www.troc.es/el3de8 |
|
El torrent del Cullaré va fer desperfectes a la urbanització del
nord del municipi i el dels Aragalls va inundar Sant Salvador
L’aiguat de dissabte al migdia va comportar situacions que no es
recorden i un caos total durant tota la tarda
Ricard Vinyals
El Vendrell va tornar a patir dissabte passat els greus efectes de la
meteorologia i l'espectacular calamarsada que va caure durant més d'una
hora a partir de 2/4 de 2 del migdia ha fet que la data del 17 de
novembre del 2001 ja s'hagi afegit a la del 10 de juny del 2000 en la
història negra de les inundacions a la vila. En aquesta ocasió, les
parts del municipi més afectades van ser els barris marítims i el
sector sud de la urbanització Nou Vendrell. Els danys han estat
valorats en 130 milions de pessetes només pel que fa a desperfectes en
infraestructures i serveis municipals.
En poc més de dues hores van caure 80 dels prop de 100 litres d'aigua
per metre quadrat (m2) que van registrar-se entre la una i les cinc de
la tarda. Una important quantitat de precipitació que cal sumar a la
que ja havia caigut durant la tempesta de tot just el dia abans, quan
van caure 60 litres per m2. La pedra que va caure dissabte, en alguns
moments d'una mida considerablement més gran que una pilota de
ping-pong, va ocasionar que el gel ràpidament taponés els desaigües i
l'aigua comencés a córrer violentament per molts torrents i rieres,
carrers i places. L'aiguat va començar a produir greus efectes als
barris marítims, amb moltes zones sense canonades de pluvials, i també
al Nou Vendrell II.
Cases enmig del torrent del Cullaré
En aquesta zona, els bombers van haver d'ajudar a sortir de casa una
parella jove que es trobava a l'habitatge que van comprar encara no fa
un any i que està construït al carrer Mimosa, enmig del torrent del
Cullaré. També van ser evacuades persones als carrers Assutzena i
Cosmos, una mica més amunt, però també en la conca pràcticament al
naixement del torrent del Cullaré. L'aigua va entrar i sortir
impunement pel garatge de l'immoble de la parella que viu al carrer
Mimosa i va ocasionar importants danys materials en aquesta casa i a
l'immoble veí, d'uns residents italians absents en el moment de
l'aiguat i que diumenge al migdia encara no havien estat localitzats.
Ningú no recorda que mai hagués baixat aigua per aquest punt del
torrent del Cullaré, però la qüestió que tothom es preguntava ja
diumenge, sobretot arran d'unes impressionants imatges difoses per la
televisió local, és què hi fan les cases enmig de la llera del riu.
El delegat de la Generalitat a Tarragona, Cèsar Puig, va reconèixer in
situ que es trobaven en una "zona perillosa" i que caldrà fer
un estudi a fons sobre aquest tema en particular. Es donen més detalls
d'aquesta qüestió en particular en una altra informació d'aquestes
mateixes pàgines.
Els barris marítims
L'altra zona afectada per l'aiguat i calamarsada al Vendrell van ser els
seus barris marítims. A Coma-ruga van caure 114 litres per metres
quadrat, un litre més que el que va registrar el Vendrell en la riuada
del 10 de juny de l'any passat. Sortosament, en aquesta ocasió s'ha
pogut comprovar l'eficàcia de l'obra de canalització del torrent del
Lluch, el qual només va fer patir divendres, però precisament per la
provisionalitat de l'obra de construcció del nou pont de la Renfe que
s'hi està fent.
A partir de primera hora de la tarda de dissabte, tota la façana de
davant de mar era plena d'aigua i s'hi van poder veure algunes imatges
que no recordava ningú. A banda de desenes de veïns assetjats a casa
seva o a la feina, el llac de Coma-ruga es va desbordar d'una manera
impressionant, ocupant a un mateix nivell més enllà del parc Tabaris i
la plaça Germans Trillas. Hi ha testimonis de gent que va veure nedar
peixos una cinquantena de metres més enllà dels límits habituals del
llac. Ara bé, se suposa que per les condicions de l'aigua, diumenge al
matí també es va poder veure com hi havia desenes de peixos morts.
A Coma-ruga, la tarda de dissabte es va poder veure també poc després
de la tempesta uns veïns anant amb una embarcació zodiac per la zona
del cinema Brisamar. El cos de bombers d'emergència de la Generalitat
va haver de desplaçar principalment a aquesta zona del municipi i a
Sant Salvador fins i tot unitats vingudes de Lleida.
