rentadores, estufes, televisors,etc), productes químics (pintura, barnís, oli de cotxe, aerosols, bateries, etc), restes d'elements de construcció i runes (rajoles trencades, restes de ciment i guix, wàters i lavabos antics, peces d'obra,etc) i vehicles de tot tipus (bicecletes antigues, elemets de cotxes i camions sinistrats, motos abandonades i pnumàtics de tot tipus). Tots aquests materials de rebuig barrejats amb ampolles, llaunes, plàstics, roba, diaris, embalatges i tot tipus de deixalles industrials, converteixen paratges naturals de grans interès ecològic, propers a Nou Vendrell, La Paiola, el castell de la Muga, la riera de La Bisbal, l'Albornar, la riera de Banyeres-Santa Oliva, Les Madrigueres....en espais cruelment degradats per bruticia i contaminants ambientals.

El GEVEN considera que aquesta situació requereix una resposta immediata per part de les autoritats comarcals i les regidories de Medi Ambient de tots els ajuntaments del Baix penedès, que cal que habilitin de forma urgent les partides pressupostàriesi els mitjans humans i tècnics necessaris per tirar endavant programes integrals de neteja d'abocaments incontrolats en zones rurals i litorals, a més de la rehabilitació de les espècies naturals afectades. El GEVEN també vol apel·lar a la responsabilitat de les empreses constructores, dels immobiliaris, dels transportistes i de tots els professionals del sector perquè diposistin les runes en elsa llocs legalment establerts i abandonin definitivament els mals hàbits practicats fins ara, amb un cost ambiental altíssim.

GEVEN-ECOLOGISTES DE CATALUNYA

El Vendrell, a 25 de setembre de 2002

Respostes locals a problemes globals. El Geven organitza una xerrada el proper divendres 28 de juny sobre els reptes de la globalització amb la presència d'Arcadi Oliveres i l'entitat Attac

El proper divendres, 28 de juny, el Geven -Grup Ecologista del Vendrell i Baix Penedès- organitza una xerrada sobre els reptes de la globalització amb la destacada presència d'Arcadi Oliveres i d'un representant de l'entitat Attac a Catalunya. La xerrada és fruït de la voluntat del Geven per donar a conèixer els mecanismes i les contradicions del model econòmic neoliberal que s’està implantant a tot el món per part de les grans potencies mundials i les alternatives a aquest model que proposa el moviment mal anomenat antiglobalitzador. Persones que defensem la globalització però la dels drets humans, la justicia social, o del repartiment de la riquesa, i no del model capitalista heretat del colonianisme salvatge del segle XIX.

L'acte l’encetarà el Geven a les 19:30 hores amb la presentació dels convidats i la primera acció que ha dut a terme l'entitat en favor d'aquest moviment: l'adhesió a la Campanya contra l'Europa del capital i la guerra que impulsen més de 100 entitats cíviques a nivell catalá.

Deu minuts més tard, l’Arcadi Oliveres oferirà una conferència sota el nom Els reptes de la globalització on oferirà una explicació apte per a tothom on descriurà tots els conceptes que es mouen al voltant del terme de globalització i que a vegades costen d'entendre. Oliveres és portaveu del Foro Social de Barcelona, doctor en ciències econòmiques, vicepresident de Justícia i Pau, i expert en economia mundial.

A les 20:40 hores, serà el torn de Luke Stobart, membre d'ATTAC Catalunya, i de la Campanya contra l'Europa del capital i la guerra i impulsors d’aplicar la tasa Tobin als moviments especulatius del capital. Stobart explicarà que és i que persegueix l'entitat Attac- un dels símbols del moviment- a més de presentar el llibre Mundo S.A. del que és ell és coautor i on a traves de diversos articles periodístics escrits per persones de la talla de Susan Georges, Naomi Klein, Ignasi Ramonet, Eduardo Galeano o el mateix Arcadi Oliveres es desgrana amb detall, quin són els orígens i quines les solucions dels principals problemes de la nostra societat: el desenvolupament, l’ecologia, els drets laborals, l’imperialisme armat, els problemes de la dona, la immigració, etc..

L'acte finalitzarà amb una taula rodona entre els convidats i els assistents

Dia:Divendres, 28 de juny,al Centre Cívic L'Estació del Vendrell

Programa:Els reptes de la globalització
19:30 h.     Presentació de l'acte a càrrec del Geven. Adhesió de l'entitat a la Campanya
de l'Europa contra el capital i la guerra.
19:40 h.     Conferència a càrrec d'Arcadi Oliveres: portaveu del Foro Social de Barcelona, doctor en ciències econòmiques, vicepresident de Justícia i Pau, i expert en economia mundial
20:40 h.     Presentació del llibre Mundo S.A. a càrrec dels seu coautor Luke
Stobart, membre d'ATTAC Catalunya, Campanya contra l'Europa del capital i la
guerra.
Posterior taula rodona entre els assistents

0.-L'Ajuntament de Calafell està destruïnt l'ecosistema de l'Estany de Calafell

El Grup Ecologista del Vendrell i Baix Penedès, GEVEN denúncia la paulatina destrucció de l’ecosistema únic de l’Estany de Calafell degut al buidatge que està realitzant l’Ajuntament de Calafell al tram encimentat de l’Estany. L’actuació ha causat ja la mort de centenars de peixos majoritàriament llises, i anguiles, diverses espècies de crancs, i diversos exemplars de serp d’aigua, espècie protegida segons la Llei de Protecció dels Animals de la Generalitat. A més dels peixos, s’ha destruït les plantes aquàtiques i el fons marí, aliment i refugi de nombroses espècies úniques a la comarca.