El carrer del Greco, al final del barri marítim del Francàs tocant ja
el terme municipal de Roda de Berà, oferia una imatge que ha estat molt
fotografiada i filmada pels mitjans de comunicació perquè el carrer va
perdre gairebé tota la seva capa d'asfalt. També cal esmentar que va
literalment desaparèixer una estació d'aigües residuals al mateix
Francàs, que hi havia cotxes atrapats per l'aigua en diversos punts de
la façana de mar i que fins i tot els bombers van haver d'ajudar a
sortir el conductor del vehicle que durant unes hores va quedar mig
submergit al pas inferior de la carretera Nacional-340 a Coma-ruga.
Carreteres tallades i caos
Precisament es va haver de tallar l'N-340 en aquest punt i els cotxes
eren desviats pels laterals de la mateixa carretera. Els mossos
d'esquadra també van haver de tallar ja durant l'aiguat la carretera de
Valls o C-51 a la variant en direcció a la capital de l'Alt Camp, perquè
hi havia més d'una centenar de metres anegats a les urbanitzacions de
la Bonaterra i la Papiola d'Albinyana. Una altra de les carreteres que
va caldre tallar al trànsit, a més d'incomptables carrers dels barris
de mar, va ser la carretera TP-2127 o de Sant Salvador, a la cruïlla
amb la riera de la Bisbal al Vendrell i a la desembocadura d'aquesta
riera, per la qual cosa la connexió amb Calafell per la costa va quedar
interrompuda fins diumenge. Aquesta carretera, coneguda com la de la
Comunicació Social, també es va haver de tallar a la zona de la
urbanització Pasqual Mitjavila. I fins dilluns encara va estar tallada
la carretera de Sant Salvador al punt per on la travessa el ferrocarril,
atès que era necessari arranjar els desperfectes importants causats per
l'aigua que baixava pel torrent dels Aragalls i l'esllavissada de vinyes
en aquest indret.
Finalment, també continuava tancat al trànsit dilluns el pont d'accés
al centre comercial Caprabo als Massos de Coma-ruga, sota l'N-340.
Aquest indret va quedar taponat per una impressionant paret de gel, molt
considerable encara dos dies després de la tempesta, i ha estat potser
un dels llocs on s'ha acostat més gent per veure els efectes de la
calamarsada.
El caos en els accessos del trànsit al municipi va ser molt
considerable durant tota la tarda de dissabte. Hi va haver estones que
només hi havia l'alternativa d'agafar les autopistes perquè la zona
del kàrting Vendrell estava totalment inundada.
Desbordament del torrent dels Aragalls
Un altre dels indrets crítics al municipi va ser la desembocadura
original del torrent dels Aragalls. El curs natural d'aquesta riera
havia estat desviat fa uns anys tot just abans que arribés al creuament
de la línia del ferrocarril, perquè portés l'aigua a la riera de la
Bisbal. Tanmateix, dissabte va seguir el seu curs natural i es va
emportar per davant el que s'havia construït per desviar la llera, un
mur i una tanca del càmping de Sant Salvador, va provocar un bombament
del ferm a la part final de la plaça del Pessebre i també es va
literalment menjar bona part del passeig marítim en aquest mateix
indret. La força de l'aigua en aquest lloc va ser descomunal i és
realment impressionant també veure l'esboranc que va fer l'aigua del
torrent del Cullaré a la platja de Sant Salvador en el seu camí cap a
mar. El càmping va quedar molt afectat, així com els establiments més
propers. El titular del càmping es va passar més de sis hores sense
poder sortir i amb aigua fins a la cintura. La seva esposa ha explicat
que en 34 anys mai no els havia entrat aigua al complex, però s'ha
queixat que fa uns mesos es permetés de fer un mur al costat mateix,
per a l'ampliació d'un recinte lúdic, segons es comenta en una altra
informació d'aquesta edició. Aquest mur va reduir el pas normal de
gairebé una desena de metres a l'antiga llera del torrent dels Aragalls
a poc més d'un metre. El fet que uns travessers de fusta i una caixa
bloquegessin el pas de l'aigua hi va fer la resta i aquella zona ha
estat de les més afectades dels barris marítims, a banda de les ja
comentades.