Els peixos i amfibis estan morint minut a minut sense que els responsables del buidatge, l’Ajuntament de Calafell governat per CiU i PP, facin res per aturar-ho. Els pocs peixos que encara vivien es concentraven a les poques zones amb un mínim d’aigua en una situació inexplicable i indigna. A pesar que els exemplars més grans s'han capturat previament, si es volia fer una neteja a fons hi ha sistemes, per exemple, la pesca elèctrica, per agafar i trasladar tots els exemplars, o per exemple, no buidar d’aigua tot l’estany.

Davant de tot això el Geven demana l’aturada inmediata d’aquesta actuació fins davant el perill inmiment que acabi amb la vida de tots els peixos i amfibis de l’estany i afecti la totalitat de l’estany, un ecosistema molt fràgil, i on per exemple aquest dies hi viu una parella de polles d’aigua amb la seva cria.

El Geven demanarà responsabilitats d’aquesta nefasta actuació a l’Agència Catalana de l’Aigua i el Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya, i no descarta que els fets es poguin considerar legalment com a delicte ecològic. Per aconseguir que fets com aquests no es tornin a repetir l’entitat també demanarà la inclusió de l’Estany de Calafell a l’Inventari de Zones Humides de la Generalitat de Catalunya.

Recuperar el llit natural

El Geven torna a reiterar que la principal causa dels problemes d’olor al tram encimentat es precisament la decissió de fa uns anys per part de CiU d’encimentar el llit de l’estany, que és recordem un estany on l’aigua hi brolla de forma natural. Per solucionar el problema cal treure el ciment del llit, i donar-li una sortida al mar.

L’estany de Calafell és juntament amb les Madrigueres, l’últim espai natural litoral del Baix Penedès. Representa l’última mostra dela antics aiguamolls que cobrien la costa de Calafell i és un ecosistema únic a la comarca. Aquest espai mereix una protecció definitiva, salvaguardant i potenciant els seus valors ambientals i paisatjísitics, que encara que molt petits, dins el seu contexte prenen gran importància.

Lamentablement les actuacions de l’actual equip de govern de l’Ajuntament de Calafell no caminen en aquesta direcció i tendeixen a considerar l’Estany de Calafell una bassa per a poder-hi passejar en barca.

GEVEN-Ecologistes de Cartalunya

El Vendrell, a 15 de maig de 2002

1.-Els grans neoterratinents amenacen a destruïr l'equilibri agrícola de La Bisbal del Penedès

La setmana pasada, el neoterratinent Josep Mª Grogués Queralt va talar un bosquet i va enderrocar un corral datat 1751 per continuar les seves incontrolades explanacions agrícoles

El Grup Ecologista del Vendrell i Baix Penedès, GEVEN, ha constatat que entre dilluns i divendres (29 d’abril-3 de maig) de la setmana passada, el neoterratinent Josep Mª Grogués ha talat al terme municipal de La Bisbal del Penedès un petit bosquet de pins i alzines i ha enderrocat un corral (El Corral de Ca l’Alegret) datat de 1751 a la seva finca de l’Ortigós. La talada s’ha fet, segons sembla, amb el permís la Generalitat, a través dels Departaments d’Agricultura i Medi Ambient i sense la oposició ferma de l’Ajuntament de la Bisbal del Penedès. Respecte al corral desconeixem si existeix permís d'enderrocament i si és així és llàstima que aquests edificis no estiguin protegits donada la seva antiguitat. Aquesta no és més que l’últim capítol de les actuacions d’aquest personatge, popularment conegut en els cercles especuladors de la comarca, que ha adquirit gran quantitat de terres –més de 200 ha.- al voltant de la finca d’Ortigós, i que sembla tenir carta blanca de l’administració per modificar al seu gust el territori.

D’ençà fins ara, ha comès nomborses il·legalitats i activitats nocives per a la diversitat del paisatge rural i per a la preservació dels elements històrics-artístics del municipi, en definitiva per l’equilibri de l'entorn agrícola que ha caracteritzat durant segles aquestes terres:

1 .-. Tala indiscrimada del Bosc Gran d’Alegret (format per pins i alzines) d’aproximadament 2 ha. de superfície. Aquesta actuació, amb la intenció de plantar-hi vinya, es va fer amb el permís dels responsables de la gestió forestal del Departament de Medi Ambient a la comarca, qui teòricament haurien de vetallar per la preservació de les zones forestals.Aquiest no és un cas aïllat i des del Departament de Medi Ambient s'ha autoritzat la tala de varis dels bosquets illa existents a la plana agrícola del Baix Penedès. Desconeixem si la vinya que ha plantat té els permisos corresponents.

2 .-Tala de dos pins monumentals dintre de la rasa de l'Ortigós (Potser els més grans que hi havien al terme de La Bisbal).

3 .-Extraccions il·legals de grans quantitats de terra del llit de la rasa d’0rtigós per utilitzar la terra pels seus conreus. Aquesta actuació ha estat denunciada per l’Agencia Catalana de l’Aigua.

4 .-Entubament de la part final de la rasa d’Ortigós que desemboca al torrent del Papiolet.

5 .-Eliminació del camí públic de la Casa Murada i altes camins, també públics, dins la seves propietats.

6 .-Eliminació de 5 barraques de pedra seca, com a mínim (construccions protegides per llei).

7 .-Abocament de les restes del corral de Ca l’Alegret a la rasa de l’Ortigós.

Aquest personatge amb la intenció d’explanar les seves recent plantades vinyes s’ha donat el gust entre altres, de talar boscos, eliminar camins públics i agafar sòl públic de les rieres pel seu ús particular. Queda clar doncs que el senyor Grogués ha portat el seu conegut estil destructiu de fer urbanisme a la nostra comarca al sector de l’agricultura.

Aquest, però, no és l’únic cas d’il·legalitat. Fa prop de deu anys, l’empresa vitivinícola Vallformosa, un altre gran propietari de la zona, va eliminar un tram del Cami Ral de Vilafranca, un dels camins ramaders més importants de la comarca, per plantar-hi vinya a la seva finca Masia de Freier.

Davant d’aquests fets i actitiuds, el Geven demana tant a l’Ajuntament de la Bisbal del Penedès com al Departament d’Agricultura i de Medi Ambient de la Generalitat que:

.-Obligui a aquests propietaris a restaurar els camins públics eliminats o desplaçats

.-Preservi eficaçment les petites bosquines i fragments de vegetació natural, d’alt valor ecològic, que encara resten en la plana agrícola de la comarca, no autoritzant cap més actuació que les pugi malmetre

.-Que dins el municipi de la Bisbal del Penedès es tingui cura que no s’efectuïn moviments de terres sense permís municipal, no s’aboquin terres d’abocadors per a nivellar el terreny i conrear-hi després, i no es destruexixen elements del patrimoni històric-artístic com corrals, masies, barraques o marges.

El Geven presenta al·legacions a les Normes Subsidàries de la Bisbal del Penedès

Precisament la preservació dels anomenats boscos-illa ha estat un dels eixos de les al·legacions que la nostra entitat ha presentat a les Normes Subsidàries (NNSS) del municipi de la Bisbal del Penedès actualment en revisió. Les normes són l’instrument del municipi per planejar el seu futur territorial definit les zones forestals, agrícoles i urbanitzables.

Considerem important la preservació integre de tots les petits boscos que resten al municpi per diversos raons: són refugi de nombroses espècies de plantes i animals d'un gran interès ecològic i paisatgístic,diversifiquen el paisatge i la biodiversitat. Aquests espais estan protegit per diverses lleis: Directives de l’Unió Europea sobre conservació d’hàbitats i de fauna i flora, la Llei forestal de Catalunya i la Llei de protecció d’animals. Axí el Geven ha comptabilitzat 18 boscos-illes de diferents dimensions que no surten grafiats com a sòl forestal per les NNSS de la Bisbal. En canvi, les NNSS protegeixen altres espais amb aquestes mateixes característiques.

Un planejament equilibrat

L’altre eix important de les al·legacions ha estat el model urbanístic de la Bisbal del Penedès. Un model que ve determinat per la existència de nombroses urbanitzacions de baixa densitat situades a les zones muntanyoses que envolten el nucli de la Bisbal del Penedès (La Miralba, Can Gordey, La Masieta, L’Esplai, Papagaio, Pineda de Santa Cristina,i el Priorat). Aquestes urbanitzacions són un llast irreversible per un desenvolupament coherent del municipi. De les set urbanitzacions, moltes tenen un elevat nombre de parcel·les sense edificar. Això fa difícil la gestió dels seus serveis, crea un fort impacte ambiental a la muntanya i aïlla a la gent que hi viu de la resta dels nuclis urbans consolidats.

Tot i amb aquests antecendents, el Geven considera que el planejament urbanístic posat sobre la taula en aquestes normes és francament positiu. Es protegeix eficaçment el sòl no urbanitzable, i es preveuen uns creixement residencials i industrials assenyats ( creixement del poble i de la zona industrialal voltant d’Idiada). Com exemple d’aquest esperit, la creació d’un parc fluvial a la riera de la Bisbal al seu pas pel nucli històric.

Per tot això, el Geven encoratja als tècnics que han redactat les NNSS i als polítics que han aprovat i impulsat aquest document que segueixin en aquesta direcció i facin realitat aquest projecte, molt allunyat d’altra banda de planejaments expansius de municipis veïns com El Vendrell, Calafell, Cunit, Santa Oliva o Bellvei.