L’Ajuntament ha pres aquesta mesura cautelar a l’espera d’un
estudi acurat de l’ACA per la situació d’unes cases construïdes
sobre la llera del torrent Cullaré que van quedar afectades greument
per l’aigua
Ricard Vinyals
L'alcalde, Benet Jané, va anunciar dilluns una suspensió cautelar de
la concessió de llicències urbanístiques a la zona del Nou Vendrell
sud afectada greument per la riuada de dissabte protagonitzada pel
torrent del Cullaré, i una actuació urgent al torrent dels Aragalls,
que va desbordar-se al barri marítim de Sant Salvador.
A la sortida d'una reunió amb representants de la Generalitat, també
es va fer una primera valoració en danys només en infraestructures i
serveis municipals: 130 milions de pessetes. El delegat de la
Generalitat a Tarragona, Cèsar Puig, en una segona visita a la vila el
cap de setmana després d'una primera d'urgència la mateixa tarda del
temporal, va dir diumenge que el Vendrell havia estat la zona més
damnificada dels aiguats que va patir el litoral de tot Tarragona.
L'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) haurà d'acabar de valorar els
danys de la calamarsada en infraestructures del Vendrell que depenen
d'aquest organisme, mentre que l'afectació als punts més propers a la
costa depen del Ministeri de Foment i, per tant, haurà de ser aquesta
administració l'encarregada de calcular les pèrdues materials per la
tempesta de dissabte a la vila.
D'altra banda, en la valoració després de la reunió celebrada dilluns
a la tarda a l'Ajuntament entre el mateix alcalde, alguns regidors, el
delegat Cèsar Puig, la delegada del Departament de Medi Ambient a la
demarcació, Maria Jesús Vila, i tècnics municipals i de l'ACA, Benet
Jané va reconèixer que és difícil poder quantificar els danys en
propietats de particulars. No obstant això, aquests es poden dirigir a
les dependències del Servei d'Atenció al Ciutadà (SAC) de
l'Ajuntament perquè els assessorin sobre com demanar ajuts, si bé cal
que es posin primer en contacte amb les respectives empreses
asseguradores, si és el cas.
Suspensió de llicències
Arran de la que sembla una evident situació perillosa d'unes cases a la
mateixa llera del torrent del Cullaré, sobretot al carrer Mimosa de la
urbanització Nou Vendrell II, però també als carrers Assutzena i
Cosmos -amb un total d'una desena de cases que van haver de ser
desallotjades-, Benet Jané va anunciar la immediata suspensió de la
concessió de llicències urbanístiques en aquest sector del municipi.
Jané va dir que no es té constància que mai s'hagués produït una
torrentada com la que es va registrar en aquest tram del Cullaré, però,
precisament per evitar que es repeteixi la situació viscuda pels veïns
de la zona, l'ACA estudiarà el cas i n'emetrà un estudi proposant
"solucions més definitives" a adoptar. Aquestes podrien ser
"la millora de pluvials i, des del punt de vista urbanístic,
s'estudiarà si és que definitivament s'hagués de suspendre la
concessió de llicències en aquest sector", va dir l'alcalde.
Benet Jané va afegir que, donat el cas, allí on ja hi hagi habitatges
construïts s'haurà de buscar solucions perquè no es pugui repetir la
situació de dissabte, mentre que allà on encara no s'ha construït
caldrà veure si s'hi pot edificar-hi o no. "Si l'informe final és
que no es pot construir, es retiraran les llicències urbanístiques i
veurem què passa, com s'indemnitza i qui indemnitza (els
promotors)", va dir també Benet Jané. "Ja ho veurem, ara això
no ho podem dir", va continuar l'alcalde.
Permís des dels anys seixanta
L'alcalde també va entrar a valorar perquè hi ha cases construïdes a
la llera d'un torrent. Segons Jané, " l'any 1963 o 1964" es
va permetre de construir en aquell indret, atès que és l'època en què
es va aprovar per part de l'Ajuntament el pla parcial del Nou Vendrell.
Sempre segons l'alcalde, més endavant hi hagut reparcelacions.
"Una part (dels permisos) del projecte de reparcel·lació urbanística
els hem donat nosaltres (per l'actual ajuntament)", va reconèixer
Benet Jané, "però els hem donat perquè els havíem de donar,
perquè urbanísticament tot era correcte".