GEVEN-Ecologistes de Cartalunya

.2-La comissió d'urbanisme de Tarragona desinfla el globus especulatiu.

del camp de golf de la Muga

La Comisió d’Urbanisme de Tarragona desinfla el globus especulatiu al bosc de la Muga

La Comissió d’Urbanisme de Tarragona ha retallat considerablement el projecte especulatiu que s’havia projectat al bosc de la Muga amb la complicitat de l’Ajuntament de Bellvei.

L’operació contemplada a l’aprovació provisional de les Normes Subsidàries del municipi l’estiu de l’any passat contemplava els següents projectes:

Sector-17 Sòl urbanitzable Camp de Golf de la Muga

Superfície: 100 ha.

Densitat: 4 hab/ha

Habitatges: 400

Sector-16 Sòl Urbanitzable Ampliació de Baronia del Mar

Superfície: 35 ha

Densitat: 12 hab/ha

Habitatges: 420

Total habitatges operació: 820 habitatges

La Comissió d’Urbanisme de Tarragona després de l’aprovació definitiva de les Normes Subsidàries el passat 6 de febrer ha deixat les coses de la següent manera:

S-17 Sòl no urbanitzable Camp de golf de la Muga

Superfície: 75 ha.

Densitat: 3 hab/ha

Habitatges: 225

S-16 Ampliació de Baronia del Mar

SUPRIMIT

Total habitatges operació: 225 habitatges

La CUT aprova definitivament les Normes amb la supressió de Baronia del Mar i la retallada considerable del Camp de Golf.

Ø Com queda la situació del projecte del Camp de golf?

1. El sector està qualificat com a sòl no urbanitzable fins que es validi la futura implantació d’aquest sector amb l’obtenció de la concessió per part de l’Agència Catalana de l’Aigua,d el cabdal d’aigua necessari per al funcionament del camp de golf.

2. El sector es desenvoluparà a travès d’una modificació puntual de NNSS amb els seus tràmits administratius corresponenets

3. La densitat de l’hipotètic sector passaria d’una densitat de 4 a 3 hab/ha.

4. S’exclouen amb pendents superior al 20 per cent que el fan pràcticament inedificables. Per tant en cas de concessió de l’ACA, el sector passaria de 100 ha. a 75 ha.

5. Situar la zona residencial a les cotes més baixes de l’àmbit

6. Determinar que el pla especial per al desenvolupament del golf preservi les masses boscoses consolidades

7. El Departament de Medi Ambient indica en el seu informe que cal fer un Estudi d’Impacte Ambiental preceptiu.

Ø Com queda l’ampliació de Baronia de Mar?

1. Es suprimeix el sector:

Ø Arguments exposats per la Comissió d’Urbanisme de Tarragona

Tant els informes dels tècnics d’urbanisme com el texte resolutori critiquen molt durament el planejament projectat al bosc de la Muga.

· Respecte a les previsions de creixement que preveuen les Normes

El document aprovat per l’Ajuntament de Bellvei preveu la construcció de 1.713 habitatges (820 dels quals a la Muga). Això suposa 4.625 habitants.

Segons la CUT cal preveure un creixement d’entre “600 i 800 persones”. Fem una sèrie de càlculs, la CUT dictamina que “cal preveure per als sector residiencials entre 600 i 700 habitatges nous

· Respecte al model urbanístic projectat al bosc de la Muga

Consideracions al respecte de la CUT

o “Les urbanitzacions proposades queda totalment desvinculat de l’estructura urbana existent, suposant una ocupació extensiva del territori, consegüentment un model contrari al destjat, al que actualment es vol fomentar i al que existeix en les Normes Vigents”.

o “No cohesiona sinó que dispersa els assentaments urbans, complicant-ne la seva planificació, motiu pel qual es considera poc adequat”

o Part important dels terrenys dels sectors proposats es troba en uns pendents superiors al 20 % i per tant no són edificables segons el Pla Territorial General de Catalunya

o Els límits dels sectors proposats no “tenen relació alguna amb la topografia ni amb cap altre element”

o Baronia del Mar: “La seva trama urbana està més vinculada a Calafell i El Vendrell que amb el propi municpi"

o “La substituació de les masses boscoses que configuren l’escenari dels fons sud del pla del Penedès pels conjunts residencials, comportarà un greu impacte visual i paisatjístic. Les edificacions han de situar-se fora dels punts de major impacte com són els punts culminants dels turons i les carenes del relles muntanyós”

Ø Respecte la supresssió de l’ampliació de Baronia del Mar.