El torrent dels Aragalls
Quant al torrent dels Aragalls, que va provocar també molt de danys
dissabte al migdia i tarda, Benet Jané va dir que l'ACA ja tenia
programada per a aquest any 2001 una actuació a la llera d'aquest
torrent, però que precisament la urgència de la reparació dels danys
per l'aiguat del 10 de juny del 2000 n'havia retardat l'executament.
Ara, però, l'arranjament del torrent dels Aragalls s'ha prioritzat
"com a zona d'emergència, pel que les obres començaran
d'immediat", segons va avançar l'alcalde.
Els efectes del torrent dels Aragalls van ser debastadors. El seu curs
natural havia estat modificat fa uns tres anys perquè, a través de
l'antic camí de Vilanova, anés a desembocar a la riera de la Bisbal i
d'aquesta al mar, però dissabte va recuperar la seva desembocadura
original i va malmetre considerablement les instal·lacions del càmping
de Sant Salvador i el passeig marítim i la platja. També va ocasionar
desperfectes a la plaça del Pessebre que separa el càmping de la
platja.
Maria-Teresa Condis, de la família propietària del càmping, s'ha
queixat que només fa uns mesos s'autoritzés a construir un mur
d'aproximadament un metre enmig de la llera del torrent dels Aragalls i
al costat del càmping, per ampliar un recinte d'esbarjo. Aquest mur va
reduir l'habitual pas de la llera de prop d'una desena de metres
d'amplada fins a poc més d'un metre. L'embús de la zona va fer agafar
força l'aigua i aquesta va acabar enderrocant una tanca i un mur del càmping
i va entrar violentament a l'oficina d'accés. L'espòs de Condis, Joan
Gumà, es va passar unes sis hores a l'interior de les dependències,
totalment assetjat i amb l'aigua fins a mig cos.
A la nit no podia ni caminar pels efectes de la temperatura i pel fet
d'haver estat tanta estona parcialment submergit. En 34 anys que fa que
el càmping és allí, mai no havia entrat ni una gota del torrent dels
Aragalls a l'interior de la instal·lació, segons va assegurar
Maria-Teresa Condis.
El perill que l’aigua s’endugués una part de la nova
estructura va comportar el tall del trànsit de trens fins dissabte al
matí
Els talls de circulació per la carretera
de Sant Salvador i de la connexió amb Calafell per la costa, altres
incidents de l'aiguat
Ricard Vinyals
Tot just 24 hores abans de la impressionant calamarsada de dissabte, la
vila va registrar una primera tempesta d'intensitat també força
considerable, concretament de 60 litres d'aigua per metre quadrat.
Aquest aiguat va comportar una preocupació per com afectaria les obres
que s'estan executant a la base pel nou pont de Renfe sobre el torrent
del Lluch. De fet, va caldre tallar el trànsit ferroviari entre les
estacions de Sant Vicenç i l'Arboç prop de 15 hores.
La tempesta va tenir, però, la imatge molt positiva de poder comprovar
com al mateix temps que la riera de la Bisbal anava pràcticament al
cent per cent de la capacitat de la seva llera al tram que travessa el
nucli principal del Vendrell, pel torrent del Lluch redimensionat
notablement tot just baixava mig metre d'aigua en el tram que es va
desbordar el 10 de juny de l'any passat i que ha estat arranjat en
aquest prop d'any i mig. Tanmateix, falta enllestir la solució al pont
de Renfe, les obres de substitució del qual van començar dos dies
abans de complir-se l'aniversari del fatídic aiguat de l'any passat i,
com s'informa en aquesta mateixa secció, l'estructura metàl·lica de
la nova estructura va començar a arribar a la vila dimecres. Aquest
pont, amb només dos ulls de pas, va disminuir el pas de l'aiguat i van
ser desenes de vendrellencs els que s'hi van apropar per veure el
violent salt d'aigua que s'hi va formar.
Lleugera erosió de la base
Per bé que no baixava aigua amb una alçada que fes pensar en cap
moment en una inundació de l'indret, la seva força sí que va afectar
lleugerament la base del pont. El perill d'esllavissades pel fet que
precisament per aquestes obres s'havia obert un altre ull de pas va
obligar operaris de l'empresa constructora que realitza els treballs a
reforçar-ne urgentment bona part de la base. El perill es trobava en la
poca consolidació de la sustentació de les pilastres que s'havien col·locat
els dies previs. Minuts abans de les quatre de la tarda, pràcticament a
les dues hores d'haver començat la tempesta, es va interrompre el trànsit
ferroviari per aquest indret de la xarxa de la línia C-4 del servei de
Rodalies de la companyia Renfe per tal de fer aquest arranjament, la
qual cosa va obligar l'empresa a posar un servei de connexió per
carretera entre les estacions de Sant Vicenç de Calders, el Vendrell i
l'Arboç. Durant tota la tarda i la nit es va haver d'anar posant terra
i pedres per reomplir el forat que havia deixat l'obra de construcció
del nou pont. Els treballs es van allargar més de 14 hores i les vies
no es van poder tornar a reobrir al pas de trens fins a les 6 i les 7
del matí de dissabte. Durant l'aiguat més intens del migdia d'aquesta
mateixa jornada del cap de setmana passat no es va registrar cap altre
incident remarcable al pont reforçat llevat d'un fet que els mateixos
constructors van considerar normal després de col·locar-hi pedra nova:
les vies van baixar uns 5 centímetres de la seva cota habitual, per la
qual cosa, sense la necessitat de tornar a haver de tallar totalment la
circulació de combois, entre les 7 i les 8 del vespre es van fer
treballs per aixecar els rails. Durant aquella hora es va habilitar el
pas alternatiu de trens per una sola via.
Altres incidències
Altres aspectes relacionats amb l'aiguat de divendres al migdia al
Vendrell van ser que es va haver de tallar la carretera de Sant Salvador
a Calafell per la desembocadura de la riera de la Bisbal, un tram de
l'avinguda Palfuriana i un accés a la cala Berenguer.
El GEVEN ha destacat el treball de l’Agència Catalana de
l’Aigua, inclòs en el nou pla INFOCAT
R.V./3d8
El Grup Ecologista del Vendrell i Baix Penedès (GEVEN) ha sortit al pas
dels aiguats de divendres i, sobretot, dissabte a la vila, però també
a la costa de la comarca, i ha destacat que un estudi de l'Agència
Catalana de l'Aigua (ACA) ja diu clarament que tota la franja marítima
d'aquesta àrea és una zona inundable.
El GEVEN ha destacat que el nou pla INUNCAT (Pla Especial d'Emergències
per Inundacions a Catalunya) de la Generalitat concreta les zones
inundables del país associades a avingudes d'aigua amb període de
retorn de 50, 100 i 500 anys, a més de les àrees potencialment
inundables en funció del coneixement geomorfològic del territori. En
un dels mapes, elaborat per l'ACA, surt clarament com a zona inundable
tota la zona dels barris marítims vendrellencs, l'àrea més malmesa el
cap de setmana passat.
Més concretament, el GEVEN ha explicat que en el plànol geomorfològic
de l'informe accelerat a petició del Síndic de Greuges es pot
comprovar que la zona potencialment inundable del municipi del Vendrell
és "molt considerable, i abarca tot el barri de Sant Salvador, més
del 90 per cent de les Madrigueres, bona part del Pla de Mar i part del
casc urbà del Vendrell, entre altres". Així mateix, s'ha dit des
del grup ecologista, "constata l'existència d'una zona
d'aiguamolls a les Madrigueres i a Sant Salvador. En canvi,el plànol
obvia l'existència dels àntics aiguamolls de Coma-ruga. Per últim,
constata una sèrie de punts crítics associats a les rieres".
"Paradoxalment", diu el GEVEN en una nota feta pública
dimarts, "el pla de delimitació no inclou zones inundables com el
barri de Coma-ruga ni els barris del Nou Vendrell".
Arran de l'estudi de l'ACA, el grup del GEVEN també va destacar dimarts
que l'organisme en matèria d'aigües proposa l'ampliació del pont del
ferrocarril a la riera de la Bisbal en el punt que arriba a les
Madrigueres, que s'eixampli la llera a la part de Sant Salvador i,
segons el GEVEN, s'hauria d'enderrocar el pont de la riera de la Bisbal
a les Madrigueres perquè aquest espai "sigui una zona de laminació
per l'aigua que prové de darrere la via del tren".