La CUT ho justifica amb els següents arguments

“S’haurà de suprimir el sector d’ampliació de Baronia S16, per tal com no es correspon amb el model projectat per aquesta revisió, així com per l’accidentada dels terrenys on e sproposa, la supressió de la massa boscosa existent , i el fort impacta paisatjístic i sobre el medi que afectaria a la comarca del Baix Penedès”

Ø Valoració al respecte del GEVEN

1.-De tot l’exposat, resulta evident que el planejament projectat al bosc de la Muga obeeix només als interessos especulatius de l’empresa 9Mar amb la connivència de l’Ajuntament de Bellvei. I això el GEVEN ho ha dit des del primer dia que es va conèixer el projecte. És un planejament que no està justificat ni per raoans demogràfiques, ni urbanístiques, ni ambientals, ni de regenerdor de res. Només diners a costa del territori. Només les pressions “constants i inconfesable” de l’alcalde de Bellvei a la Comissió han provocat que la CUT deixi una finestra oberta al projecte de camp de gol

2.-El globus especulatiu muntat per empresa i Ajuntament s’ha vingut en bona part avall perquè el negoci, vendre les cases, ja no ho és tant. El GEVEN va avisar que l’ampliació de Baronia del Mar (420 habitatges) serviria per costejar la inversió del camp de golf. Ara ja no és així. Del total de 820 habitatges s’ha vist reduït fins ara a 225.

3.- Ara veurem si l’empresa 9Mar té l’intenció real de fer un camp de golf o

renuncia al projecte després de veure que ha perdut bona part del negoci immobiliàri. Tots recordem que ha passat al camp de golf de la Graiera.

4.-La intenció d’urbanitzar el S-16, un bosc amb forts pendents, és lamentable per part d’un Ajuntament que tant s’omple la boca amb el medi ambient. I ho és més si tenim en compte els terrenys agrícoles que en aquest sector tenia l’alcalde de Bellvei.

5.-Segueixen mancant infromes.

Ø El futur del golf

1.- Ara l’empresa 9Mar si vol continuar al projecte ha de replantejar el seu projecte per encabir-hi un camp de golf en la superficie de 75 ha. exloent la urbanització i les zones verdes que ha de cedir.

2.-Ha de demanar la concessió de l’ACA per utilitzar aigua residuals depurada.

3.-S’ha d’aprovar una modificació puntual de les NNSS per incloure el projecte com a sòl urbanitzable.

4.-S’ha de fer un estudi d’impacte ambiental previ al pla parcial i un pla especial que preservi les masses boscoses.

A tot això el GEVEN farà totes les accions necessàries per aturar ja definitivament el projecte de camp de golf, encarregant un estudi de les masses boscoses i dels valors ambientals del golf, fent totes les al·legacions i pressionant a totes les instàncies, reclamant l’ajuda de la ciutadania i no descansant fins aconseguir que es retiri el projecte.

El Vendrell,a 12 de març de 2002

11/01/02.- Carta als socis. Noves quotes en euros.

Benvolgut soci;

Ens els propers dies passarem les quotes anuals dels socis corresponents a l’any 2001. La novetat d’enguany és la adeqüació a l’euro. L’import de les quotes és manté igual que l’any passat. Així les noves quotes són:

a)Individual 27.04 euros/any

b)2 persones 43.27 euros/any

c)3 persones 55.89 euros/any

d)+ de 3 persones 60.10 euros/any

e)Menor de 18 anys 12.02 euros/any

f) Estudiants, jubilats, i aturats 18.03 euros/any

g)Soci Protector A partir de 30.05 euros/any

h)Entitat 60.10 euros/any

El proper mes de febrer, es celebrarà al Vendrell, l’Assamblea General de l’AEEC, organ que agrupa la majoria d’entitats ecologistes catalanes. En aquesta assamblea, es portarà a aprovació el procés de federació d’aquestes entitats. Per aquesta raó, l’entitat farà properament una assamblea general per debatre i si s’escau aprobar l’integració del Geven dins la federació de l’Aeec.

El proper dissabte 16 de febrer, l’Agrupament escolta Tant Com Puc i nosaltres organitzem una sortida per la serra del Vendrell per fer el comiat a un paisatge que ens acompanyat durant molts anys i que ara “gràcies” al TGV desapareix. No hi faltis!!. L’acte també reivcindicarà el cumpliment de les actuacions que han de minimitzar l’impacte de l’obra.

Recordeu que tenim la web operativa. L’adreça és www.stormpages.com/geven i hi podeu trobar les últimes novetats, notes de premsa, campanyes a nivell català, o links ambientals. Recordeu també que si teniu correu electrònic, ens agradaria molt que ens el facilitessiu. D’aquesta manera rebrieu informació amb més celeritat. Ah!, i no us preocupeu dels virus. Després d’amargues experiències, creiem que els tenim controlats.

Per cert, us hem de dir que la nostra loteria de nadal malauradament no ha tocat, ni una pesseta. Esperem que l’any que vé canvií la sort.

Respecte a l’estat de les campanyes, ja heu pogut veure que les obres del TGV han engegat a tota la comarca. Nosaltres ho vam treure a la llum pública, davant el vergonyós silenci dels Ajuntaments, i hem comprobat com a Roca Aguilera s’està incumplint els preceptes de la Declaració d’Impacte Ambiental. Per això, hem fet una denúncia al Ministerior de Fomento i de Medio Ambiente. Esperem que així, com a mínim, les promeses de minimització del impacte de les obres es cumpleixin.