Les possibles causes
Pels ecologistes, a grans trets, els greus efectes de l'aiguat al
municipi i la resta de la costa del Baix Penedès han estat com a conseqüència
de l'"urbanisme, la manca de planificació i les infraestructures
de la comarca", segons es diu en aquell comunicat fet públic
dimarts, en el qual es reitera la demanda del GEVEN perquè es
disminueixi la zona urbanitzable al municipi, sobretot prop de les
rieres i en zones inundables, entre les quals totes les incloses a
l'informe de l'ACA. La nota també diu que "els fets ocorreguts
posen en evidència els riscos i perills que l'actual creixement urbanístic
de la comarca associada a una mala planificació territorial que no
millora amb als anys, i les grans infraestructures actuals, projectades
o en construcció comporten. El creixement i la construcció dels últims
anys s'ha fet sense respectar les més elementals normes i criteris de
prevenció de riscos naturals, ja que han comportat l'escanyament,
urbanització i ocupació del domini natural de les artèries fluvials
de la comarca i les zones inundables colindants". El GEVEN també
creu que l'"elevat creixement urbanístic està provocant un
augment de l'escorrentia i, per tant, del risc d'inundació. Aquest fet
ha de fer redimensionar a l'alça la protecció i no urbanització de
les zones al voltant dels cursos fluvial". A més, els ecologistes
creuen que les infraestructures perpendiculars a les rieres, com les
autopistes o la línia del ferrocarril, contribueixen a agreujar els
aiguats.
El torrent del Cullaré
Sobre els danys causats pel torrent del Cullaré al Nou Vendrell II, el
GEVEN diu que el curs del riu ni tan sols no apareix grafiat als plànols
del Pla General aprovat l'any passat, "la qual cosa explica
l'evident manca de planificació de l'Ajuntament del Vendrell. Encara
que el pla parcial de la urbanització Nou Vendrell II dati dels anys
60, tant el Pla General anterior de l'època socialista com l'actual
permeten l'edificació d'aquestes cases sense tenir en compte on es
volen edificar". Els ecologistes diuen que el Pla General vigent
"no va incloure cap estudi sobre el risc d'avingudes a causa de les
rieres, ni tant sols un estudi seriós sobre la pròpia morfologia
d'aquestes".
El GEVEN qualifica l'Ajuntament com el responsable subsidiari de la
situació donada dissabte a la urbanització Nou Vendrell. Cita per
corroborar-ho un article de l'informe extraordinari del Síndic de
Greuges sobre l'actuació de l'administració pública en matèria de
prevenció i intervenció davant el risc d'avingudes i avingudes
elaborat l'octubre del 2000, arran dels aiguats d'aquest any passat:
"Reiterem la necessitat de revisar els diferents instruments de
planificació urbanística a la llum dels risc posible d'inundacions,
modificar els usos permesos, declarant zones no urbanitzableso fora
d'ordenació i, si calia, arribant, en cas de situació extrema, a
l'expropiació o el trasllat, si era necessari, de les instal·lacions
legalizades, però en evident situació de risc". Tot això de
banda, el GEVEN va destacar que cal que la suspensió cautelar de llicències
urbanístiques decretades per al Nou Vendrell II sigui definitiva i que
al torrent del Cullaré s'hi ha d'impedir el constant abocament de
runes, brossa, i retornar-li la funció de riera de règim torrencial.
El torrent dels Aragalls
Quant al desbordament del torrent dels Aragalls, els ecologistes han
destacat que té el seu llit modificat en dos trams, "el primer
provocat per la construcció de l'autopista A-16 sota Sant Vicenç de
Calders i l'altre a la desembocadura que es va modificar després de
construir-hi un càmping". La declaració de "zona
urgent" perquè s'iniciï ràpidament una obra al curs del torrent
és vist pel GEVEN com una eliminació "dels procesos democràtics
d'exposició al públic i presentació d'al·legacions. Molt ens temem
que els Aragalls sigui la pròxima víctima d'aquest tipus d'actuacions:
rieres enformigonades i mancades de vida". És per això que els
ecologistes proposen l'establiment d'un parc fluvial a través del tram
final del torrent dels Aragalls per tal que absorveixi les possibles
avingudes, "en una zona, a més, potencialment inundable".
Les Madrigueres
Arran d'aquestes noves inundacions a la vila, el GEVEN ha reiterat la
seva demanda perquè no s'urbanitzi l'indret de les Madrigueres i que
l'Ajuntament, "si vol prendre accions contundents", anul·li
la tramitació del pla parcial per a aquest indret de la costa
vendrellenca. Pels ecologistes, la protecció de l'espai "seria un
gest de responsabilitat política que pot evitar en un futur conseqüències
no desitjades".
|