Respecte al projecte de camp de golf de la Muga a Bellvei, la Generalitat s’hi ha de pronunciar el 6 de febrer. Encara no hi ha res decidit però les pressions de l’alcalde de Bellvei són molt grans per tirar endavant aquest macroprojecte. També hi ha possibilitat però, que el projecte s’endarrereixi molt o fins i tot no es realitzi.

Per finalitzar, us adjuntem un díptic sobre una marxa a peu que organitza el col·lectiu Salvem les Valls el dia 27 de gener en contra de la construcció de l’eix viari Vic-Olot que suposa la construcció del túnel de bracons en una zona natural de gran valor.

Això es tot. Rep una forta salutació

El Vendrell, a 11 de gener de 2002.

El President del Geven. Josep Blasco i Fortuny

Una nova rompuda desfigura el paisatge del Montmell

Una nova rompuda per ampliar uns antics camps de conreus causa un nou impacte sobre el paisatge i els valors naturals de l’entorn del Montmell. Aquest cop, els treballs han suposat la talada sense autorització de prop d’un centenar de roures, alguns d’ells de grans dimensions, d’una de les escasses rouredes que ressegueixen els cursos fluvials de la Serra del Montmell. La rompuda també ha comportat la modificació del curs de la capcelera d’una barranc afluent de la Riera de Marmellar, la destucció dels marges de pedra seca existents i la creació de talusos de 6 o 7 metres d’alçada amb un imporatnt impacte sobre el paisatge. Segons ha pogut saber el GEVEN, aquesta actuació ha incomplert de manera flagrant les condicions que havia establert el Departament de Medi Ambient, que en cap cas autoritzava la tala dels roures, la modificació del barranc, ni la creació de talusos d’aquestes dimensions. Per aquest motiu, el propi Departament de Medi Ambient ha aturat cautelarment les obres que s’hi estaven realitzant.

Aquesta rompuda, sol.licitada i executada pels propietaris d’Urbanitzacions Aiguaviva, està situada entre Aiguaviva i el Pla de Manlleu, a cavall dels termes municipals del Montmell i Aiguamúrcia.

El GEVEN demana que es restauri l’espai afectat

Les rompudes com aquesta, executades sense tenir en compte un mínim respecte pel paisatge i els valors ecològics de l’entorn on es realitzen, estant suposant, en els darrers anys, un dels impactes de major importància dels que afecten les muntanyes de la Serra del Montmell.

Per aquets motiu, el GEVEN considera que actuacions com aquesta, que s’ha saltat totes les prescripcions que havien de seguir-se per tal de poder ser realizada, no poden quedar impunes. Per tant, l’entitat demana formalment al Departament de Medi Ambient que imposi les sancions corresponents i obligui als propietaris a restaurar l’espai, plantant de nou els roures talats, suavitzant els talusos per integrar-los en l’entorn i recuperant els marges, les riberes i el curs del barranc afectat. També demana al Departament de Medi Ambient un major control en el moment d’executar aquestes actuacions i l’aplicació d’uns criteris clars de respecte per la morfologia del terreny, el paisatge i els valors naturals de l’entorn afectat. Així mateix, el GEVEN considera que els municipis haurien d’incorporar, en els seus plans d’ordenació urbanística, la normativa necessària per regular aquest tipus d’actuacions, marcant les condicions que han de seguir per realitzar-se i els indrets que pel seu interès ecològic i paisatgístic han de rebre un tractament especial.

Cal recordar que aquest espai natural acull encara uns valors naturals i paisatgístics únics al Baix Penedès, d’importància comparable a altres espais protegits sota la figura de Parc Natural, categoria de protecció que el GEVEN ha proposat recentment com la més idònia per protegit el conjunt de muntanyes de la Serra del Montmell.

S'adjunten dues fotos de la rompuda

GEVEN – Grup Ecologista del Vendrell i Baix Penedès

Membre de l'AEEC

El Montmell, 18 de desembre de 2001

El Geven proposa crear el Parc Natural del Montmell

El Geven va proposar públicament crear el Parc Natural del Montmell per garantir la preservació definitiva de la serra del Montmell, l’espai natural més important del Baix Penedès. La proposta va tenir lloc dins la xerrada-taula rodona organitzada per l’entitat el passat dissabte a la Juncosa del Montmell per debatre el futur del territori que ocupa la part nord del Baix Penedès.

El Geven va justificar la proposta en base a dos arguments principals. El primer, la necessitat de preservar un territori amenaçat per la creixent pressió urbanística que pateix la comarca, i el segon per la importància ecològica de l’espai. Així, el Geven va mostrar una sèrie d’indicadors ambientals (nombre espècies d’ocells nidificants, grau de conservació del l‘espai) que demostren que la serra del Montmell, en molts aspectes, no té res a envejar a espais que ja han estat declarats Parc Natural o d’altres que, a curt plaç, en rebran la catalogació (Prades, Garraf, St.Llorenç de Munt, Collserola, Montnegre-Corredor etc).

La figura de Parc Natural és la que més s’ajusta a un espai de les caracaterístiques del Montmell, ja que permetria elaborar un Pla de protecció de l’espai i dotar-se dels mitjans tècnics, econòmics i humans per garantir la prervació dels seus valors naturals, permetent i promovent, a l’hora, les activitats econòmiques i de lleure compatibles amb la preservació del seu valuós patrimoni ecològic, paisatgístic i cultural. També permetria crear els equipaments de gestió d’espais protegits per tal de promoure les activitats d’investigació i educació ambiental, com aules de natura, itineraris, senyalització etc..

El GEVEN va voler remarcar, però, que mentres això no es produeixi, cal, de forma complementària, treballar activament en la mateixa direcció, consensuant amb les diferents administracions els criteris de conservació bàsics que han de seguir-se en la gestió que es faci ara de l’espai i evitar les actuacions que puguin malmetre’l.

A la xerrada-taula rodona també hi van participar l’Ajuntament del Montmell, la delegada del Departament de Medi Ambient a Tarragona, Ma Jesús Vila i la Fundació Territori i Paisatge. Aquesta fundació, dedicada a la compra, protecció i gestió d’espais naturals de Catalunya, va estar representada pel seu cap de gestió, Miquel Rafa. Rafa va oferir –se a l’Ajuntament del Montmell per tal d’estudiar possibles col·laboracions.

Per la seva part, els representants de l’Ajuntament del Montmell,encapçalats pel seu alcalde, Vicenç Duran, van posar l’èmfasi en la necessitat que el municipi rebi ajuda econòmica per a preservar el paisatge i el ric patrimoni natural del municipi, tot permetent seguir oferint els serveis que els habitants del Montmell, com els de la resta de la comarca, necessiten. Una eina útil per aconseguir-ho seria la solidaritat intermunicipal, on els municipis amb més recursos econòmics de la comarca, però pobres en patrimoni natural i paisatge ajudessin als que tenen més valors naturals però menys ingressos.

Ma Jesús Vila, finalment, va felicitar el GEVEN pel seu 20è aniversari i va destecar la importància de celebrar actes com aquest per promoure el debat i avançar cap a un model de desenvolupament més sostenible.

El Geven vol destacar l’èxit de públic de la xerrada, més de cinquanta persones, la majoria del municipi, que omplien la sala d’actes de l’Ajuntament del Montmell, i de la sortida de l’endemà, organitzada conjuntament amb el Col.lectiu Ecologista Bosc Verd de Vilafranca, i en la que més de cuaranta persones van fer el cim del Montmell, celebrant el 20è i el 15è aniversari d’ambdues entitats, respectivament.

Així mateix vol agraïr la col·laboració de l’Ajuntament del Montmell en la celebració d’aquests actes. L’exposició del 20è Aniversari, inaugurada el dissabte, estará oberta al públic a les dependències del consistori fins el 9 de desembre en horari d’oficina.

GEVEN -Grup Ecologista del Vendrell i Baix Penedès-

Membre de l'AEEC

El Vendrell, a 28 de novembre de 2001

El futur del Montmell a debat, dins els actes del 20è Aniversari del Geven

El proper dissabte, dia 24, la Juncosa del Montmell serà l'escenari del actes del 20è aniversari del Geven. S'hi exposarà la mostra temporal sobre els 20 anys de l'entitat es presentarà al Baix Penedès, es realitzarà una Conferència-Taula rodona sobre el futur de la serra del Montmell i el diumenge 25, tindrà lloc una sortida per l'espai d'interès natural del Montmell organitzada conjuntament amb el col·lectiu Bosc Verd de l'Alt Penedès.

A dos quarts de sis de la tarda a la Sala d'Actes de l'Ajuntament de la Juncosa del Montmell, inauguració de l'exposició en motiu del 20è Aniversari del Geven. Està composada per 21 plafons on de forma temàtica es farà un repàs a la història del Geven i als problemes ambientals de la comarca fent especial esment a les campanyes més importants que ha dut a terme l'entitat.

Conferència-taula rodona sobre El futur del Montmell

A les sis de la tarda es presentará la jornada a càrrec de representants de l'Ajuntament del Montmell.

18h15': La necessitat de preservar la Serra del Montmell; propostes de futur - a càrrec del GEVEN

18h 35': La Fundació Territori i Paisatge, objectius i activitats realitzades. Possibilitats de colaboració en la preservació dels espais naturals del Montmell a càrrec de'n Jordi Sargatal, Director de la Fundació, dedicada a la compra,protecció i gestió d'espais naturals.

19h15' Intervencions de la delegada del Departament de Medi Ambient, Maria Jesús Vila, i de l'Ajuntament del Montmell . Debat i taula rodona entre els assistents.

Piscolabis per a tothom en acabar.

Amb aquest acte finalitzarà el cicle de conferències-taules rodones organitzat per l'entitat per debatre el futur territorial de la nostra comarca. El diissabte, 15 de desembre es celebrará al Centre Cívic L'Estació del Vendrell un debat cloenda sobre les conclusions extretes del cicle.

Sortida a la Serra del Montmell

El diumenge 25, es prevista una sortida per conèixer l'únic espai natural protegit de la comarca, l'EIN (Espai d'Interés Natural) del Montmell. La sortida tindrà una durada de mig dia i està organitzada conjuntament amb el Col·lectiu Ecologista Bosc Verd de l'Alt Penedès, que enguany celebra el seu 15 aniversari.

La sortida serà a dos quarts de deu del matí des de la Rambla del Vendrell amb cotxes particulars. Cal portar calçat cómode i l'esmorzar. Des de Vilafranca del Penedès la sortida serà a les 9.00 del matí a la Rambla davant del monument a Milà i Fontanals en cotxes particulars.

.GEVEN - Grup Ecologista del Vendrell i Baix Penedès Telf: 977664439 Web: www.stormpages.com/geven adreça electrònica geven@sinix.net

EL GEVEN demana al Departament de Medi Ambient que anul-li l'autorització d'una talada en un dels espais de més valor ecològic de la Serra del Montmell

El Departament de Medi Ambient ha aturat cautelarment la talada

El GEVEN demana la paralització definitiva d'una talada a la vall de Marmellar, en un dels espais de més valor ecològic i faunístic de tot el Montmell i el Baix Penedès, i l'anulació de l'autorització que l'està permetent. L'espai que s'està talant, de més de 100 hectàrees, és propietat de Fomento Inmobiliario del Penedès, l'empresa promotora, als anys seixanta, de la urbanització Talaia Mediterrànea, que és qui ha sol-licitat aquest aprofitament forestal al Departament de Medi Ambient. La setmana passada van començar els treballs talant centenars d’arbres i obrint vials en una de les zones més fràgils de la finca.

La zona en qüestió és una de les valls més ben conservades de tot el Penedès i forma part d'una de les masses forestals més extenses de la comarca i de les poques que fins ara no s'ha vist afectada pels incendis forestals.

El principal valor d'aquesta finca és, però, el fet que constitueix la zona de cria d'una de les tres parelles d'àguila perdiuera (Hieraetus fasciatus) de la comarca, un dels ocells rapinyaires més amenaçats d'Europa, estrictament protegit per tota la normativa autonòmica, estatal i europea en les seves categories més elevades. Concretament, la Directiva d'Aus de la Unió Europea la inclou en el seu annex I, el de màxima categoria de protecció, que insta clarament als estats membres a preservar els seus hàbitats i espais de nidificació de qualsevol alteració.

La qüestió de fons d’aquest afer és que des del nostre punt de vista mai s’hauria d’haver autoritzat aquest aprofitament forestal per vàries raons:

Així, en primer lloc cal dir que el propi Departament de Medi Ambient, a través dels tècnics del Servei de gestió de fauna, havia establert el passat mes d’abril que en aquest espai no podia realitzar-s’hi cap actuació, donats els requeriments de tranquilitat i de manteniment del bon estat de conservació de l’entorn que necessita aquesta fràgil espècie. Tot i ser coneixedors d’aquesta prescripció, incomprensiblement, a l’octubre d’aquest any, des del Servei de gestió forestal del Departament s’autoritza la tala de milers d’arbres i l’obertura de centenars de metres de vials de desembosc.

Aquesta decisió, que el GEVEN no enten ni comparteix, amb unes conseqüències clarament negatives pels valors naturals d’aquesta zona, esdevé encara més incomprensible tenint en compte la línia de subvencions que el propi Departament ha tret el febrer d’aquest any, dins el Pla de desenvolupament Rural de Catalunya (2000 – 2006) (DOGC del 14-2-2001).

En aquests ajuts, hi ha una partida dedicada exclusivament per compensar als propietaris forestals amb presència de zones crítiques per la supervivència d’espècies de fauna en perill d’extinció com les àguiles perdiueres que crien en aquest espai. El Departament ofereix unes primes compensatòries per hectàrea i any fins el 2006 a condició que no es talin les zones forestals dins els espais crítics per algunes espècies d’alt interès.

La finca que es pretén talar entra perfectament dins els criteris que es marquen per poder acollir-se a aquests ajuts i segons els nostres càlculs pot suposar uns ingressos de més de tres milions de pts als propietaris, superiors als que poden obtenir talant el bosc. Més guanys per respectar el bosc i un zona d’alt interès!!

Fetes aquestes consideracions, les preguntes que el GEVEN ha adreçat al Departament de Medi Ambient són les següents:

	Com és que el Servei de gestió forestal de la Delegació de Tarragona autoritza una talada en aquesta zona, tot i tenir coneixement de que no havia de realitzar-s'hi cap actuació, donada la seva fragilitat i interès faunístic?
	Com és que s'autoritza aquesta talada si es podia haver evitat instant al propietari a acollir-se als ajuts que ofereix el propi Departament de Medi Ambient i que haurien suposat a la propietat fins i tot uns ingressos superiors als que s’obtindrien amb la talada?

Prefereix, doncs, el Departament de Medi Ambient que es tali un bosc únic a la comarca, hàbitat d’espècies